Piratería en el mar: pasado, presente y futuro. Un reto para el derecho internacional público

Abstract

El fenómeno de la piratería actual ha sido abordado, generalmente, desde el enfoque de la seguridad de la navegación y la protección al comercio internacional, que moviliza más del 90% de mercaderías por la vía marítima; así que pensar en algo que impida ese libre flujo de mercaderías se convierte en un problema urgente que debe ser reprimido. Tal es el caso de la piratería marítima. Pero si se considera que siempre ha existido y no ha sido lograda su anhelada desaparición ¿Qué falla a través de los períodos históricos? ¿Cómo se ha construido su regulación a través del tiempo?

Un acercamiento integral rige la perspectiva de este escrito, analizando el fenómeno pirático a la par que la construcción del derecho internacional público. Considerando que en su origen se entendió como un atentado contra la humanidad y no solo contra el principio de libertad de la navegación. Sobre la piratería se ha cimentado una regulación internacional que se origina en la aceptación de un concepto del mundo antiguo hostis humani generis. Quedando establecida la jurisdicción universal en espacios marítimos no sometidos a jurisdicción estatal alguna. Pero la creación de esos espacios fue posterior a una piratería proveniente de la antigüedad, por ende, surgen desafíos en ese encuentro que obligan al derecho internacional a deslindar otro tipo penal como el robo a mano armada contra buques.

Esta tesis doctoral aspira a estudiar el fenómeno de la piratería en las diferentes etapas históricas de la humanidad, cuál ha sido su construcción jurídica y su relación inquebrantable con el derecho internacional público, que ha ido formándose a propósito de este ilícito para afrontarlo y responder a los retos que le ha impuesto a través del tiempo. Asimismo, se espera determinar cuáles son los desafíos a futuro de este fenómeno ¿Podrá desaparecer? ¿Ha sido adecuado el acercamiento jurídico internacional? ¿Qué papel juegan los Estados y los seres humanos en esta sempiterna vorágine?

Para el desarrollo de este escrito, además del análisis de las fuentes tradicionales del Derecho y del funcionamiento de organismos internacionales, se han analizado los períodos históricos, las zonas geográficas de incidencia de piratería, la situación social y económica de estas etapas tratando de establecer una relación de causa-efecto entre la fragilidad de las poblaciones y el auge de la piratería, siendo esta última una consecuencia de la primera.

La cooperación entre Estados ha demostrado ser efectiva, beneficiosa y debidamente coordinada por la ONU en el caso de Somalia, ejemplo marco de estudio en esta tesis, al imponer un nuevo modelo de acercamiento al fenómeno pirático; provocando cambios importantes en la industria marítima, en las responsabilidades de las tripulaciones y en la interpretación de las normas en los juicios locales.

Sobre todo, debe resaltarse el cambio observado en la exigencia de aplicación de la normativa internacional de los derechos humanos, antiguamente los piratas no tenían derechos, ni las tripulaciones dejadas a su suerte tampoco. Hoy se les reconoce como seres humanos, no como productos de sus oficios.

El fenomen de la pirateria actual ha estat abordat, generalment, des de l'enfocament de la seguretat de la navegació i la protecció al comerç internacional, que mobilitza més del 90% de mercaderies per la via marítima; així doncs pensar en alguna cosa que impedeixi aquest lliure flux de mercaderies es converteix en un problema urgent que ha de ser reprimit. Tal és el cas de la pirateria marítima. Però si es considera que sempre ha existit i no ha estat aconseguida la seva anhelada desaparició, quina cosa falla a través dels períodes històrics? Com s'ha construït la seva regulació a través del temps?

Un acostament integral regeix la perspectiva d'aquest escrit, analitzant el fenomen piràtic a l'una que la construcció del dret internacional públic. Considerant que a l'origen es va entendre com un atemptat contra la humanitat i no sols contra el principi de llibertat de la navegació. Sobre la pirateria s'ha consolidat una regulació internacional que s'origina en l'acceptació d'un concepte del món antic hostis humani generis. Quedant establerta la jurisdicció universal en espais marítims no sotmesos a cap jurisdicció estatal. Però la creació d'aquests espais va ser posterior a una pirateria provinent de l'antiguitat, per tant, sorgeixen desafiaments en aquesta trobada que obliguen el dret internacional a delimitar un altre tipus penal com el robatori a mà armada contra vaixells.

