La inclusió d’alumnes amb necessitats específiques de suport: percepció docent de les pràctiques educatives a educació infantil, primària i secundària

Abstract

La inclusió educativa és un dels reptes actuals en els centres educatius. Per tant, aquest estudi es base en l’anàlisi de les pràctiques que els docents porten a terme en els centres educatius d’infantil, primària i secundària i com aquestes influeixen en l’atenció a l’alumnat analitzant la pròpia percepció de les estratègies portades a terme. Actualment els centres educatius estan en procés de canvis, aquests comporten reflexió, coordinació, entre d’altres... però la inclusió va molt més enllà del nostre objecte d’estudi, la inclusió ha de provocar un canvi social i aquí és on tenim el repte com a societat. Els objectius generals d’estudi consisteixen en valorar el rol docent i dels professionals vers l’atenció a la diversitat en els centres educatius d’infantil, primària i secundària i descriure les pràctiques metodològiques que s’apliquen a les aules des d’una perspectiva d’anàlisi. Per tal de donar resposta a aquests objectius generals plantegem l’anàlisi de les percepcions dels docents, l’anàlisi de les accions docents des d’un plantejament competencial, l’anàlisi de les percepcions dels professionals del centre amb relació a l’atenció a la diversitat i analitzar els models d’atenció a la diversitat implementats en els centres educatius Es porta a terme un plantejament de metodologia d’anàlisi mixta, per incidir en els processos macro (anàlisi quantitativa) i processos micro (anàlisi qualitativa). Definim la metodologia de l’estudi com descriptiva fenomenològica interpretativa, expost facto. Aquesta metodologia ens permet descriure les pràctiques docents, interpretar-les des d’un plantejaments de models d’atenció inclusiva associat a les pròpies competències docents i poder-les analitzar per detectar factors que permetin millorar-ne la qualitat. L’estudi es desenvolupa a partir de quatre grans blocs dividits en sis capítols: El primer bloc és el marc teòric i es porta a terme la fonamentació dels tres concepte claus; la inclusió, l’ètica i la competència docent. El segon gran bloc consisteix en descriure el disseny de la investigació associat a tot el procediment realitzat. Es desenvolupa el plantejament metodològic conjuntament amb el disseny i les fases de la investigació. Recollim les investigacions més recents associades a processos inclusius i finalment descrivim la mostra que ha participat del procés de recollida de dades mitjançant el instruments portats a terme. Aquests són el qüestionari, el focus grup i l’entrevista. El tercer gran bloc va associat a descriure els resultats quantitatius i qualitatius obtinguts fruit de l’anàlisi amb el programa SPSS V.22 en relació a la part quantitativa i al programa ATLAS.ti v.22.5.2 associat al la part qualitativa. Finalment, en el quart bloc de la tesi desenvolupem les conclusions i la discussió de resultats per donar resposta als objectius marcats inicialment. Els principals resultats obtinguts demostra que hi ha un dèficit en el plantejament educatiu inclusiu en els centres. A diferents nivells; per exemple el pla de centre no afavoreix una coordinació conjunta i coherent en l’atenció educativa inclusiva des d’un punt de vista d’atenció metodològica universal, com també es percep la necessitat de la formació i coordinació en els docents per crear processos reflexius en l’actuació a l’aula i en el centre. Es conclou doncs, una necessitat de crear espais de reflexió i debat en els centres per enfocar la inclusió com un paradigma que no només afecta a l’alumnat amb necessitats educatives específiques de suport, sinó que per definició cal entendre que aquest plantejament beneficia a tots i cadascun d’ells perquè s’actua en el context.

