Comparative spatial advantage between microfinance institute and banking in reaching rural enterprise financial services in Bangladesh

Author

Uddin Mahmud, Azim

Director

Tulla i Pujol, Antoni F. (Antoni Francesc), 1945-

Date of defense

2017-07-24

ISBN

9788449072833

Pages

233 p.



Department/Institute

Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geografia

Abstract

L'objectiu d'aquesta tesi és explorar la realitat poc coneguda de la Intermediació Financera Rural, la seva situació i els acords per poder-hi accedir l’Empresa Rural, les activitats econòmiques rurals i l’explotació agrària, en el context de l'agenda d'inclusió financera multidimensional. També voldríem analitzar la cultura rural d'estalvi i crèdit i determinar bones pràctiques institucionals a nivell rural tant per a la banca com l’Institut de Microfinances (IMF). Compararem els bancs i l'IMF, per veure la disposició espacial avantatjosa d’aquest en el context rural, juntament amb la seva bona pràctica institucional i el model d'inclusió financera, al facilitar l'accés al finançament, de l'empresa rural. A les zones remotes de Bangla Desh, és difícil per a les persones i les seves empreses obtenir préstecs i altres serveis financers perquè els bancs estan geogràficament lluny d'elles i situats en els centres administratius, en zones ben dotades. D'altra banda, els productes bàsics (principalment el crèdit) dels intermediaris financers no són fàcilment accessibles a les empreses rurals a causa dels tràmits necessaris, el disseny imperfecta de productes i l'actitud escèptica dels banquers per facilitar el crédit segons la necessitat. Hi ha una preferència dels bancs a la garantia física, que afecta sobretot propietats i la seguretat de la font de flux dels fons adequats per garantir el pagament del préstec. Que encara decep més l'esperit empresarial. No obstant això, els bancs agrícoles tenen presència en zones rurals remotes però, estan subjectes a les restrictives directrius del govern, juntament amb algunes idees no competitius, i són l'últim recurs del poble. Els agricultors són insolvents per herència i evitant els reptes de convertir-se en empreses rurals. Pocs bancs tenen les seves oficines a les zones rurals i han estat treballant més com a agents a la caça dels dipòsits. La literatura disponible revela que cada any més de 60% dels dipòsits rurals estan sent canalitzats a les àrees urbanes, que mostra una clara discriminació a través de la limitació política de regulació bancària espacial pel món rural. D'altra banda la cultura restrictiva dels bancs està ben assentada en el sistema social. La morositat (NPL) a nivell nacional està augmentant actualment a un ritme alarmant. No obstant això, en primer lloc, l'augment de l'ONG-IMF (Institut de Microfinances - Organització no governamental) durant la dècada de 1970, va crear un nou model en la configuració dels serveis financers a les zones rurals mitjançant la superació de la distància física sobretot a mesura que van afavorir les localitats rurals que són al voltant dels mercats rurals. En segon lloc, es va desenvolupar recentment un model de préstecs a favor de les zones rurals pobres i les seves petites i micro empreses, alleujant les barreres culturals i d'organització, que d'altra banda mai havia estat capaç de