Anàlisi de la prescripció dels medicaments per a la malaltia d’Alzheimer a Catalunya iniciats entre 2006 i 2009

Author

Guerrero Guerrero, Antoni

Director

Capellà Hereu, Dolors

Costa i Pagès, Joan

Date of defense

2016-02-04

ISBN

9788449062452

Pages

130 p.



Department/Institute

Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Farmacologia, de Terapèutica i de Toxicologia

Abstract

Objectius principals Descriure i analitzar els canvis del perfil d’ús dels fàrmacs de la malaltia d’Alzheimer (FMA) iniciats a Catalunya des del 2on semestre de 2006 (2206/2) al 2on semestre de 2009 (2009/2). Analitzar el risc de canvi a memantina o l’addició d’aquesta (RCM), el risc d’institucionalització (RI) i el risc de mort (RM) en funció del FMA utilitzat d’inici. Objectius secundaris Descriure el tractament amb psicotrops i comparar abans-després d’instaurar un FMA. Comparar les característiques dels pacients que inicien un FMA amb les dels pacients dels assaigs clínics (AACC). Mètodes Estudi retrospectiu observacional utilitzant la base de dades SIDIAP (Sistema d’Informació per al Desenvolupament de la Investigació a l’Atenció Primària). Es van analitzar els FMA iniciats per 17.527 pacients a Catalunya mitjançant anàlisi descriptiva i tres models de supervivència pels riscos d’intensificació del tractament, RI i RM en funció del tractament rebut inicialment. Resultats Rang de tractaments iniciats per semestre: 2.120 - 2.754. El 80,7% dels pacients inicià el tractament amb un anticolinesteràsic (IAC). El tractament més iniciat el 2006/2 va ser donepezil (34,5%) seguit de rivastigmina (24%), galantamina (22,2%), memantina (16%) i la combinació d’IAC amb memantina (3,2%). La combinació més freqüent va ser donepezil i memantina. El fàrmac més iniciat el 2009/2 va ser rivastigmina (38,4%), el 90% en la nova formulació apareguda el 2008/2 (pegats transdèrmics). Dones (65,8%), homes (34,2%), promig d’edat 79,1 anys. Diagnosticats de MA 53,6%; sense diagnòstic registrat de demència 26,7%. El 64,4% tenia una puntuació GDS de 4/5. Un 5,1% estava institucionalitzat i un 8,5% inclòs a un programa d’atenció domiciliària. Els que prenien memantina sola o associada eren més grans (promig de 81,1 i 79,9 anys respectivament), tenien GDS més avançats (41% dels que prenien memantina associada GDS 5 i 14,1% GDS≥6 i un 29,8% i 31,6% respectivament dels que prenien memantina sola). El 89,9% dels pacients que iniciaren memantina finalitzaren l’estudi prenent-la (grup que menys va variar el seu tractament). S’ observà una disminució del RCM si el tractament inicial era rivastigmina (HR 0,85; IC95% 0,77-0,93), un augment del RI (HR 1,16; IC95% 1,05-1,27) per memantina sola o combinada i un augment del RM (HR 1,34; IC95%1,19-1,50) i (HR1,27; IC 1,05- 1,56) respectivament per memantina sola o combinada amb un IAC. Després de 6 mesos de tractament amb un FMA els percentatges de pacients tractats amb neurolèptics, antidepressius o ansiolítics-hipnòtics van augmentar (5,2%; 2,7%; 1,3%) i van disminuir els tractats amb psicoestimulants (-4,3%). Els pacients d’aquest estudi respecte els dels AACC eren més grans (79,1 anys en front de 75,1), amb rangs més amplis d’edat (45,5-100,5 en front de 54,1-85,7), un percentatge de dones superior (65,8% en front de 62,3%) i MMSE superior (18,2 punts en front de 16,2). El percentatge d‘institucionalitzats va ser inferior (5,1% en front de 14,6%). Conclusions Una nova forma farmacèutica (pegats transdèrmics de rivastigmina) va modificar el perfil de prescripció dels FMA i es va convertir en el medicament més prescrit del grup. Rivastigmina mostra un efecte protector sobre el canvi o addició de memantina. Els pacients que inicien memantina són els que menys canvien de tractament però els que presenten major RI i/o RM. Amb l’inici de tractament amb FMA s’observa un augment d’utilització de neurolèptics, antidepressius i ansiolítics-hipnòtics i una disminució dels psicoestimulants. Els pacients d’aquest estudi eren més grans, menys institucionalitzats, el percentatge de dones era superior i el valor promig de l’escala MMSE també en comparació als pacients dels AACC.


