L'ordi és un cultiu amb un ampli rendiment potencial i un ampli espectre
d'adaptació. Es produeix a nivell mundial en ambients de secà i de regadiu. Es pot
cultivar en ambients on altres cereals presenten una pobre adaptació, incloent-hi
regions d'elevada latitut incloses zones quasi bé desèrtiques. En el nostre país, la
millora genètica ha tingut conseqüències importants en la productivitat d'aquesta
espècie en els darrers 50 anys, particularment en ambients més favorables. S'avalua
un conjunt de 20 genotips d'ordi, deu de dos carreres i deu de sis carreres, en assaigs
multilocals en quatre localitats (tres localitats properes a Lleida: Artesa de Segre, Beli-
Hoc d1 Urgell i Gimenells, i una propera a Zaragoza: El Vedado) durant quatre anys
(1990, 1991, 1992 i 1993). En aquesta tesi, s'estudia l'adaptació diferencial de
diferents genotips d'ordi de dos i de sis carreres en condicions semiàrides
Mediterrànies en el Nord-est espanyol, i també Pemplenament del gra i el contingut de
nitrogen d'aquests genotips en aquestes condicions. Els resultats obtinguts permeten
indicar que la millora genètica en aquesta espècie ha tingut èxit tant en les varietats de
dos carreres com en les de sis. Les mitges de rendiment són més grans en els genotips
recents que en els més antics. Ara bé, les varietats més recents estan menys adaptades
específicament a les zones més pobres, en canvi sí que ho estan a ambients més
favorables. Això s'ha traduït en una pèrdua de l'eficiència en l'ús de l'aigua, les
varietats més antigues semblen tenir una eficiència en l'ús de l'aigua més gran que les
més recents, com ho demostren els valors de discriminació isotòpica. L'estudi de
Femplenament del gra ha detectat l'existència d'un major control genètic en la taxa
d'emplenat mentres la durada del període d'emplenat te un major control ambiental.
Els ordis de sis carreres d'obtenció més recent presenten taxes d'emplenat més
elevades. Els grans laterals i centrals d'aquestes varietats de sis carreres semblen tenir
un patró d'emplenament similar. La proporció de pes de gra lateral/central és manté
relativament constant en els diferents ambients. S'observa el paper de l'últim entrenús
de la tija com òrgan de reserva de nitrogen per ser translocat a l'espiga en el període
post-antesi. Les noves varietats semblen tendir a presentar grans amb concentracions
de nitrogen superiors a les dels vells ecòtips locals.

La cebada es un cultivo con un amplio rendimiento potencial y un amplio
espectro de adaptación. Se produce a nivel mundial en ambientes tanto de secano
como de regadío. Puede cultivarse en ambientes donde otros cereales presentan una
pobre adaptación, incluyendo regiones de elevada latitud e incluso en zonas casi
desérticas. En nuestro país, la mejora genética ha tenido consecuencias importantes en
la productividad de esta especie en los últimos 50 años, particularmente en ambientes
más favorables. Se evalúan un conjunto de 20 genotipos de cebada, diez de dos
carreras y diez de seis carreras, en ensayos multilocales en cuatro localidades (tres
cercanas a Lleida: Artesa de Segre, Beli-Hoc d'Urgell y Gimenells, y una cercana a
Zaragoza: El Vedado) durante cuatro años (1990, 1991, 1992 y 1993). En esta tesis, se
estudia la adaptación diferencial de distintos genotipos de cebada de dos y de seis
carreras, en condiciones semiáridas Mediterránesa del Noreste español, y también el
llenado del grano y el contenido de nitrógeno de estos genotipos en estas condiciones.
Los resultados obtenidos permiten indicar que la mejora genética en esta especie ha
sido exitosa tanto con las variedades de dos carreras como con las de seis. Las medias
de rendimiento son mayores en los genotipos de obtención más reciente que en los
más antiguos. Sin embargo, las variedades más recientes están menos adaptadas
específicamente a las zonas más pobres y, en cambio sí lo están a ambientes más
favorables. Esto se ha traducido en una pérdida de la eficiencia en el uso del agua, las
variedades más antiguas parecen tener una mayor eficiencia en el uso del agua que las
más recientes, como demuestran los valores de discriminación isotópica. El estudio
del llenado del grano ha detectado la existencia de un mayor control genético en la
tasa de llenado mientras que en la duración del periodo de llenado el control es
ambiental. Las cebadas de seis carreras de obtención más reciente presentan mayores
tasas de llenado. Los granos laterales y centrales de estas cebadas de seis carreras
parecen presentar un patrón similar de llenado. La proporción de peso de grano
lateral/central se mantiene relativamente constante en los distintos ambientes. Se
observa el papel del último entrenudo como órgano de reserva de nitrógeno para ser
translocado a la espiga en el periodo post-antesis. Las nuevas variedades parecen
tender a presentar granos con concentraciones de nitrógeno superiores a los de los
viejos ecotipos locales.

Barley is an early maturing crop with high yield potential and a wide range
of adaptation. It is produced in both irrigated and dryland environments througout
the world. It can be grown sucessfully where other cereals are poorly adapted,
including high latitude and high elevation regions and even bordering deserts.
Barley breeding has allowed for an increased productivity in Spain in the last 50
years, particularly for the more favorable areas. Ten two-rowed and ten six-rowed
barley genotypes were sown in multilocation trials at four sites (three sites closed
to Lleida and another close to Zaragoza) and for four years (1990, 1991, 1992 and
1993). Differential adaptation of two- and six-rowed barley to rainfed
Mediterranean conditions of the North East of Spain was studied. Characterization
of grain filling and nitrogen content under these conditions were also evaluated.
Plant breeding has brought about a genetic gain for grain yield for both two and
six-rowed barleys. Average grain yields of recent releases were higher than those
of old varieties. However, the most recent varieties are less specifically adapted to
the drier environments, whereas the new ones are specifically adapted to better
environmental conditions. This has translated into an indirect genetic downshift
for water used efficiency. Old varieties seem to have a higher WUE than new ones,
as revealed by 13C/12C stable isotope discrimination ratios. Grain filling
characterization revealed a tight genetic control for rate of grain filling, whereas
grain filling duration was more environmental dependent. New six-rowed varieties
have a higher grain filling rate. Both lateral and central grains of six-rowed
varieties seem to fill in a similar fashion. The lateral to central grain weight ratio
was relatively independent of the environment. The role of the last internode as a
depository of nitrogen to be translocated to the spike at post-anthesis was clearly
shown. New varieties tended to have higher nitrogen concentration in the grains
that old landraces.