New forms of entrepreneurship and innovation for developing smart cities

Author

Grimaldi, Didier

Director

Fernández Alarcón, Vicenç

Date of defense

2016-11-11

Pages

121 p.



Department/Institute

Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Organització d'Empreses

Abstract

Cities are receiving more and more residents while the natural resources are getting scarce and scarce. As a possible answer, diverse streams of thoughts have emerged declaring that cities need to become intelligent, wired or human. We decided to consider the last stage of this reflection that defines the paradigm of Smart Cities to highlight the use of the information and telecommunication technologies for a better efficiency of the urban services and in response to the residents' needs. In a Smart City, public officials monitor the services of the city and enable a better quality of life. Social insurance schemes and tax-financed municipal services are monetarily constrained and are unable to respond effectively to growing societal needs. As a consequence, the urban development has moved from a public managerial to an entrepreneurial focus where the emerging technologies e.g. Big Data, Social Media and Internet of Things (IoT) are the drivers of this transformation. My research consists on exploring, describing and analysing different forms of innovation and entrepreneurship in the city. Accordingly, we decided to orientate our epistemological works on studying the cases of two Smart Cities internationally recognized (i.e. Barcelona and Nice). To achieve this objective, we have split this research in four studies according to four chapters. The first chapter studies and shortlists amongst all the emerging technologies those which play a principal role in the building of the Smart City. It analyses also the gap that the universities have to cross to prepare the students to develop new models of urban services. The second chapter presents a case of business development in the domain of public parking. It focuses on the conditions of establishment of a digital business ecosystem based on an IoT platform and analyses the value created and captured by this model. The third chapter presents the case of a citizen initiative in the domain of the education called 'the school road'. It has the objective to list, classify and analyse the barriers that limit this project. It finalizes proposing different solutions to mitigate the impediments and stress the possible social contribution of the small and local shops for this initiative. In the final chapter, following these recommendations, we investigate how the stores spread in the urban grid could play this social role. Focusing on the first phase of the entrepreneurship process, i.e., the opportunity identification, we suggest a heuristic able to recommend and numerically prioritize the vacant locations as per their opportunity of business value creation. The originality of this heuristic resides on the capacity to cover social and business perspectives together. The first and third study are inductive and qualitative researches whereas the second and fourth are deductive and quantitative ones. The qualitative researches are based on interviews to Smart City experts and a survey sent to parents. The quantitative ones are supported by scientific theories about business model generation. The value calculation of the digital business ecosystem is verified by paired T-Test and polynomial linear regression analysis. Data from parking sensors are collected and analysed with a Big Data analytics solution. The heuristic leverages the theory of complex networks applied to the urban grid. We recommend the entrepreneurs to consider our results before starting any new services based on an IoT supply chain platform or deciding on the location of their future shop. We advise also public managers to leverage our findings to revise their urban policy if their goal is to revitalize the local industrial and services urban base.


Las ciudades reciben cada vez más población a pesar de que los recursos naturales se hacen cada vez más escasos. Como posible respuesta, diversas corrientes de pensamiento han declarado que las ciudades necesitan ser inteligentes, cableadas o humanas. Decidimos considerar la última etapa de esta reflexión que define el paradigma de Smart Cities para resaltar el uso de las tecnologías de la información y de la comunicación en la mejora de la eficiencia de los servicios urbanos y como respuesta a las necesidades de los residentes. En una Smart City, los responsables públicos monitorizan los servicios de la ciudad y ascienden así la calidad de vida. Los modelos de prestación social y de servicios municipales basados en la recaudación de impuestos están monetariamente limitados e incapaces de responder efectivamente a las necesidades crecientes de la sociedad. Como consecuencia, el desarrollo urbano se ha movido desde un foco gerencial hacia el empresarial donde las tecnologías emergentes p. ej. Big Data, Social Media e Internet of Things (IoT) son los motores de esta transformación. Mi investigación trata de explorar, describir e analizar diferentes formas de innovación y de emprendimiento en la ciudad. Decidimos también orientar nuestros trabajos epistemológicos a estudiar los casos de dos Smart Cities internacionalmente reconocidas (Barcelona y Niza). Para conseguir este objetivo, hemos separado la investigación en cuatro estudios según cuatro capítulos. El primer capítulo estudia y selecciona entre todas las tecnologías emergentes las que juegan un rol principal en la construcción de la Smart City. Analiza también la brecha que las universidades tienen que atravesar para preparar a los estudiantes a desarrollar nuevos modelos de servicios urbanos. El segundo capítulo presenta un caso de desarrollo de negocio en el área del aparcamiento público. Se centra en las condiciones de fundación de un ecosistema de negocio digital basado en una plataforma IoT y analiza el valor creado y capturado por este modelo. El tercer capítulo presenta el caso de una iniciativa ciudadana en el dominio de la educación llamado "el camino escolar". Tiene como objetivo listar, clasificar y analizar las barreras que limitan este proyecto. Acaba proponiendo diferentes soluciones para mitigar los impedimentos y destaca la posible contribución social del comercio local de la ciudad a esa iniciativa. En el último capítulo, siguiendo estas recomendaciones, investigamos como las tiendas repartidas por la red urbana podrían jugar este papel social. Enfocándonos en la primera fase del proceso de emprendimiento, o sea, la identificación de la oportunidad, sugerimos una heurística capaz de recomendar y priorizar numéricamente los locales vacíos según su oportunidad de creación de valor económico. La originalidad de esta heurística consiste en la capacidad de cubrir perspectivas de negocio y sociales a la vez. El primer y tercer estudio son inductivos y cualitativos mientras que el segundo y cuarto son deductivos y cuantitativos. Los cualitativos se basan en entrevistas exploratorias a expertos en Smart City y en una encuesta enviada a padres de familia. Los cuantitativos se apoyan en teorías científicas sobre modelos de negocio. El cálculo del valor del ecosistema digital está verificado con unas pruebas emparejadas y unas regresiones lineares polínomiales. Los datos de los sensores de aparcamiento son recogidos y analizados con una solución Big Data analítica. La heurística aprovecha la teoría de las redes complejas aplicadas a la rejilla urbana. Recomendamos a los emprendedores que consideren nuestros resultados antes de empezar cualquier servicio basado en una plataforma IoT de aprovisionamiento o de decidir sobre la localización de su próxima tienda. Aconsejamos también a los responsables públicos aprovechar nuestros hallazgos para revisar su política urbana si su objetivo es revitalizar el tejido industrial y de las empresas de servicios

Subjects

332 - Regional economics. Territorial economics. Land economics. Housing economics. ; 65 - Communication and transport industries. Accountancy. Business management. Public relations; 71 - Physical planning. Regional, town and country planning. Landscapes, parks, gardens

Knowledge Area

Àrees temàtiques de la UPC::Economia i organització d'empreses

Documents

TDG1de1.pdf

5.142Mb

 

Rights

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

This item appears in the following Collection(s)