Towards a legal and ethical framework for personal care robots. Analysis of person carrier, physical assistant and mobile servant robots

Abstract

Podria donar-se el cas que qui creï un robot que interactua amb humans desconegui quins són els requeriments legals que ha de seguir per a complir amb la llei, ja sigui perquè no existeixi una llei específica per a dit producte, perquè no sigui molt clar quins són els impactes que dits dispositius tenen a nivell legal o simplement perquè la llei és massa genèrica i sigui necessària una concreció al cas concret. D’altra banda, no és menys cert que el ràpid avenç de les noves tecnologies també dificulta la resposta del sistema legislatiu: per exemple, la regulació de vehicles i transport no contempla un vehicle autònom sense conductor com a categoria, així com tampoc un hominoide que va pel carrer gaudeix de cap categoria concreta com altres (vianant, motocicleta, camió) tenen. Per aclarir, així doncs, quins són els aspectes legals a tenir en compte davant la creació d’una nova tecnologia – en aquest cas un robot – és important conduir un anàlisi dels diferents impactes que aquests poden tenir a nivell legal.

Aquesta avaluació s’hauria de fer, primer de tot, amb les regulacions existents i així determinar si la creació tecnològica es manté dins l’espai de llibertat legal. Si dit espai no s’oposa a la creació, els roboticistes podran continuar desenvolupant-la. En canvi, si els roboticistes troben algunes limitacions bé podran 1) ajustar el robot a les demandes del marc regulador existent; 2) iniciar una negociació amb el legislador per a canviar la llei, de manera que el robot compleixi amb la nova normativa; o 3) dur a terme el pla original i assumir el risc de no ser conforme a la normativa.

El legislador pot, per altra banda, discutir les regulacions existents amb els desenvolupadors de robots i donar una resposta jurídica en conseqüència. En un món idíl·lic, els robots no comporten cap espècie de risc i, per tant, qualsevol amenaça podria abordar-se des de la prevenció, i qualsevol oportunitat des de la facilitació. La realitat nogensmenys és molt més complexa i tot sovint els impactes són ben incerts, sobretot quan es tracta de robots enfocats a l’assistència personal. Així doncs, el legislador haurà de fer front a dita incertesa, a efectes ambigus, i a efectes desconeguts.

Com veiem, legislador i creador de tecnologia robòtica hauran d’arribar a un acord per tal d’establir aquests nous escenaris incerts i inesperats. Un anàlisi exhaustiu i rigorós d’aquesta realitat evolutiva seria, per tant, útil per a entendre millor la tecnologia i preparar el camí per a un futur marc legal i ètic d’aquestes tecnologies robòtiques. Com es pot entreveure, aquest és un objectiu ampli i complex, tenint en compte la gran varietat de tecnologies robòtiques emergents. És per aquest motiu que aquesta tesi se centra en la identificació i l’avaluació dels impactes dels robots per a l’assistència personal. En concret, la tesi acompanya als roboticistes en el seu camí de compliment legal tot utilitzant les més innovadores metodologies d’avaluació de l’impacte (impact assessment en anglès).

Al dur a terme la metodologia de l’impacte es poden identificar més fàcilment els buits legals existents així com la manca de claredat del sistema normatiu. Dita informació s’ha recollit al llarg d’aquest treball per a què pugui ser considerada pel futur legislador que s’ocupi de la creació del marc jurídic per als robots d’assistència personal, incloent transportadors de persones, assistents físics i robots mòbils de servei.

Roboticists building robots that interact with humans may be clueless about what regulations apply to their product. They might not even know whether they are legally responsible for their products. Sometimes, even law is not prepared to promptly accommodate new types of technology, e.g. driverless cars. Therefore, when a new robot is created or a new function/use is introduced, an assessment of the impacts should be carried out.

This assessment should be made first against regulations to make sure that this new technology or its new use remains within the existing liberty space. If the creators of the robot do not encounter any limitations, they can then proceed with its development. On the contrary, if there are some limitations, robot creators will either (1) adjust the robot to comply with the existing regulatory framework; (2) start a negotiation with the regulators to change the law, so that the original robot is compliant with a new regulation; or (3) carry out the original plan and risk to be non- compliant. The regulator can discuss existing (or lacking) regulations with robot developers and give a legal response accordingly. In an ideal world, robots are clear of impacts and therefore threats can be responded in terms of prevention and opportunities in form of facilitation. In reality, the impacts of robots are often uncertain and less clear, especially when they are inserted in care applications. Therefore, regulators will have to address uncertain risks, ambiguous impacts and yet unknown effects.

Technology is rapidly developing, and regulators and robot creators inevitably have to come to terms with new and unexpected scenarios. A thorough analysis of this new and continuously evolving reality could be useful to better understand the current situation and pave the way to the future creation of a legal and ethical framework that takes into proper account all these new technologies. This is clearly a wide and complex goal, considering the variety of new technologies available today and those under development. Therefore, this thesis focuses on the evaluation of the impacts of personal care robots. In particular, it analyzes how roboticists adjust their creations to the existing regulatory framework for legal compliance purposes.

By carrying out the impact assessment analysis, existing regulatory gaps and lack of regulatory clarity can be highlighted. These gaps should of course be considered further on by lawmakers for a future legal framework for personal care robot.