superar el sistema bancari convencional, tant física com culturalment. Però s’ha generat una limitació en el sistema. Es fa difícil de seguir donant suport a la creixent demanda de les empreses rurals a mesura que creixen amb el temps i aquestes empreses utilitzen múltiples fonts per satisfer la seva demanda. Fins i tot les poques grans empreses rurals han de contractar alguns fons dels bancs convencionals, suportant molts obstacles i tenint de superar les fronteres geogràfiques, perquè la política de crèdit del MFI no cobreix l'alta demanda comercial. El IMF també te prohibit pels reglaments poder recollir fons públics, encara s’en permetin alguns de forma condicional. Tampoc no poden fer el negoci de servei regular, que es un requeriment per que les empreses rurals puguin mantenir les seves operacions diàries. La nostra investigació es basa en l'enquesta sobre el costat de la demanda de quatre àrees rurals de Bangla Desh. En base a l'anàlisi estadística de les dades recollides, que inclou una àmplia revisió de la literatura, comprovem que hi ha una estructura financera discrimina las entitats rurals, que simplement eviten. La nostra troballa assegura que hi ha una associació significativa entre la distància i l'endeutament i en el cas del IMF, molt recolzat amb la documentació, observem que hi ha costos tolerables i flexibilitat en comparació amb els serveis bancaris convencionals. Aquesta tesi s'estructura en set capítols. El primer capítol ofereix un marc conceptual per identificar els problemes de fons que condueix a les preguntes de recerca, explicant els objectius d'investigació, i presenta la hipòtesi d'investigació i, finalment, fa una justificació d'aquest treball de recerca. El segon capítol, s'informa sobre l'economia rural i el crèdit rural a Bangla Desh. Es fa una revisió de la literatura en el capítol 3, presentant els coneixements i les noves aportacions existents en relació als temes relacionats amb l'objectiu de la tesi. Aquests temes són de difícil comprensió i cal fer ús d’un enfocament multidisciplinari complexa. El quart capítol tracta la "Metodologia de la Recerca". S'explica el procediment de selecció de les àrees de treball de camp, la descripció d’aquestes, la ubicació del mercat rural, on es localitzen les empreses rurals com indicador. Una qüestió rellevant es la recollida de dades, el qüestionari i l'enquesta, l’anàlisi de les dades, la programació temporal i, finalment, explicar la problemàtica en el treball de camp respecte a la recopilació de les dades adequades. El capítol cinc descriu en profunditat alguns dels temes i conceptes relacionats amb els diners i l'entorn del finançament rural. El mercat rural informal de diners i el desenvolupament històric, el IMF, la seva evolució, capacitació emprenedora de les dones, el canvi de la geografia de la distància del finançament rural, etc. El capítol 6 és el nucli de la tesi amb l’anàlisi i interpretació de les dades del treball de camp. Les característiques generals de les dades s'han explicat i discutit en la tesi. Les qüestions quantitatives són la base per a poder avaluar les qüestions científiques de l’anàlisi qualitativa. En el capítol 7 es presenten suggeriments i recomanacions en forma de conclusió. I, finalment, s’inclouen les referències bibliogràfiques i els annexos.


