L’atenció integral al desenvolupament intel·lectual i socioemocional dels infants en les pràctiques educatives

Abstract

L’objectiu general d’aquesta tesi és identificar les condicions que faciliten una atenció integral al desenvolupament intel·lectual i socioemocional dels infants en les pràctiques educatives dels docents. Aquesta recerca s’emmarca en el context dels EUA, concretament en escoles charter a Califòrnia. La primera part de recerca està centrada en conceptualitzar la tensió existent en atendre les necessitats integrals dels infants i joves, al mateix temps que es dóna resposta a les demandes de rendició de comptes establertes pels governs federal i estatal dels EUA. Aquesta primera part, corresponent al marc teòric, es construeix a partir de la fonamentació dels següents elements: • Principis del desenvolupament socioemocional en educació: les emocions i el cervell emocional; la intel·ligència emocional i els principis de l’aprenentatge socioemocional. • Construcció del pensament pedagògic del docent sota tres perspectives: cognitiva, interpretativa i crítica. • Elements que condicionen la reconstrucció del pensament pedagògic: a nivell individual, organitzatiu i social. L’aproximació metodològica al problema d’investigació constitueix la segona part de la recerca. El desplegament empíric es fa a través d’una opció metodològica qualitativa i participativa: la recerca-acció, que permet la participació activa dels docents en el procés de recerca, la introducció de millores en les pràctiques educatives i l’observació i reflexió dels canvis que en resulten. A partir del cicle de recerca-acció de Lewin (1946), es fa una proposta on els docents: 1. Identifiquen la situació problemàtica 2. Formulen un pla d’acció 3. Implementen el pla d’acció 4. Reflexionen i avaluen el pla A partir de la identificació de necessitats, els docents elaboren un pla d’acció centrat en la implementació d’estàndards d’aprenentatge socioemocional en totes les aules de l’escola charter. Durant la implementació d’aquest pla, els docents observen i reflexionen sobre com es desenvolupa la seva pràctica educativa, així com la influència d’aquest treball en l’alumnat. Al llarg dels cicles de recerca-acció es fan servir diferents tècniques de recollida d’informació, tals com els grups de discussió, entrevistes semi-estructurades, diari de la investigadora i diari dels docents. Atesa la naturalesa cíclica de la recerca-acció, l’anàlisi de les dades recollides té lloc en totes les fases de la recerca-acció i es duu a terme fent servir un procés d’anàlisi de contingut qualitatiu. Les conclusions, de naturalesa conceptual i pràctica, més destacades són les següents: • La distància entre les creences i les accions dels docents, pel que fa a l’atenció integral del desenvolupament intel·lectual i socioemocional dels infants, es redueix a través de la implementació continuada de l’aprenentatge socioemocional en centres educatius. • El compromís dels docents per integrar el desenvolupament socioemocional de l’alumnat en les pràctiques educatives augmenta quan l’ASE s’implementa de forma continuada al centre educatiu. • El treball de les competències socioemocionals dels propis docents és important en la implementació de l’aprenentatge socioemocional amb l’alumnat. • L’existència d’un projecte acordat entre docents i administració afavoreix la introducció de canvis en les pràctiques educatives. Al mateix temps, aquest treball s’ha de fer des d’una mirada sistèmica, és a dir tenint en compte les famílies i els contextos educatius fora de l’escola. • La implementació de l’ASE promou una vida social dins l’aula centrada en l’autogestió de les relacions socials per part de l’alumnat. • Les dificultats que comporta la implementació de l’aprenentatge socioemocional s’han d’adreçar tant des de la planificació general de l’escola com des dels esforços individuals. • La integració de l’aprenentatge socioemocional en les pràctiques educatives s’hauria de desenvolupar a través d’espais de col·laboració i desenvolupament professional per als docents. • El centre educatiu ha de crear estructures de suport de l’aprenentatge socioemocional que permetin als docents planificar de forma conjunta.

The main goal of this research is to identify the conditions that facilitate teachers attending to both the cognitive and social emotional development of children through their educational practices. This research takes place in the US, specifically in charter schools in California. The first part of this research is focused on conceptualizing the tension between addressing the integral needs of children and youth, while responding to federal and state accountability demands in the US. This first part, the theoretical framework, establishes the foundation through the following elements: • Social emotional development principles in education: emotions and the emotional brain; emotional intelligence and social emotional learning. • Theories of teachers’ thinking under 3 perspectives: cognitive, interpretative and critical. • Elements that condition the reconstruction of teachers’ pedagogical thinking: individual, organizational and social level. The methodological approach to the research problem is the second part of this research. The empirical development is done through a qualitative and participatory methodological option: action-research; which allows for active participation of teachers in the research process, the introduction of improvements in teaching practices and the observation and reflection of the changes that develop as a consequence. Through Lewin’s cycles of action-research (1946), a proposal is made where teachers: 1. Identify the problematic situation 2. Design an action plan 3. Execute the action plan 4. Reflect and evaluate the plan After identifying needs, teachers design an action plan focused on implementing standards of social emotional learning in all classes at the charter school. During implementation of this plan, teachers observe and reflect on how their practice develops, as well as the influence of this work on their students. During the cycles of action-research several techniques are used to gather information, such as focus groups, semi-structured interviews, researcher diary and teacher diary. Considering the cyclical nature of the action-research, the analysis of data is done during all the phases of the action-research using qualitative content analysis. The main conclusions, conceptual and practical, are the following: • The distance between teacher beliefs and their actions, with regards to the cognitive and social emotional development of children, is reduced through a continuous implementation of social emotional learning in schools. • Teacher commitment to integrate social emotional development of children in their educational practices increases when social emotional learning is implemented continuously in schools. • It is important to address teachers’ own social and emotional competencies when implementing social emotional learning with students. • The existence of a project agreed between teachers and administrators promotes the introduction of changes in the educational practices. At the same time, this work has to be done from a systemic perspective, therefore incorporating families and other educational contexts outside the school. • Implementation of social emotional learning promotes self-regulated social relationships by students. • The difficulties that come with implementing social emotional learning should be addressed from the school general planning as well as from individual efforts. • Social emotional learning should be developed by providing teachers with opportunities for collaboration and professional development. • The school needs to create support structures for social emotional learning implementation to allow for teachers to plan together.