Regulation of Media in Russia in the context of the council of Europe standars

Author

Sherstoboeva, Elena

Director

Barata i Mir, Joan

Date of defense

2017-09-15

Pages

381 p.



Department/Institute

Universitat Ramon Llull. Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna

Abstract

Aquesta tesi examina les polítiques de mitjans a Rússia amb l’objectiu d’identificar, principalment des d’un punt de vista jurídic, fins a quin punt han estat objecte d’influència per part del estàndards legals establerts per part del Consell d’Europa (CoE). En el primer capítol, la tesi explora les caracteríqtiques, principis, i estàndards de la llibertat des d’una perspectiva russa, sobre la base de l’estudi de les concepcions que de l’esmentada noció es poden identificar en el marc dels sistemes rus i soviètic, la legislació de mitjans russa, així com la pràctica judicial i regulatòria. També s’analitza el punt de vista de les principals institucions del CoE com ara el Tribunal Europeu de Drets Humans o l’Assemblea Parlamentària, en relació amb la forma amb què Rússia ha implementat els estàndards internacionals i europeus en matèria de llibertat de mitjans. El segon cpaítol compara els paràmetres legals russos amb els estàndards del CoE sobre difamació, extremisme en els mitjans, aíxí com en matèria de mitjans audiovisuals i Internet. La tesi conclou que un cop transcorreguts vint anys des de l’ingrés de Rússia com a membre, els estàndards del CoE han tingut només un impacte superficial en la política de mitjans a Rússia, i que aquesta política segueix tenint reminiscències de la pràctica soviètica en matèria de regulació de mitjans. Les autoritats russes han evolucionat des del refús dels estàndards del CoE fins a la seva interpretació en benefici del establishment polític rus, sota el pretext de la protecció dels “interessos nacionals”. Se sosté a més que els intents governamentals de des-universalitzar la noció del dret a la llibertat d’expressió es convertiran en cada cop més freqüents al llarg del món. Aquests intents no poden ser justificats, atès que amenacen el sistema internacional de drets humans i els valors que protegeix, així com s’orienten a mantenir el control governamental sobre la informació en una era en què l’esmentat control es troba seriosament qüestionat a causa del desenvolupament d’Internet i les noves modalitats tecnològiques en el terreny dels mitjans. Es conclou que les organitzacions internacionals disposen del potencial per a esdevenir les principals plataformes de resistència front a la des-universalització del dret a la llibertat d’expressió, així com la necessitat que s’estableixin noves mesures per a donar suport a la seva tasca, Paraules clau: llibertat de mitjans llibertat d’expressió, dret de mitjans, polítiques de mitjans, polítiques de mitjans a Rússia, regulació d’Internet a Rússia, dret de mitjans a Rússia, Consell d’Europa, Tribunal Europeu de Drets Humans, estándards internacionals.


Esta tesis examina las políticas de medios en Rusia con el objetivo de identificar, principalmente desde un punto de vista jurídico, hasta qué punto se han visto influidas por los estándares legales establecidos por el Consejo de Europa (CoE). En el primer capítulo, la tesis explora las características, principios y estándares de la libertad de expresión desde una perspectiva rusa sobre la base del estudio de las concepciones de dicha noción que se pueden identificar en el marco de los sistemas ruso y soviético, la legislación de medios rusa, así como la práctica judicial y regulatoria. También se analiza el punto de vista de las principales instituciones dentro del CoE, como el Tribunal Europeo de Derechos Humanos o la Asambles Parlamentaria, con relación al modo en el que Rusia ha implementado los estándares universales y europeos en materia de libertad de medios. El segundo capítulo compara los parámetros legales rusos con los estándares del CoE sobre difamación, extremismo en los medios, así como sobre medios audiovisuales e Internet. La tesis concluye que más de veinte años después del ingreso de Rusia como miembro, los estándares del CoE han tenido solamente un impacto superficial en la política de medios de Rusia, y que esta política sigue teniendo reminiscencias con relación a la práctica soviética en materia de regulación de medios. Las autoridades rusas han evolucionado desde el rechazo hacia los estándares del CoE hasta su interpretación a favor del establishment político ruso, bajo el pretexto de la protección de los “intereses nacionales”. Se sostiene además que los intentos gubernamentales de des-universalizar la noción del derecho a la libertad de expresión se convertirán en frecuentes a lo largo del mundo. Estos intentos no pueden ser justificados, dado que amenazan el sistema internacional de derechos humanos y los valores que éste protege, así como se orientan a mantener el control gubernamental sobre la información en una era en la que dicho control se encuentra seriamente en entredicho a causa del desarrollo de Internet y nuevas modalidades de tecnologías de medios. Se concluye que las organizaciones internacionales disponen del potencial para devenir las principales plataformas para resistir frente a la des-unviversalización del derecho a la libertad de expresión, así como la necesidad de que se establezcan nuevas medidas para apoyar su trabajo. Palabras clave: libertad de medios, libertad de expresión, derecho de medios, políticas de medios, políticas de medios en Rusia, regulación de Internet en Rusia, derecho de medios en Rusia, Consejo de Europa, Tribunal Europeo de Derechos Humanos, estándares internacionales.


This dissertation examines Russian media policies with the purpose to identify, mainly from a legal viewpoint, the extent to which they have been influenced by the legal standards of the Council of Europe (CoE). In the first chapter, the dissertation traces the characteristics, principles, and standards of the Russian perspective on freedom of expression by studying the Russian and Soviet constitutional concepts on this right, the Russian national mass media legislation as well as judicial and regulatory media policies. It also assesses the perspectives of the main CoE institutions, such as the European Court of Human Rights and the Parliamentary Assembly, on Russia’s progress in the implementation of the universal and European standards on media freedom. The second chapter compares the Russian legal standards and those of the CoE on defamation and extremism in the media as well as on online and audiovisual media. The dissertation concludes that, during more than twenty years of Russia’s membership, the CoE’s standards have had only a superficial impact on Russian media policy, and that such policy is becoming increasingly reminiscent of Soviet practices of media regulation. Russian authorities have mostly moved from disregarding the CoE standards to interpreting them in favour of the Russian political establishment, under the pretext of protecting “national” interests. It is argued that governmental attempts to achieve a de-universalisation of the right of freedom of expression may become more frequent around the globe. Such attempts should not be justified because they considerably threaten the international system of human rights and the values it protects and seek to maintain governmental control over information in an era when such control is strongly challenged by the development of the Internet and new media technologies. It is suggested that international organisations have the potential to become the main social platforms for resisting the de-universalisation of the right of freedom of expression, and that new effective measures should be elaborated to support their work. Keywords: media freedom, freedom of expression, freedom of speech, media law, media policies, Russian media policies, Internet regulation in Russia, Russian media law, Council of Europe, European Court on Human Rights, international standards.

Keywords

Media law; Human rights; Freedom of expression; Media freedom; Russian law

Subjects

316 - Sociology; 32 - Politics; 341 - International law; 342 - Public law. Constitutional law. Conflict of laws

Knowledge Area

Ciències socials, periodisme i documentació

Documents

Tesi_Elena_Sherstoboeva.pdf

9.924Mb

 

Rights

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

This item appears in the following Collection(s)