CONECTEM, intervenció en tècniques de comunicació bàsica i assistida pel malalt crític a l’ambulància

Author

Prats Arimon, Marta

Director

Lluch Canut, Ma. Teresa

Puig Llobet, Montserrat

Tutor

Gallart Fernández-Puebla, Albert

Date of defense

2017-09-21

Pages

236 p.



Department/Institute

Universitat Internacional de Catalunya. Departament d'Infermeria

Abstract

La comunicació és una eina clau per entendre i comprendre la vulnerabilitat emocional dels pacients en estat crític. El canvi de salut sobtat que experimenten aquestes persones degut a un accident o una malaltia, propicien una sèrie d’efectes psicoemocionals que influeixen negativament en el seu estat de salut. OBJECTIU principal: Realitzar una acció formativa basada en tècniques de formació assistida CONECTEM a les infermeres d’extra-hospitalària i aplicar aquesta intervenció comunicativa CONECTEM al malalt crític traslladat en ambulància per comprovar si les variables dolor, ansietat i estrès posttraumàtic, associades a aquests pacients, disminueixen. METODOLOGIA: El disseny de l’estudi és un quasi-experimental i es va realitzar en 2 fases. La fase I presenta una mostra de 10 infermeres escollides segons criteris d’inclusió. Es realitzà una avaluació post-formació per l’equip investigador, per tal que es pogués dur a terme la intervenció comunicativa a l’ambulància durant la fase II. La fase II presenta una mostra de 120 pacients (68 grup intervenció (GI), 50 grup control (GC)). S’utilitzà un model Pre-Post intervenció per avaluar les 3 variables d’estudi. RESULTATS: El 100% de les infermeres que van realitzar la formació en CONECTEM, van ser aptes per aplicar la intervenció comunicativa a l’ambulància. Un 60% de les infermeres consideraven molt útil la formació i un 40% la consideraven bastant útil alhora de millorar la qualitat assistencial en el pacient crític a l’ambulància. La satisfacció percebuda de les infermeres en relació a la formació va ser bona. Els resultats ens mostren diferències estadísticament significatives entre el pre-post del GI si les comparem amb el pre-post del GC. En el GI el dolor pre-post disminueix un 20%, el dolor lleu passa del 41% al 37%, el moderat del 23% al 7% i l’intens del 9% al 0. L’ansietat entre pre-post es redueix un 86% i els símptomes d’estrès posttraumàtic es redueixen un 12% (38% vrs 50%). CONCLUSIONS: Aquestes dades recolzen la hipòtesis plantajada i permeten afirmar que la intervenció comunicativa CONECTEM ha estat efectiva en la disminució dels efectes psico-emocionals del malalt crític a l’ambulància. Tot i així considerem que es necessita més investigació i més recursos, en el camp de la comunicació i el malalt crític, per consolidar la importància de les estratègies de comunicació assistida. Aquest estudi és només una mostra de les possibilitats que ens poden oferir aquestes estratègies comunicatives.

Keywords

Tècniques de comunicació bàsica i assistida; Pacient crític; Ambulància; Formació infermeres extrahospitalària; Efectes psico-emocionals; Interrelació infermera-pacient

Subjects

614 - Public health and hygiene. Accident prevention

Knowledge Area

Infermeria

Documents

Tesi Marta Prats Arimon.pdf

3.727Mb

 

Rights

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/

This item appears in the following Collection(s)