La revaluació a gran escala espacial (> de 300 Km) i mitjançant mètodes de quantificació directa, del impacte de l'herbivorisme en els ecosistemes de Posidonia oceanica va revelar pèrdues de biomassa foliar molt superiors a les estimes anteriors basades en mètodes indirectes (i.e. freqüència de marques d'acció). En promig anual, els herbívors causen la pèrdua de aproximadament el 57% de la producció foliar, si bé existeixen diferències estacionals importants i las majors pressions es produeixen durant el període estival. El peix Sarpa salpa s'erigeix com l'herbívor principal, amb unes taxes de defoliació al voltant del 40% de la producció foliar anual (70% de l'herbivorisme) seguit por la garota Paracentrotus lividus (17% de la producció foliar y 30% de l'herbivorisme). Tot i així, es detecta també l'existència de una gran variabilitat espacial, amb valors de pressió de l'herbivorisme que fluctuen entre el 23 y més del 85% de la producció foliar en funció de la localitat. Mer mig els factors causants d'aquestes diferencies, la pesca y la disponibilitat de P. oceanica com hàbitat y com recurs de alimentació, van estar identificats com els més influents per a la estructura poblacional de S. salpa. L'efecte de la pressió pesquera va resultar en una disminució del número de indivídus i per tant de la pressió de l'herbivorisme. Pel contrari, l'efecte de la disponibilitat de P. oceanica dins de l'extensió territorial de S. salpa, va causar la seva concentració sobre el recurs, i per tant, en l'increment de la pressió de l'herbivorisme. Pel que respecta a P. lividus, els aports de nous individues a la població es produeixen per dos processos fonamentals: la migració des del substrat rocós amb contacte directe amb la pradera i la disponibilitat d'estructura de mata dels rizomes de la P. oceanica com element vinculat al refugi i/ o l'alimentació dels estadis primerencs d'aquesta espècie i sense la qual no es detecta reclutament.

Altres agents de variabilitat tals como canvis quantitatius i qualitatius induïts per la disponibilitat de nutrients (ex. biomassa i composició de les comunitats d'epífits foliars, contingut de nutrients a la planta i als epífits), si bé, capaços d'alterar les preferències de S. salpa per a la P. oceanica, posseeixen, a la escala espacial estudiada, un rang de variabilitat inferior a la dels factors de tipus paisatgístic i a la influència de la pesca. Per tant, els resultats d'aquesta tesis indiquen que la pressió de l'herbivorisme pot assolir magnituds localment molt rellevants i que aquestes son el resultat de l'interacció entre les alteracions humanes al medi (i.e. pèrdua d'hàbitat i reducció de les abundàncies d' herbívors) i la biologia de les especies amb referència al seu particular us de l'hàbitat.