Aquesta tesi doctoral aspira a estudiar el fenomen de la pirateria en les diferents etapes històriques de la humanitat, quin ha estat la seva construcció jurídica i la seva relació indestructible amb el dret internacional públic, que ha anat formant-se a propòsit d'aquest il·lícit per a afrontar-ho i respondre als reptes que li ha imposat a través del temps. Així mateix, s'espera determinar quins són els desafiaments a futur d'aquest fenomen, Podrà desaparèixer? Ha estat adequat l'acostament jurídic internacional? Quin paper juguen els Estats i els éssers humans en aquesta perpètua voràgine?

Per al desenvolupament d'aquest escrit, a més de l'anàlisi de les fonts tradicionals del Dret i del funcionament d'organismes internacionals, s'han analitzat els períodes històrics, les zones geogràfiques d'incidència de pirateria, la situació social i econòmica d'aquests

períodes tractant d'establir una relació de causa-efecte entre la fragilitat de les poblacions i l'auge de la pirateria, sent aquesta última una conseqüència de la primera.

La cooperació entre Estats ha demostrat ser efectiva, beneficiosa i degudament coordinada per l'ONU en el cas de Somàlia, exemple marc d'estudi en aquesta tesi, en imposar un nou model d'acostament al fenomen piràtic; provocant canvis importants en la indústria marítima, en les responsabilitats de les tripulacions i en la interpretació de les normes en els judicis locals.

Sobretot, ressaltar el canvi observat en l'exigència d'aplicació de la normativa internacional dels drets humans, antigament els pirates no tenien drets, ni les tripulacions deixades a la seva sort tampoc. Avui se'ls reconeix com a éssers humans, no com a productes dels seus oficis.

Generally, the current phenomenon of piracy has been addressed from the safety of navigation and protection of international trade that mobilizes more than 90% of goods by sea; if something illegal prevent the free flow of goods then it becomes an urgent problem that must be repressed. Such is the case of maritime piracy; it´s relevant to consider that it has always existed and its long-awaited disappearance has not been achieved yet. What has failed through historical periods that piracy is still existing? How has been piracy international regulation created through time?

A comprehensive approach governs the perspective of this writing, analyzing the pirate phenomenon as well as the construction of public international law. Considering that originally it was understood as an attack against humanity and not only against the principle of navigation freedom. An international regulation has been cemented on piracy that originates from the acceptance of an ancient era concept hostis humani generis. Situating the universal jurisdiction established in maritime spaces as not subject to any state jurisdiction. But the creation of those spaces took place after a piracy that came from ancient time; therefore, challenges arise in that encounter that force international law to create another penal type, such as armed robbery against ships.

This doctoral thesis aspires to study the phenomenon of piracy in the different historical stages of humanity, what has been its legal construction and its unbreakable relationship with public international law, what is being done regarding this illicit activity to face it and respond to the challenges that time has given to it. Likewise, it is expected to determine what the future challenges of this phenomenon are. Could it disappear? Has the international legal approach been adequate? What role do States and human beings play in this everlasting maelstrom?

For the development of this writing, in addition to the analysis of the traditional sources of law and the functioning of international organizations, the historical eras, the geographical areas of incidence of piracy, the social and economic situation of these

periods have been analyzed, trying to establish a cause-effect relationship between the fragility of those populations and the rise of piracy, being the last a consequence of the first.

The cooperation between States has shown that is effective, beneficial and properly coordinated by the UN in the case of Somalia, framework example study in this thesis, imposing a new model approach to the piratical phenomenon; causing important changes in the maritime industry, in the responsibilities of the crews and in the interpretation of those international rules in local hearings.

Above all, the change observed in demand of international human rights regulations application should be highlighted. In the past, pirates didn’t have rights, neither the crews left to their fate. Today, they are recognized as human beings, not as products of their livelihoods.