El treball té com a objectiu establir les pràctiques editorials de les edicions infantils i juvenils, entre 1923 i 1969, d'una de les empreses més emblemàtiques del món de l'edició barcelonina: l'Editorial Joventut. També, pretén situar el paper de Joventut en el context de l'edició per a nens i joves a Catalunya i valorar les seves principals aportacions, més enllà de la qualitat intrínsecament literària de les obres que publica. D'entre aquestes aportacions, destaca especialment el fet d'haver apropat els nois i noies catalans a moltes obres de les que avui anomenem clàssics de la literatura infantil i juvenil, i a moltes altres que potser no eren especialment notables des del punt de vista de l'alta literatura, però que van resultar molt efectives quant a la difusió de l'hàbit de llegir, en la llengua pròpia dels infants i joves catalans, fins i tot en els moments difícils de la nostra història recent.
El treball estableix de quina manera una petita editorial pot consolidar-se com un referent indiscutible en el món de l'edició infantil i juvenil i mantenir la seva continuitat en un període de més de vuitanta anys. En aquest sentit, és decisiu que Joventut s'englobi en un conglomerat editorial, difús però efectiu, format per la Sociedad General de Publicaciones, Edicions Mentora i Editorial Edita, en mans d'un grup de pressió política i econòmica, vinculat més o menys directament amb la Lliga regionalista. També és d'extrema importància el perfil de la persona que està darrere del projecte des del primer moment, Josep Zendrera, editor dotat d'una extraordinària intuició però també d'un coneixement profund del món de l'edició.
Un altre factor d'èxit el constitueixen les pràctiques editorials específiques, que es descriuen i s'analitzen en tota la seva extensió, des del moment de les contractacions dels drets -siguin d'originals o per a traduccions, tan nombroses en el catàleg-, passant per tot el procés de producció, difusió i venda. És precisament en aquests darrers aspectes que aquestes pràctiques es revelen modernes i eficaces, tant pel que fa a les tècniques publicitàries com de màrketing.
El darrer aspecte que analitza el treball se centra en la mateixa producció a partir de la confecció del catàleg dels llibres editats. En aquest sentit, es posa de relleu el fet que Joventut treballa a partir d'un catàleg relativament limitat de títols seleccionats amb encert i amb una visió de futur molt notable, ja que sovint, en el moment de la seva contractació, es tracta d'obres que no tenen especial rellevància en el context però que, amb el temps, adquiriran la condició de clàssics universals i, per tant, gaudiran d'una llarga vida i de nombroses edicions. Llibres que s'ofereixen al públic en unes edicions acurades, tant pel que fa a la seva qualitat física -treballen per Joventut els millors il.lustradors del moment- com a la seva correcció literària, que destaca clarament per la qualitat de les traduccions. Aquests són precisament els aspectes més destacats per la crítica que, sobretot en els primers anys de vida de l'editorial, segueix molt d'aprop les edicions de Joventut. També, probablemement, són els aspectes que més atrauen el públic que compra i llegeix aquests llibres i que han fet que l'Editorial Joventut sigui un referent imprescindible en el record de generacions i generacions de lectors.