Aquesta investigació aplica les eines metodològiques dels Estudis Culturals per investigar el consum televisiu i la seva recepció. El propòsit de la recerca és investigar els contextos comunicatius i processos de resignificació de dos grups de receptors enfrontats pel significat/sentit (social i cultural) de la segona edició del programa televisiu Gran Hermano: d'una banda els fans del programa que es reuneixen a internet i, de l'altra, una associació d'espectadors.

D'aquesta manera, l'estudi que presento mostra les característiques i l'evolució que ha experimentat l'estudi de la comunicació des de la recepció, principalment dins l'àmbit anglosaxó. Les aportacions de David Morley o Janice Radway, entre d'altres, plantegen les possibilitats, la potencialitat i, conseqüentment, la necessitat de l'estudi dels processos comunicatius des del consum que realitzen les majories.

A partir d'aquí, el consum i la resignificació que els dos grups investigats fan de la segona edició de Gran Hermano, exemplifica clarament com la clausura del significat d'un text es negocia a partir dels sistemes de sentit i modes d'expressió elaborats per grups situats en sectors particulars de l'estructura social. El significat d'un text, així doncs, té a veure amb els codis introduïts, però també amb els codis amb els quals diferents sectors de l'audiència conviuen. El que hi ha en joc és una lluita per la definició de l'espai públic, una pugna sobre les polítiques de representació i sobre els règims de visibilitat, una disputa sobre la impossibilitat/possibilitat de legitimació social de la pròpia experiència cultural.

Esta investigación aplica las herramientas metodológicas de los Estudios Culturales con el objetivo de investigar el consumo televisivo y su recepción. El propósito es investigar los contextos comunicativos y procesos de resignificación de dos grupos de receptores enfrentados por el significado/sentido (social y cultural) de la segunda edición del programa televisivo Gran Hermano: Por un lado, los fans del programa que se reúnen en internet y, de otro, una asociación de teleespectadores.

De esta manera, el estudio que presento muestra las características y la evolución que ha experimentado el estudio de la comunicación desde la recepción, principalmente dentro del ámbito anglosajón. Las aportaciones de David Morley o Janice Radway, entre otras, plantean las posibilidades, la potencialidad y, consecuentemente, la necesidad del estudio de los procesos comunicativos desde el consumo que realizan las mayorías.

El consumo y la resignificación que los dos grupos investigados hacen de la segunda edición de Gran Hermano ejemplifica claramente como la clausura del significado de un texto se negocia a partir de los sistemas de sentido y modos de expresión elaborados por grupos situados en sectores particulares de la estructura social. El significado de un texto tiene que ver con los códigos introducidos, pero también con los códigos con los cuales diferentes sectores de la audiencia conviven. Lo que hay en juego es una lucha por la definición del espacio público, una pugna sobre las políticas de representación y sobre los regímenes de visibilidad, una disputa sobre la imposibilidad/posibilidad de legitimación social de la propia experiencia cultural.

This work applies the methodological tools of the Cultural Studies for investigating the television consumption and its reception. The purpose of the research is to investigate the communicative contexts and processes of resignification of two groups of audiences confronted by the meaning/sense (social and cultural) of the second edition of Big Brother: on the one hand the fans of the program who meet in internet and, of the other one, an association of viewers.

In this way, the study that I present samples the characteristics and the evolution that has experienced the study of the communication from the reception, mainly in the Anglo-Saxon area. The contributions of David Morley or Janice Radway, among others, bring up the possibilities, the potentiality and, consequently, the need of the study of the communicative processes from the consumption that the majorities carry out.

The consumption and the resignification that the two investigated groups make of Big Brother exemplifies clearly how the closure of the meaning of a text is negotiated by groups placed in particular sectors of the structure from the systems of meaning|sense and fashions of expression elaborated socially. The meaning of a text has to do with the introduced codes, but also with the codes that different sectors of the audience live with in. There is a fight for the definition of the public space, a fight about the rules of representation and visibility, a dispute about the impossibility/possibility of social legitimise of the cultural experience itself.