La inclusión educativa es uno de los retos actuales en los centros educativos. Por tanto, este estudio se basa en el análisis de las prácticas que los docentes llevan a cabo en los centros educativos de infantil, primaria y secundaria y cómo éstas influyen en la atención al alumnado analizando la propia percepción de las estrategias llevadas a cabo. Actualmente los centros educativos están en proceso de cambios, éstos conllevan reflexión, coordinación, entre otros... pero la inclusión va mucho más allá de nuestro objeto de estudio, la inclusión debe provocar un cambio social y aquí es donde tenemos el reto como sociedad. Los objetivos generales de estudio consisten en valorar el rol docente y de los profesionales en la atención a la diversidad en los centros educativos de infantil, primaria y secundaria y describir las prácticas metodológicas que se aplican en las aulas desde una perspectiva de análisis. Para dar respuesta a estos objetivos generales planteamos el análisis de las percepciones de los docentes, el análisis de las acciones docentes desde un planteamiento competencial, el análisis de las percepciones de los profesionales del centro en relación con la atención a la diversidad y analizar los modelos de atención a la diversidad implementados en los centros educativos Se lleva a cabo un planteamiento de metodología de análisis mixto, para incidir en los procesos macro (análisis cuantitativo) y procesos micro (análisis cualitativo). Definimos la metodología del estudio como descriptiva fenomenológica interpretativa, expost facto. Esta metodología nos permite describir las prácticas docentes, interpretarlas desde un planteamiento de modelos de atención inclusiva asociado a las propias competencias docentes y poder analizarlas para detectar factores que permitan mejorar su calidad. El estudio se desarrolla a partir de cuatro grandes bloques divididos en seis capítulos: El primer bloque es el marco teórico y se lleva a cabo la fundamentación de los tres concepto claves; la inclusión, la ética y la competencia docente. El segundo gran blog consiste en describir el diseño de la investigación asociado a todo el procedimiento realizado. Se desarrolla el planteamiento metodológico junto con el diseño y las fases de la investigación. Recogemos las investigaciones más recientes asociadas a procesos inclusivos y describimos finalmente la muestra que ha participado del proceso de recogida de datos mediante los instrumentos llevados a cabo. Éstos son el cuestionario, el foco grupo y la entrevista. El tercer gran bloque va asociado a describir los resultados cuantitativos y cualitativos obtenidos fruto del análisis con el programa SPSS V.22 en relación con la parte cuantitativa y el programa ATLAS.ti v.22.5.2 asociado a la parte cualitativa. Por último, en el cuarto bloque de la tesis desarrollamos las conclusiones y la discusión de resultados para dar respuesta a los objetivos marcados inicialmente. Los principales resultados obtenidos demuestra que existe un déficit en el planteamiento educativo inclusivo en los centros. A distintos niveles; por ejemplo, el plan de centro no favorece una coordinación conjunta y coherente en la atención educativa inclusiva desde un punto de vista de atención metodológica universal, así como se percibe la necesidad de la formación y coordinación en los docentes para crear procesos reflexivos en la actuación en el aula y en el centro. Se concluye pues, una necesidad de crear espacios de reflexión y debate en los centros para enfocar la inclusión como un paradigma que no sólo afecta al alumnado con necesidades educativas específicas de apoyo, sino que por definición debe entenderse que este planteamiento beneficia a todos porque se actúa en el contexto.

Educational inclusion is one of the current challenges in schools. Therefore, this study is based on the analysis of the practices that teachers carry out in children’s, primary and secondary schools and how these influence attention to students by analyzing the own perception of the strategies carried out Currently, educational centers are in the process of changes, these entail reflection, coordination, among others... but inclusion goes far beyond our object of study, inclusion must cause social change and this is where we have the challenge as a society. The general objectives of the study are to assess the role of teachers and professionals towards attention to diversity in children’s, primary and secondary schools and to describe the methodological practices that are applied in the classrooms from a perspective of analysis In order to respond to these general objectives, we consider the analysis of teachers’ perceptions, the analysis of teaching actions from a competence approach, the analysis of the perceptions of center professionals in relation to attention to diversity and analyze the models of attention to diversity implemented in educational centers A mixed analysis methodology approach is carried out, to influence the macro processes (quantitative analysis) and micro processes (qualitative analysis). We define the methodology of the study as interpretive phenomenological descriptive, exposito facto. This methodology allows us to describe teaching practices, to interpret them from the perspective of inclusive care models associated with the teaching skills themselves and to be able to analyze them to detect factors that allow to improve their quality. The study is developed from four large blocks divided into six chapters: The first block is the theoretical framework and the foundation of the three key concepts is carried out; inclusion, ethics and teaching competence. The second major block consists of describing the research design associated with the entire procedure performed. The methodological approach is developed together with the design and phases of the research. We collect the most recent research associated with inclusive processes and finally describe the sample that has participated in the data collection process using the instruments carried out. These are the questionnaire, the focus group and the interview. The third large block is associated with describing the quantitative and qualitative results obtained from the analysis with the SPSS V.22 program in relation to the quantitative part and the ATLAS.ti v.22.5.2 program associated with the qualitative part. Finally, in the fourth block of the thesis we develop the conclusions and the discussion of the results to respond to the objectives set initially. The main results obtained show that there is a deficit in the inclusive educational approach in the schools. At different levels; for example, the school plan does not favor joint and coherent coordination in inclusive educational care from the point of view of universal methodological attention, as is also perceived the need for training and coordination in teachers to create reflective processes in the performance in the classroom and in the center. It is therefore concluded, a need to create spaces for reflection and debate in the centers to focus on inclusion as a paradigm that does not only affect students with specific educational support needs, but by definition it is necessary to understand that this approach benefits everyone and each of them because it acts in the context.