Tarraco christiana. Cristianización y organización eclesiástica de una capital provincial romana (siglos III al VII)

Author

Pérez Martínez, Meritxell

Director

Faci Lacasta, Francisco Javier

Arce Martínez, Javier

Date of defense

2005-03-14

ISBN

9788469362716

Legal Deposit

T-1375-2010



Department/Institute

Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Història i Història de l'Art

Abstract

La present tesi doctoral té per objecte l'estudi de Tarraco a les èpoques tardorromana i visigòtica, amb un interès especial en la cristianització i la organització eclesiàstica de la capital provincial romana, d'una forma diacrònica, amb les ruptures i les continuïtats d'un procés històric de llarga durada. El propòsit principal d'aquest treball de recerca és identificar, reconstruir i interpretar els principals problemes relacionats amb la difusió del cristianisme i amb l'impacte de l'establiment eclesiàstic a Tarraco, en una relació dialèctica amb les transformacions del lideratge, l'adaptació de la cultura clàssica i l'evolució de la riquesa de les ciutats durant els segles de la transició a l'Edat Mitjana (segles III al VII). L'elecció de la Tarraco christiana com a tema d'estudi parteix de la consideració de l'església cristiana con una de les institucions que protagonitzaren el procés de la transició i pretén crear un marc interpretatiu adequat que millori el coneixement dels segles que marcaren el pas del món antic a l'època medieval als territoris del nordest peninsular, pertanyents a l'antiga Tarraconensis romana.<br/><br/>Aprofundir en el coneixement de la Tarraco christiana en els períodes tardorromà i visigòtic obliga a l'historiador a enfrontar-se a la tasca summament ingrata de reconstruir extenses llacunes documentals i etapes mancades d'un suport documental sòlid i continu. Per això, no és estrany que la Tarraco christiana hagi despertat certa perplexitat entre els qui al llarg de la història s'ha interessat per ella i, amb major o menor fortuna, han pretès resoldre les enormes contradiccions que poblen el seu discurs històric. L'interès dels últims anys per l'Antiguitat Tardana ha contribuït a la revalorització dels materials d'aquests segles i a la seva identificació cada cop més precisa per part dels especialistes. Però, malgrat la recent proliferació de monografies, més o menys completes, i de la intensificació de les troballes, continuaven faltant estudis de síntesi actualitzats que proporcionessin una visió global de la història de la Tarraco christiana als segles de la transició a l'Edat Mitjana. El panorama actual ha estat capitalitzat durant molts anys per una certa tendència a la repetició de vells tòpics historiogràfics, que exigien ser revisats. Per altra banda, s'ha detectat una absència de perspectiva que impedia integrar la dinàmica històrica i arqueològica de la civitas tarraconense en els processos històrics d'abast general. La presència d'aquestes contradiccions feia necessària una nova monografia que dugués a terme una síntesi de l'estat actual dels coneixements, basada en una relectura sistemàtica de les fonts convencionals i l'adopció d'un mètode interdisciplinari rigorós, que contemplés la inclusió de les novetats de l'estudi arqueològic i del debat historiogràfic contemporani sobre els temes de transició, desenvolupat en àmbit europeu.<br/><br/>Després de l'estudi realitzar, la Tarraco christiana proporciona una òptima visió de conjunt que permet millorar el coneixement sobre la problemàtica de la transició a Hispania. Així mateix, contribueix a donar resposta a alguns dels interrogants fonamentals que planteja la Tarragona d'època tardana, amb les pròpies especifitats que li confereixen el caràcter de paradigma en la seva evolució. Més enllà de la significativa absència de notícies relatives a la construcció de l'església episcopal, la major part dels testimonis documentals i materials conservats procedeix del període d'auge creatiu i institucional que va embargar a la metròpolis eclesiàstica durant els gairebé dos-cents anys que separen els bisbats d'Himeri i Sergi de Tarragona (370-560). La història de la civitas ecclesiastica revela l'amplitud dels processos formatius relatius a la cristianització i la organització eclesiàstica de la capital provincial romana, a la vegada que confirma el protagonisme de dits processos en la dinàmica històrica de la ciutat dels segles de la transició a l'època medieval. Per altra banda, permet constatar un desenvolupament natural i pacífic, la característica principal del qual és el respecte i la continuïtat dels segles de la transició a l'època medieval. Per altra banda, permet constatar un desenvolupament natural i pacífic, la característica principal del qual és el respecte i la continuïtat dels quadres romans. En efecte, l'estudi de la Tarraco christiana durant els segles de l'Antiguitat Tardana evidencia una perduració i un predomini de l'element romà, que es fa palès mitjançant la perpetuació d'unes determinades formes de vida a la capital, així con en el manteniment d'un contacte continuat amb les ciutats del territori provincial Escriure la història de la Tarraco christiana a les èpoques tardorromana i visigòtica és quelcom ineludiblement lligat a la consideració del mar Mediterrani com espai històric. Fins el final del segle VII, aquest fou predominantment romà. Les etapes d'enfortiment del poder dels monarques visigots, que seguiren als regnats crucials de Leovigild i Recared, contribuïren al progressiu silenci del metropolità eclesiàstic i la seva església en el marc de la construcció d'una església visigoda centralitzada a Toledo. Si bé no implicaren una pèrdua del caràcter ciutadà, aquestes qüestions repercutiren en l'absència total o parcial de les fonts documentals i materials que permeten escriure la història de la Tarraco christiana als últims segles de la transició a l'Edat Mitjana.


<br/><br/><br/>The subject of this Ph. D. thesis is the study of Tarraco in the Late Roman and Visigothic periods, with an especial interest on the Christianisation and Ecclesiastical organisation of the Roman province capital. These matters are analysed diachronically describing the ruptures and continuities

Keywords

bisbes; transició; antiguitat tardana; història de l'esglèsia antiga; cristianisme dels primers segles; Tarragona tardorromana i visigòtica; màrtirs

Subjects

00 - Prolegomena. Fundamentals of knowledge and culture. Propaedeutics; 2 - Religion. Theology; 93 - History. Auxiliary sciences of history. Local History; 94 - General history

Documents

TESI_DOCTORAL.pdf

5.060Mb

 

Rights

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

This item appears in the following Collection(s)