Domènec Guansé: crítica, periodisme i narrativa (1918-1936)

Abstract

L’objecte principal de la nostra tesi doctoral és demostrar que l’escriptor tarragoní Domènec Guansé i Salesas (1894-1978) és un dels homes clau en el procés de renovació i canvi cultural que es produeix a Catalunya a partir dels primers anys vint, coincidint amb l’inici de la dictadura del general Primo de Rivera (1923). Aquest procés, pel que fa a l’àmbit de la literatura, suposa la liquidació del noucentisme i l’aparició d’una nova sensibilitat estètica representada en part per molts autors que havien quedat fora dels canals de difusió literària entre 1906 i 1920. Des de tribunes molt representatives de la nova situació com el diari La Publicitat o la Revista de Catalunya, proliferaran les veus que apunten a la creació en prosa, i concretament a la creació novel·lística, com el canal més eficaç de conquesta del mercat llibresc, una de les assignatures pendents del noucentisme. Precisament Guansé —que es consolidarà en el món cultural durant la dictadura i la república com a narrador i periodista, però sobretot com a crític especialitzat en novel·la i teatre—, és un dels agents responsables de la represa de la novel·la catalana orientada a retornar el prestigi al gènere tot potenciant-ne la capacitat d’influència entre els lectors. Cal tenir en compte, a més, que aquesta represa es produirà enmig d’un context de debat que mostrarà una preocupació especial per la precarietat del mercat i del sistema editorial, resseguible a través de nombrosos textos periodístics, ressenyes i assaigs. Guansé serà un dels dinamitzadors més actius d’aquest estat de coses: promocionarà vells i nous autors (des de Joan Puig i Ferreter a Maria Teresa Vernet), apostarà pels escriptors estrangers traduïts que donen un to de modernitat a la literatura catalana (com Stefan Zweig, André Gide o Georges Duhamel), i potenciarà les vies estètiques i creatives més adequades per a la conquesta del públic (especialment aquelles que combinen les innovacions pròpies del psicologisme amb els patrons narratius tradicionals). Però l’autor tarragoní no és només un crític literari rellevant. L’activisme habitual de l’època fa que els homes de lletres intervinguin en diversos fronts culturals, i Guansé en serà un conspicu representant. Així, durà a la pràctica creativa les seves idees teòriques entorn del fenomen literari amb volums com La Venus de la careta (1927), Com vaig assassinar Georgina (1930) o Una nit (1935); canalitzarà la seva voluntat d’incidència pública fora de l’àmbit estrictament literari a través del periodisme polític i d’actualitat en algunes de les capçaleres més importants de l’etapa de preguerra, i durà a terme més esporàdicament altres activitats com la traducció o l’assaig. Cronològicament, la tesi doctoral s’emmarca entre 1918 (data de publicació del primer article documentat de l’autor a Tarragona, on s’inicia en el món periodístic i cultural) i juliol de 1936, data que assenyala l’inici d’un període revolucionari a Catalunya que altera el context, el sentit i la incidència de la tasca cultural Guansé. Pel que fa a l’estructura, el treball es divideix en tres grans blocs que corresponen diacrònicament a les tres grans etapes de la trajectòria de Guansé delimitades per les dues dates assenyalades: «Els inicis periodístics a la premsa tarragonina (1918-1922)», «Home de lletres a la Catalunya dels anys vint (1922-1930)» i «L’activisme cultural durant els anys trenta (1930-1936)». En cadascuna d’aquestes etapes, són estudiats amb detall els diversos fronts d’activitat a què hem fet referència anteriorment.

The main aim of our doctoral thesis is to prove that Catalan writer Domènec Guansé (1894-1978) is one of the major players in the revitalization and cultural change which takes place in Catalonia from the earliest 1920’s, coinciding with Primo de Rivera’s dictatorship (1923). That process, in regards to literature, means the definitive ending of noucentisme movement as well as the raise of a new aesthetic sensibility partially exemplified by some authors that had been removed from the literary mainstream between 1906 and 1920. From some representative journal forums of that new situation, like La Publicitat or Revista de Catalunya, lots of opinions will point to prose creation, especially novel, as the most useful way to conquer book readers, an unresolved matter of noucentisme. Precisely Guansé —who will become a consolidated author into cultural system during dictatorship and republic stage not only as a narrator and journalist but also as a literary critic focused on novel and theatre— is one of the outstanding agents in the recovery of Catalan novel intended to take back its old prestige by improving its capacity to influence among the common reader. Moreover, that recovery will take place within a context of special interest of the book market concerning the insecurity of publishing system, which is traceable through an important amount of newspaper articles, reviews and essays. Guansé will assume a dynamic role into this context by promoting old-fashioned and new writers (ranging from Joan Puig i Ferreter to Maria Teresa Vernet), he will pull for the latest foreign authors whose works are translated into Catalan as a sign of modernity (such as Stefan Zweig, Maurice Baring or Georges Duhamel), and finally he will promote the most suitable prose creation ways in order to captivate readers. Those ways are matching typical psychologism innovations with traditional narrative patterns. Guansé is not only a prominent literary critic though. Cultural activities are developed on several frontlines by coetaneous hommes de lettres, and he is one of them. First of all, he will set his theoretical ideas into works like La Venus de la careta (1927), Com vaig assassinar Georgina (1930) or Una nit (1935); secondly, his aim of public influence will be canalized through politics and current affairs journalism on some of the most important newspapers and magazines in the 1920’s and 1930’s. Last, he will accomplish occasionally other activities as well as essay writing or translation. In chronological order, our thesis is framed up between 1918 (when the first Guansé’s journal article is found amongst Tarragona’s newspapers) and July 1936 (when a revolutionary period starts in Catalonia and completely disturbs cultural and social context, and so Guansé’s). Concerning the contents structure of our academic work, this is divided into three parts dealing respectively to the three main Guansé’s career stages: «Early years in Tarragona newspapers (1918-1922)», «A lettered man in Catalonia twenties (1922-1930)» and «Cultural activism during 1930’s». In each of these parts the whole frontlines of Domènec Guansé’s literary career previously referred are described in detail.