El objetivo de esta tesis es explorar la realidad poco conocida de la Intermediación Financiera Rural, su situación y los acuerdos para que pueda acceder a la misma la Empresa Rural, las actividades económicas rurales y la explotación agraria, en el contexto de la agenda de inclusión financiera multidimensional. También quisiéramos analizar la cultura rural de ahorro y crédito y determinar buenas prácticas institucionales a nivel rural tanto para la banca como el Instituto de Microfinanzas (IMF). Compararemos los bancos con el IMF, para ver la disposición espacial ventajosa de éste en el contexto rural, junto con su buena práctica institucional y el modelo de inclusión financiera, al facilitar el acceso a la financiación, de la empresa rural. En las zonas remotas de Bangladesh, es difícil para las personas y las empresas obtener préstamos y otros servicios financieros porque los bancos están geográficamente lejos de ellas y situados en los centros administrativos, en zonas bien dotadas de oferta financiera. Por otra parte, los productos básicos (principalmente el crédito) de los intermediarios financieros no son accesibles fácilmente por las empresas rurales debido a los trámites necesarios, el diseño imperfecta de productos y la actitud escéptica de los banqueros para facilitar el crédito según las necesidades rurales. Hay una preferencia de los bancos por la garantía física, que afecta sobre todo las propiedades y la seguridad de la fuente de flujo de los fondos adecuados para garantizar el pago del préstamo. Lo cual aún desanima más el espíritu empresarial. Sin embargo, los bancos agrícolas tienen presencia en zonas rurales remotas aunque, están sujetos a las directrices restrictivas del gobierno, junto con algunas ideas no competitivas, y son el último recurso de los pueblos rurales. Los agricultores son insolventes por herencia y evitan la presión para convertirse en empresas rurales. Pocos bancos tienen sus oficinas en las zonas rurales y han estado trabajando más como agentes a la caza de los depósitos. La literatura disponible revela que cada año más de 60% de los depósitos rurales están siendo canalizados hacia las áreas urbanas. Hay una clara discriminación a través de la limitación política de regulación bancaria espacial para el mundo rural. Por otra parte la cultura restrictiva de los bancos está muy aceptada en el sistema social. La morosidad (NPL) a nivel nacional está aumentando actualmente a un ritmo alarmante. No obstante, en primer lugar, el desarrollo de la ONG-IMF (Instituto de Microfinanzas - Organización no gubernamental) durante la década de 1970, creó un nuevo modelo en la configuración de los servicios financieros en las zonas rurales mediante la superación de la distancia física sobre todo a medida que se favorecieron las localidades rurales que están alrededor de los mercados rurales. En segundo lugar, se desarrolló recientemente un modelo de préstamos a favor de las zonas rurales pobres y las pequeñas y las micro empresas, aliviando las barreras culturales y de organización, que por otra parte nunca había sido capaz de superar el sistema bancario convencional, tanto física como culturalmente. Pero se ha generado una limitación en el sistema. Se hace difícil de seguir apoyando la creciente demanda de las empresas rurales a medida que van creciendo y estas empresas utilizan múltiples fuentes para satisfacer su demanda. Incluso las pocas grandes empresas rurales deben contratar algunos fondos de los bancos convencionales, soportando muchos obstáculos y teniendo que superar las fronteras geográficas, cuando la política de crédito del IMF no cubre la alta demanda comercial. El IMF también tiene prohibido por los reglamentos poder recoger fondos públicos, aunque se le permitan algunos de forma condicional. Tampoco pueden hacer el negocio de servicio regular, que es un requerimiento para que las empresas rurales puedan mantener sus operaciones diarias. Nuestra investigación se basa en la encuesta sobre el lado de la demanda de cuatro áreas rurales de Bangladesh. En base al análisis estadístico de los datos recogidos, que incluye una amplia revisión de la literatura, comprobamos que hay una estructura financiera que discrimina las entidades rurales, que simplemente evitan. Nuestro hallazgo asegura que hay una asociación significativa entre la distancia y el endeudamiento y en el caso del IMF, muy apoyado con la documentación recogida, observamos que hay costes tolerables y flexibilidad en comparación con los servicios bancarios convencionales. Esta tesis se estructura en siete capítulos. El primer capítulo ofrece un marco conceptual para identificar los problemas de fondo que conducen a las preguntas de investigación, explicando los objetivos de la misma, y presentando la hipótesis de investigación y, finalmente, se hace una justificación de este trabajo de investigación. El segundo capítulo, se informa sobre la economía rural y el crédito rural en Bangladesh. Se hace una revisión de la literatura en el capítulo tercero, presentando los conocimientos y las nuevas aportaciones existentes en relación a los temas relacionados con el objetivo de la tesis. Estos temas son de difícil comprensión y hay que hacer uso de un complejo enfoque multidisciplinar. El cuarto capítulo trata la "Metodología de la Investigación". Se explica el procedimiento de selección de las áreas de trabajo de campo, la descripción de éstas, la ubicación del mercado rural, y donde se localizan las empresas rurales, como indicador. Una cuestión relevante es la recogida de datos, el cuestionario y la encuesta, el análisis de los datos, la programación temporal y, finalmente, la explicación de la problemática en el trabajo de campo respecto a la recopilación de los datos adecuados. El capítulo cinco describe en profundidad algunos de los temas y conceptos relacionados con el dinero y el entorno de la financiación rural. El mercado rural informal de dinero y el desarrollo histórico, el IMF, su evolución, la capacitación emprendedora de las mujeres, el cambio de la geografía de la distancia de la financiación rural, etc. El capítulo sexto es el núcleo de la tesis con el análisis e interpretación de los datos del trabajo de campo. Las características generales de los datos se han explicado y discutido en la tesis. Las cuestiones cuantitativas son la base para poder evaluar las cuestiones científicas del análisis cualitativo. En el capítulo séptimo se presentan sugerencias y recomendaciones en forma de conclusión. Y, por último, se incluyen las referencias bibliográficas y los anexos.