Primary objectives To describe and analyse changes in specific drugs used to treat Alzheimer (DTA) in Catalonia initiated from the 2nd half of 2006 (2006/2) to the 2nd half of 2009 (2009/2). To analyze the risk of switching to memantine or to have combined treatment including this drug (RSCM), the risk until institutionalization happens (RI) and the risk to die (RD) depending on the DTA initially prescribed. Secondary objectives To describe psicotropic drug consumption before and after a DTA have been initiated. To compare the basal characteristics between patients in this study and patients recruited in clinical assays. Methods Observational retrospective study using the SIDIAP database (Information Service for the Development of Primary Care Investigaton). N=17.527 patients starting DTA in Catalonia were analyzed. Descriptive analysis and 3 survival analysis were performed to analyze risk to be added or changed to memantine, the RI and the RD. Results Range of treatments initiated by semester: 2,120- 2,754. 80.7% began treatment with a cholinesterase inhibitor (CheIAC). The most initiated treatment in 2006/2 was donepezil (34.5%) followed by rivastigmine (24%), galantamine (22.2%), memantine (16%) and CheIAC combined with memantine (3.2%). Donepezil plus memantine was the combination more frequently used. The most initiated drug in 2009/2 was rivastigmine (transdermal formulation that appeared in 2008/2 accounted for 90% of this percentage). Baseline characteristics were: women (65.8%); mean age 79.1 years; Alzheimer disease 53.6%; 26.7% lacking a dementia registered diagnosis; 64.4% had a GDS score of 4/5; 5.1% institutionalized and 8.5% cared for by home care program (HCP). Those who took memantine alone or in combination were older (average 81.1 and 79.9 years respectively), and had worst values in GDS (41% of those taking memantine in combination had GDS=5 and 14.1% GDS≥6 and 29,8% and 31.6% respectively of those taking memantine alone). 89.9% of memantine users ended the study still on it and were the ones who switched the less. A decrease in RSCM was observed in patients who started rivastigmine (HR 0,85; 95% CI 0,77-0,93). In patients on memantine alone or associated an increase in RI (HR 1.16; 95%CI 1.05-1.27) was observed. An increase in RM was observed for memantine alone (HR 1.34; 95% IC 1.19-1.50) or in combination (HR 1.27; 95%CI 1.05-1.56). Patients with neuroleptics , antidepressants or sedatives – hypnotics prescriptions increased (5.2%; 2.7%; 1.3%) and those with psychostimulants decreased (-4.3 %) after 6 months of treatment with a DTA. When compared with patients recruited for clinical trials, patients in this study were older (79.1 vs 75.1), with wider ranges of age (45.5-100.5 vs 54,1-85.7), higher MMSE scores (18.2 vs 16.2), less institutionalized (5.1% vs 14.6%) a with a higher percentage of women (65.8% vs 16.2%). Conclusions A new transdermal formulation of rivastigmine changed the DTA use pattern and rivastigmine became the most prescribed drug in this group. Rivastigmine shows a protective effect on the risk of switching or combining with memantine. Patients who started memantine changed less frequently to another drug, but showed an increased RI and/or RD. After 6 months of treatment with a DTA an increase in antipsychotics, antidepressants and hynotic-sedatives consumption and a decrease in psicoestimulants was observed. When patients in this study were compared with patients recruited in clinical trials they were larger, less institutionalized, the percentage of women was higher as was the MMSE.

Keywords

Alzheimer; Utilització; Utlización; Utilisation; Catalunya; Cataluña; Catalonia

Subjects

615 - Pharmacology. Therapeutics. Toxicology

Knowledge Area

Ciències de la Salut

Documents

agg1de1.pdf

1.470Mb

 

Rights

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/

This item appears in the following Collection(s)