Estudi d’eficàcia dels cannabinoides sobre models cutanis canins

Abstract

La incidència de reaccions al·lèrgiques espontànies en el gos, com per exemple la dermatitis atòpica, sembla anar en augment. Malgrat que la gestió d’aquest tipus de malalties combina diverses estratègies depenent de l’etiologia particular de cada una, l’aproximació terapèutica més estesa és l’ús de glucocorticoides, que pot conduir a una gran varietat d’efectes adversos, especialment en tractaments crònics. Per tant, és important el desenvolupament de noves teràpies pel control eficaç de processos al·lèrgics i inflamatoris associats amb un gran número de malalties cutànies en el gos. En aquest sentit, estudis recents han mostrat l’existència de nous mediadors endògens lipídics (endocannabinodes) amb propietats antiinflamatòries i analgèsiques, com per exemple la palmitoiletanolamida (PEA). La PEA i el seu anàleg sintètic adelmidrol pertanyen a un grup d’amides d’àcids grassos anomenats aliamides, que són capaces d’actuar a través de la regulació negativa de la degranulació dels mastòcits (MCs). Malgrat que és ben coneguda la seva eficàcia farmacològica en malalties inflamatòries de la pell, el mecanisme d’acció d’aquesta família de compostos encara no estat del tot clar. Per entendre millor els efectes cel·lulars de les aliamides en els gossos, es van incubar mastòcits canins recent aïllats de biòpsies de pell amb sèrum ric en IgE i es van estimular amb anti-IgE canina. L’alliberació d’histamina, prostaglandina D2 (PGD2) i factor de necrosi tumoral alfa (TNFα) es va mesurar en presència i absència de concentracions creixents de PEA. Els resultats van mostrar una inhibició significativa de l’alliberació d’histamina, PGD2 i TNFα en presència de PEA, mostrant la capacitat d’aquesta aliamida per regular negativament l’activació dels MCs cutanis canins. Un cop observats els efectes de la PEA sobre els MCs, l’objectiu va ser la seva eficàcia sobre la reacció inflamatòria al·lèrgica cutània induïda en gossos hipersensibles a Ascaris suum. Per això es van induir la formació de pàpules a la pell dels gossos a través d’injeccions intradèrmiques d'extracte d'Ascaris, substància P i anti-IgE canina, abans i després de l’administració oral d’una única dosi de PEA de 3, 10 i 30 mg/kg. Els resultats van mostrar una reducció significativa en les àrees de la pàpules induïdes tant per antigen com per anti-IgE canina després de l’administració de PEA per les dues dosis més altes. Finalment, es va avaluar l'eficàcia del tractament tòpic amb adelmidrol (2%) durant 8 dies consecutius en les respostes inflamatòries primerenques i tardanes induïdes en gossos hipersensibles a Ascaris. Per això, es van induir la formació de pàpules a través de repetides injeccions intradèrmiques d'extracte d'antigen i es van obtenir dues biòpsies dels punts d’injecció per cada gos (tractament amb adelmidrol i tractament amb vehicle). Els resultats van mostrar una reducció significativa en les àrees de les pàpules induïdes per antigen al quart i setè dia de tractament amb adelmidrol, mentre que no es va observar cap efecte amb el tractament de vehicle. A més, es va avaluar el reclutament cel·lular de les biòpsies obtingudes després de 8 dies de tractament amb adelmdrol i vehicle. Els resultats van revelar una reducció significativa del número de mastòcits amb el tractament amb adelmidrol en comparació amb el tractament amb vehicle. Per tant, els nostres resultats van mostrar que els efectes antiinflamatoris de la PEA i adelmidrol observats en els gossos poden ser degut, almenys en part, a la seva capacitat per inhibir l'alliberament dels mediadors mastocitaris preformats i de nova síntesi, i reduir el nombre de MCs. En conclusió, la PEA i adelmidrol podrien constituir una nova estratègia terapèutica per al tractament de malalties al·lèrgiques inflamatòries de la pell en els animals de companyia.

The incidence of spontaneous allergic reactions in dogs, e.g. atopic dermatitis, appears to be increasing. Although management of this kind of diseases combines different interventions depending on the particular aetiology, the most widespread therapeutic approach still relies on glucocorticoids, which can lead to a variety of adverse effects, especially with chronic treatments. Therefore, it is important to develop new effective therapies for controlling allergic and inflammatory processes associated with a number of skin diseases in the dog. In this sense, recent studies have shown the existence of new endogenous lipid mediators (endocannabinoids) with anti-inflammatory and analgesic properties, e.g. palmitoylethanolamide (PEA). PEA and its synthetic analogue adelmidrol belong to a group of fatty acid amides called aliamides which are able to act through the downregulation of mast cell (MC) degranulation. Although its pharmacological efficacy is well known in skin inflammatory diseases, the mechanism of action of this family of compounds is still unclear. To better understand the cellular effects of aliamides in dogs, canine mast cells freshly isolated from skin biopsies were incubated with IgE-rich serum and were challenged with anti-canine IgE. Histamine, prostaglandin D2 (PGD2) and tumour necrosis factor-alpha (TNFα) release was measured in the presence and absence of increasing concentrations of PEA. The results showed a significant inhibition of histamine, PGD2 and TNFα release in the presence of PEA, showing the ability of this aliamide to down-modulate skin MC activation. Once observed PEA effects in canine MCs, the objective was to evaluate its efficacy on the cutaneous allergic inflammatory reaction induced in hypersensitive Ascaris suum dogs. Therefore, the formation of wheals was induced in dogs skin by intradermal injections of Ascaris extract, substance P and anti-canine IgE, before and after a single oral administration of PEA at doses of 3, 10 and 30 mg/kg. The results showed a significant reduction in wheal area induced by both antigen and anti-canine IgE challenge after PEA administration at two higher doses. Finally, the efficacy of topical adelmidrol treatment during 8 consecutive days was evaluated on induced early and late inflammatory responses in Ascaris hypersensitive dogs. Therefore, the formation of wheals was performed by repeated intradermal injections of antigen extract and two biopsies per dog were obtained from injection points (adelmidrol-treatment and vehicle-treatment). The results showed a significant reduction in the antigen-induced wheal areas after 4 and 7 days of adelmidrol treatment, whereas no effects were observed with vehicle treatment. Moreover, the cellular recruitment were analysed in biopsies obtained after 8 consecutive days of topical adelmidrol or vehicle treatment. The results revealed a significant decrease of mast cell number with adelmidrol treatment in comparison with vehicle treatment. Therefore, our findings showed that the anti-inflammatory effects of PEA and adelmidrol observed in dogs could be due, at least in part, to its ability to inhibit the release of both preformed and newly synthesised MCs mediators and to reduce the MCs cell numbers. In conclusion, PEA and adelmidrol might constitute a new therapeutic strategy for the treatment of allergic inflammatory skin diseases in companion animals.