L'espondilolistesi en el mielomeningocele: estudi de prevalença i factors determinants

Abstract

L'espondilolistesi en el mielomeningocele (MMC) ha estat poc estudiada. La bibliografia només recull un article, al Journal of Pediatrics Orthopaedics l'any 1994 de Stanitski, que mostra una prevalença d'espondilolistesi (SPL) similar a la població general. Es creu que el defecte de l’arc posterior en el MMC proporciona les condicions necessàries pel desenvolupament de l’espondilolistesi amb una freqüència superior a la població general. Per aquest motiu es planteja un estudi que constati la seva prevalença i els factors que la predisposen en la població amb MMC de la Unitat d’Espina Bífida de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. METODOLOGIA: Es tracta d’un estudi observacional transversal de 195 pacients amb MMC. S'exclouen altres tipus de disrafisme, els menors de 10 anys, els que no disposin de Rx adequada per valorar els paràmetres raquipelvians, els que tenen escoliosi severa que no permet la valoració de la zona i els intervinguts de raquis. Es valora la incidència pelviana (PI), el pendent sacre (SS), la lordosi lumbar (LL) i la inclinació pelviana (PT) juntament a les ratios derivades i variables clíniques extretes de qüestionari de recollida com ara són: sexe, nivell de raquisquisi, lesió neurològica sobreafegida, flexe de maluc, flexe de genoll, escoliosi, escala de Hoffer, nivell funcional i marxa. RESULTATS: es van analitzar 195 subjeces afectes de MMC amb una distribució per sexes de 55% homes i 45% dones, i una mitjana d'edat de 27,7 anys (10-61). El 87,2% de la mostra presentaven hidrocefàlia, sent derivada en el 82% dels casos. El 19,48% dels pacients presenten una lesió neurològica associada, sent la patologia més freqüentment recollida la siringomièlia. Referent a la marxa, el 69,8% eren deambulants comunitaris mentre que el 30,2% es desplaçaven en cadira de rodes. La mitjana d'adquisició de la marxa va ser de 33 mesos (12-144); la pèrdua de nivell funcional es constata en el 28,96%. El 78% dels pacients tenen el nivell de raquisquisi a L3L4L5. La prevalença d'espondilolistesi en el mielomenigocele és del 20%, sent significativament diferent de la població general (p<0,001), en el 100% dels casos es localitza a L5S1 i és de baix grau. La mitjana de lliscament d’SPL és de 17,8% +/-6. A les variables clíniques només es constata significació estadística amb la variable marxa (p=0.030). Les mitjanes dels paràmetres raquipelvians són PI 63,92º+/-19,8º, PT (sedestació; bipedestació) 33+/-30; 52+/-17, SS (sedestació; bipedestació) 33+/-30; 10+/-18, LL (sedestació; bipedestació) 37+/-15,5; 59+/-20. Existeix significació estadística de LL amb SPL (p=0.013) i una tendència a la significació estadística de SS amb SPL (p=0,056). Analitzant el grup que camina, s'evidencia que els valors de LL i SS són significativament superiors (p=0,001 i p=0,003) en els subjectes amb SPL. CONCLUSIONS: la prevalença d'espondilolistesi és del 20% en la població de mielomeningoceles estudiada i es relaciona amb la capacitat de marxa i un augment de la lordosi lumbar (LL) i el pendent sacre (SS).

The spondylolisthesis in myelomeningocele (MMC) has not been studied so much. In the literature, we can only find an article, in the Journal of Pediatrics Orthopaedics written in 1994 by Stanitski, showing a prevalence of spondylolisthesis (SPL) similar to the general population. It is belived that the defect of the posterior arch in MMC provides the necessary conditions for the development of spondylolisthesis with a higher frequency than in general population. For this reason we propose an study to verify the prevalence and the factors that predispose SPL in a population of MMC in Spina Bifida Unit at the Vall d’Hebron University Hospital. METHODOLOGY: This is a cross-sectional study of 195 patients with MMC. Exclusion criteria: other types of dysraphism, patients under 10 years-old, those without a good Rx for assessing the spinopelvic parameters, those with sever scoliosis and patients with spine surgery. We measured the pelvic incidence (PI), the sacral slope (SS), the lumbar lordosis (LL) and pelvic tilt (PT), with their ratios. Clinical variables such as sex, level of rachischisis, acquired neurological damage, hip flexum, knee flexum, scoliosis, Hoffer scale, functional and walking level, were also analyzed. RESULTS: we analyzed 195 subjects with MMC, 55% male and 45% female, with an average age of 27.7 years-old (10-61). 87.2% of these patients presented hydrocephalus, being derivated in the 82% of cases. 19.48% of them presented acquired neurological damage, being syringomyelia the commonest. 69.8% of them were able to walk while 30.2% were wheelchair users. The average age for walking was 33 months (12-144) and the functional loss was seen in 28.96% of MMC. 78% of patients had the level of rachischisi in L3L4L5. Prevalence of SPL in MMC is 20%, being significantly higher than in general population (p>0.001), in 100% of cases the level was L5S1 and low grade. The slipping average of SPL was 17.8% +/- 6%. Only the variable walking was statistically significant (p=0.030) in clinical variable group. The average of spinopelvic parameters was: PI 63.92º +/-19.8º, PT (seated; standing) 33+/-30; 52+/-17, SS (seated; standing) 33+/-30;10+/-18, LL (seated; standing) 37 +/- 15.5; 59 +/- 20. We found statistical significance between SPL and LL (p=0.013) and a tendency to signification of SS with SPL (p=0.056). Analyzing the walking group, we note that LL and SS values are significantly higher (p=0.001 and p=0.003) in subjects with SPL. CONCLUSIONS: The prevalence of spondylolisthesis is 20% in this population and is related with walking, and an increase of lumbar lordosis (LL) and sacral slope (SS).