RANK-L com a marcador pronostic en cancer de prostata

Abstract

El càncer de pròstata (CaP) es actualment el primer càncer en incidència en els homes dels països desenvolupats i segueix essent la segona causa de mort per aquesta població. Les eines de les que disposem en l’actualitat per al correcte diagnòstic i estadi d’aquesta malaltia segueixen essent poc acurades ja que tot i que en la majoria de pacients aconseguim determinar les correctes mesures de tractament, encara en un elevat percentatge de pacients la modalitat de tractament segueix essent incorrecte donada la manca de marcadors que ens permetin determinar l’estat d’avenç de la malaltia. Donat que el CaP té una elevada afinitat per l’entorn ossi, els nostres esforços giren en torn a determinar quins pacients d’aquells que diagnostiquen presentaran metàstasis òssies i si d’alguna manera podríem ajudar a predir-ho. La remodelació òssia fisiològica implica la interacció de tres molècules establint un clar balanç en l’activació i desactivació dels osteoblasts i osteoclast. Aquestes tres molècules són RANK, RANKL i OPG. Disposem ja d’un fàrmac inhibidor de l’activitat de RANKL a nivell selectiu que ha demostrat incrementar els nivells de densitat òssia en estudis randomitzats en diferents tipus de malalts amb càncer i en dones sanes post menopàusiques. En el nostre treball avalua l’expressió immunohistoquímica de la molècula RANKL en el teixit de CaP de malalts amb diferents estadis de la malaltia i la correlaciona amb diferents factors predictors de metàstasi òssia o global. Bàsicament correlaciona dos grups de malalts, aquells amb malaltia òssia clínicament objectivada i aquells diagnosticats amb malaltia localitzada amb diferents graus de risc (en funció de la suma de Gleason a la biòpsia prostàtica). Aquest estudi transmet 2 conclusions clares entorn a l’expressió de RANKL en el teixit de CaP. Primerament, que l’expressió de RANKL en el teixit de CaP de malalts amb malaltia metastàtica objectivada es superior que en els malalts sense disseminació metastàtica i s’incrementa de forma paral·lela amb el grup de risc. En segon lloc, RANKL sembla jugar un paper com a predictor de metàstasi global tot i que els nostres resultats no demostren el rol en la predicció de metàstasi òssia únicament. No s’observa correlació entre la supervivència càncer-especifica i l’expressió de RANKL. Els últims estudis randomitzats utilitzats en pacients amb CaP avançat que utilitzen l’inhibidor de RANKL, demostren un avantatge en la supervivència lliure de metàstasi. Tots aquests factors ens fan pensar que un futur anàlisi d’una població semblant a la nostra amb un altre anticòs mes específic podria demostrar les diferencies que tot sembla apunta han d’existir.

Prostate cancer (PC) is the most common type of cancer found in men living in developed countries and is the second leading cause of cancer death in men. None of the currently available diagnostic or staging tools used for patient characterization are fully accurate. Even though the majority of patients undergo the appropriate treatment, a high percentage could be offered other managing strategies in order to improve survival and quality of life issues. PC has proven affinity to the bone. Therefore, treatments targeting bone metastasis are likely to benefit PC patients. Bone remodeling implies the interaction of three molecules, RANK, RANKL and osteoprotegerin. These molecules establish a balance between bone formation and bone degradation by osteoblasts and osteoclasts. A RANKL inhibitor has been proven in randomized controlled trials to increase bone density in cancer patients and in postmenopausal females. Our thesis evaluates the immunohistochemical expression of RANKL in PC tissue from patients in different disease stages and correlates it with different bone and global metastasis predicting factors. We studied the expression of RANKL in two groups of patients, those with proven bone metastatic disease and those with localized disease (stratified according to Gleason score at prostate biopsy). We arrived at two primary conclusions from our analyses. First, RANKL expression in metastatic patients is higher than in non-metastatic patients; expression correlates directly with the risk of dissemination. Second, RANKL predicts overall metastasis, however it does not predict bone metastasis specifically. No correlation between cancer specific survival and RANKL expression was shown. Recent randomized trials on advanced PC patients using a RANKL inhibitor show an advantage for metastasis-free survival. Because of the results of the previously published randomized trials, we strongly believe that the use of a more specific antibody would confirm our original hypothesis.