Environnement architectural, santé et domesticité : étude des effets d'un aménagement architectural domestique sur la qualité de vie, l'usage et la perception de l'espace dans les lieux de vie institutionnels pour personnes âgées

dc.contributor
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Teoria i Història de l'Arquitectura i Tècniques de Comunicació
dc.contributor.author
Razes Cerese, Fany
dc.date.accessioned
2016-07-29T09:32:25Z
dc.date.available
2016-07-29T09:32:25Z
dc.date.issued
2016-02-05
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10803/392156
dc.description
Cotutela Universitat Politècnica de Catalunya i Université Paul Valéry Montpellier III
dc.description.abstract
In a global context of population ageing, many research are conducted to improve the quality of life of older people living in assisted living facilities, but few of these works develop an architectural approach .This research aims to propose new ways to design these places of life, breaking with the dominant hospital and/or hotel models.The general assumption is that an architectural environment with homelike characteristics will allow residents to feel inhabitants, which should promote their welfare , autonomy and the development of social interactions. Our procedure is based on the concept of Evidence Based Psychology, with a randomized controlled trial. The entrance hall of several facilities corresponding to standards were refurbished in a homelike way, and then we evaluated comparing before vs after ; refurbished nursing home vs non refurbished .The study was multidimensional and exploratory in its research tools ;quality of life scales, behavioral mapping , qualitative interviews. This work take place in the French context of recent emergence of PhD in architecture and contributes de facto to the epistemological reflection that goes with it. lt also helps to raise awareness of the importance of the built environmentto the quality of life and highlights the social role of architectes .
dc.description.abstract
En un contexto global de envejecimiento de la población, se están llevando a cabo muchas investigaciones para mejorar la calidad de vida de las personas mayores que viven en instituciones, pero poco de estos trabajos desarrolla un enfoque arquitectónico. Esta investigación tiene como objetivo de proponer nuevas formas de diseñar estos lugares de vida, rompiendo con los paradigmas dominantes del hospital y del hotel. La hipótesis general es que un entorno arquitectónico de tipo doméstico (-homelike) permitirá que los residentes se sientan habitantes, que debe promover su bienestar, su autonomía y el desarrollo de las interacciones sociales. Nuestro procedimiento se basa en el concepto del Evidence Based Psychology (psicología basada en la evidencia), con un ensayo controlado aleatorio. El hall de entrada de varias instituciones correspondientes al estándar fuera reformado de manera doméstica. Posteriormente evaluamos según los métodos de comparación antes vs después; casa de reposo reformado vs no reformado. El estudio fue multidimensional y exploratorio en sus herramientas de investigación; escalas de calidad de vida, cartografía del comportamiento, entrevistas cualitativas. Este trabajo está en el contexto del emergencia del PhD en Arquitectura en Francia y contribuye a la reflexión epistemológica que lo acompaña. También ayuda a crear conciencia sobre la importancia del medio ambiente construido para la calidad de vida y pone de relieve el papel social del arquitecto.
dc.format.extent
469 p.
dc.format.mimetype
application/pdf
dc.language.iso
fra
dc.publisher
Universitat Politècnica de Catalunya
dc.rights.license
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
dc.source
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.subject
Architecture centrée sur l’homme
dc.subject
Environnement domestique
dc.subject
Qualité de vie
dc.subject
Arquitectura humana centrada
dc.subject
Calidad de vida
dc.subject
Personas mayores
dc.subject
Casa de reposo
dc.subject
Evidence-based design
dc.subject
Health care design
dc.subject
Human-centered architecture
dc.subject.other
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura
dc.title
Environnement architectural, santé et domesticité : étude des effets d'un aménagement architectural domestique sur la qualité de vie, l'usage et la perception de l'espace dans les lieux de vie institutionnels pour personnes âgées
dc.type
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.subject.udc
159.9
dc.subject.udc
72
dc.contributor.director
Gely-Nargeot, Marie-Cristine
dc.contributor.director
Usandizaga, Miguel
dc.embargo.terms
cap
dc.rights.accessLevel
info:eu-repo/semantics/openAccess


Documents

TFRC1de1.pdf

38.75Mb PDF