Els processos de normalització lingüística en l'àmbit municipal valencià.

Abstract

Aquesta tesi doctoral conté els problemes i entrebancs bàsics als quals s'enfronta l'Administració local valenciana a l'hora de promoure l'ús de la llengua pròpia, així com les actuacions i mesures d'intervenció que es porten a terme per tal d'avançar en els processos de normalització lingüística. A més, s'hi ofereix una anàlisi descriptiva, una visió panoràmica de les accions de política i planificació lingüístiques que repercuteixen en el canvi lingüístic en l'àmbit municipal.<br/><br/>El municipi és l'entorn més pròxim i immediat als ciutadans i, per tant, té una importància clau i estratègica per tal d'intentar capgirar el procés de substitució lingüística. Per la proximitat i relació amb la població en general, l'ajuntament, en l'àmbit municipal, ocupa una posició privilegiada per tal de desplegar mesures i accions de política lingüística. <br/><br/>Els avanços més importants i destacats en els processos de normalització lingüística que s'han dut a terme en els ens locals al País Valencià s'han produït en aquells ajuntaments o mancomunitats de municipis en què hi ha -o hi ha hagut- una clara i decidida política lingüística, sobretot en aquelles administracions en què hi ha un servei lingüístic encarregat de planificar, programar i donar suport tècnic a l'ús de la llengua.<br/><br/>La creació de serveis lingüístics, l'aprovació de reglaments d'usos lingüístics, la normalització en la toponímia i la retolació, la convocatòria de premis literaris, l'exigència del requisit lingüístic, les jornades i les festes per la llengua, l'extensió de l'ensenyament en català, etc. són actuacions positives i fonamentals per tal d'avançar i intentar capgirar la situació actual de subordinació de la nostra llengua. Un treball, però, que també es troba farcit d'obstacles, problemes i dificultats, de contradiccions i paradoxes: toponímia i retolació bilingüe, sentències en contra del requisit lingüístic, informes en contra de l'augment de les línies en català, contraplanificació lingüística, etc.<br/><br/>L'objectiu fonamental d'aquest treball de recerca és facilitar una informació completa i ordenada que servisca de referència i eina de consulta, i contribuïsca a establir noves mesures i intervencions estratègiques, fermes i decidides, en política lingüística en l'àmbit municipal, orientades a impulsar i afavorir els canvis necessaris per a la recuperació i la promoció del català en tots els àmbits d'ús: l'administració, l'escola, els mitjans de comunicació, la cultura, les festes, l'esport, l'empresa..., tot tenint en compte la importància dels ajuntaments i de la societat civil en aquest procés de canvi lingüístic.

This doctoral thesis deals with the problems and the pitfalls that Valencian local administration confronts when promoting the usage of the language native to the region (Catalan), as well as the measures of intervention implemented in order to promote use of the language in all areas (linguistic normalisation). Moreover, a descriptive analysis is offered, with a panoramic view of the linguistic policies that affect language shifts on a local scale.<br/><br/>The local sphere is the closest and most immediate environment for citizens and therefore has a clear strategic importance in reversing the process of language shift. The establishment of services whose aim is linguistic normalisation, the passing of local regulations determining the usage of the official languages, the «normalisation» of place-names and all the written notices, the establishment of literary awards, the fact that a mastery of Catalan is demanded in the recruitment of civil servants («requisit linguistic»), the festivals and meetings to celebrate and defend the language, the extension of lessons carried out in Catalan, etc., are all proactive policies, that are key in any advance in the process of reversing the present-day situation of Catalan's subordination to Spanish. It is, nevertheless, a task with pitfalls, problems and difficulties, contradictions and paradoxes, such as Catalan place-names signed bilingually (in both Catalan and Spanish) and bilingual road signs, judges ruling against the demand for a mastery of Catalan in the recruitment of civil servants («requisit linguistic»), reports that oppose the increase of subjects taught in Catalan, language counterplanning and so forth.<br/><br/>The fundamental aim of this dissertation is to make available a comprehensive, well-ordered documentation that might serve both as a reference and as a consultative tool, and which might help to establish new measures and strategies of intervention, in a steady and determined way, with respect to language-planning on the local scale, intended to encourage and foster the necessary changes for the recovery and the promotion of Catalan in all spheres of usage: administration, education, media, culture, festivities, sport, business, etc., taking into account the importance of local authorities and civil society in this process of language shift.