The objective of this thesis is to explore the little known reality of Rural Financial Intermediation, its’ location arrangement and barrier in reaching Rural Enterprise, rural economic activities and agrarian farm of rural areas and producing indication of multidimensional financial inclusion agenda. We also would like to analyse rural credit and savings culture and determine institutional good practice both for Bank and Microfinance Institute (MFI) at rural level. We need to compare between Bank and Microfinance Institute, whether it has the advantageous spatial arrangement in rural context along with its institutional good practice and the pattern of financial inclusion determinants, creating access to finance, in reaching Rural Enterprise. In remote areas of Bangladesh, it is difficult for people and their enterprises to get loans and other financial services because banks are geographically away from them and located in well-endowed areas following the administrative centres. Moreover, the basic products (mainly credit facilities) of financial intermediaries are not easily reachable to them because of the required formalities, imperfect product design and sceptical attitude of the bankers to expose the facilities as per need. Banks’ preference to physical collateral, mainly landed properties and assurance of source of proper fund flow to ensure loan repayment disappoint further entrepreneurship. Though, agricultural banks have presence in rural remote areas yet they are exposed through government directives along with few non-competitive ideas, and are the last resort of village. These are insolvent by inheritance and avoid challenges of rural enterprises. Few banks have their outlets in rural areas and have been working as deposit hunting agents. Available literature reveals that every year more than 60% of rural deposits are being channelized to urban appetite showing a clear discrimination through policy limitation of spatial banking regulation. On the other hand bank default culture is well patronized in social system. The non-performing loan (NPL) at national level is rising at an alarming rate ultimately. However, the rise of NGO-MFIs (Non-Government Organization- Microfinance Institute) during 1970s, created a new wave in shaping the financial services in rural areas by overcoming primarily physical distance as they favoured rural locations being around rural markets. Secondly, they developed newer lending model to favour rural poor and their micro and small enterprises by easing cultural and organizational barriers, who on the other hand had never been able to reach the conventional banking system both physically and culturally. But the limitation exists within system. It has become tough to continue supporting the growing demand of rural enterprises as they grow over time and these enterprises use multiple sources to meet their demand. Even the few rural big enterprises have to hire fund from conventional banks, enduring much hindrances and going across geographical boundaries, because the MFI-credit policy fails to meet the high commercial demand. MFIs are also barred by regulations to collect public fund, though few are conditionally permitted. They also cannot perform regular baking business, which are required by the rural enterprises to maintain their daily transactions. Our research is based on questionnaire survey on the demand side of four rural fields in Bangladesh. Based on gathered data the statistical analysis including extensive literature survey expresses discriminative financial structure that avoids rural entities. Our finding ensures that there is a significant association between distance and borrowing and in case of MFIs it is highly supported by tolerable costing and flexible documentation compared to conventional banks. This thesis is structured in seven chapters. The First chapter of the thesis deals to make a ground give a conceptual framework identify the background problems that leads to research questions, explain research objectives, tells about research hypothesis and finally explain the justification of this research work. The Second chapter tells about rural economy and rural credit in Bangladesh. Literature Review in Chapter three presents the existing thoughts and findings regarding the issues around the objective of the thesis. Issues are sensitive because we use an approach of multidisciplinary complexity. Chapter four reveals the “Research Methodology”. It explains the field selection procedures, description of fields, location of rural market where the rural enterprises are, indicator, relevant issue and data gathering, questionnaire and the survey, data analysis, time schedule and finally problem in field regarding proper data collection have been explained. Chapter five describes few in depth issues and concepts related to money and rural financing environment. Rural Informal money market and historical development, MFIs, its evolution, women empowerment, changing geography of rural financial landscape distance, etc. Chapter six is the core one named Data Analysis & Interpretation. The overall characteristics of data have been explained and discussed herein. The quantitative issues are the base for the scientific qualitative evaluation matters. Chapter seven stands as suggestion and recommendation like a conclusion. And finally are the references and annexes.

Keywords

Microfinances; Microfiances; Banca; Banking; Finança rural; Rural finance

Subjects

3 - Social Sciences

Knowledge Area

Ciències Humanes

Documents

aum1de1.pdf

8.872Mb

 

Rights

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/

This item appears in the following Collection(s)