Detecció de càncer prostàtic a la glàndula central prostàtica amb ressonància magnètica multi paramètrica.

Author

Boix i Orri, Roger

Director

Gelabert Mas, Antonio

Comet i Batlle, Josep

Vilanova Busquets, Joan Carles

Date of defense

2015-06-29

ISBN

9788449053740

Legal Deposit

B-19720-2015

Pages

248 p.



Department/Institute

Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Cirurgia

Abstract

El càncer de pròstata és el tumor amb més incidència en el sexe masculí. S’estima per l’any 2020 que un de cada sis homes desenvoluparà o es trobarà afecte d’ un càncer de pròstata. Des de la irrupció de l’Antigen Prostàtic Específic (PSA), la seva detecció ha anat en augment, però aconseguint detectar-lo en fases més precoces. Fins a dia d’avui el patró de referència ha estat i és la biòpsia de pròstata per al seu diagnòstic. No existeix encara cap prova d’imatge que la pugui substituir. La Ressonància Nuclear Magnètica Multiparamètrica (RMNm) és un tècnica d’imatge morfològica i funcional que integra les seqüències T1, T2, contrast, difusió i espectroscòpia. Aquesta prova ha demostrat en els recents anys que pot ser la candidata a omplir l’espai existent quant a proves d’imatge del càncer de pròstata, tant pel diagnòstic, com per l’estadiatge i el seguiment. Sabem que el 70% de tumors es localitzen a la glàndula perifèrica i la resta a la glàndula central. És per això que en realitzar les biòpsies aleatòries de la pròstata la majoria de les puncions van dirigides a aquesta zona. La majoria dels treballs realitzats fins ara aporten conclusions considerant tota la pròstata globalment o fent èmfasi només en la zona perifèrica. En el nostre treball ens proposem esbrinar quina eficàcia té aquesta tècnica a la glàndula central i comparar-la amb la que obtenim de la glàndula perifèrica. A tal efecte presentem 233 pacients amb sospita de càncer de pròstata, bé sigui per xifres de PSA elevades o per tenir un tacte rectal sospitós. A tots ells els vàrem sotmetre a una RMNm i a una biòpsia de pròstata posterior. Vàrem identificar els cilindres obtinguts de cada zona i els vàrem correlacionar amb les diferents seqüències morfològiques i funcionals de la RMNm per zones. En aquest grup de pacients Obtenim sensibilitats i especificitats elevades per ambdues zones. Realitzem una comparació estadística dels resultats obtinguts a les dues regions anatòmiques. Observem que no hi ha diferències significatives quant a la sensibilitat i valor predictiu positiu, però si quant a la especificitat i valor predictiu negatiu, essent aquests darrers superiors a la glàndula central. Estudiem l’optimització de les seqüències, concloent que emprant la seqüència T2 i la difusió en fem prou per obtenir un rendiment diagnòstic raonablement similar al que obtindríem si utilitzéssim totes les seqüències. A més, proposem en el cas de la glàndula central l’addició de l’espectroscòpia en casos dubtosos. Amb els nostres resultats, i assumint les limitacions del nostre treball, demostrem que la RMNm ens pot ajudar a diagnosticar tumors prostàtics ubicats en ambdues regions anatòmiques. I potser més important encara, ens permet descartar la presència de tumors clínicament significatius, tant a la glàndula central com a la perifèrica.


Prostate cancer is the most incident tumor in males. In 2020, one out of six men will be affected by prostate cancer. The irruption of Prostatic Specific Antigen (PSA) has increased the detection, allowing to detect the cancer in early stages. The gold standard for the certain diagnosis of prostate cancer is prostatic biopsy and to date there is not any imaging test that is able to replace prostate biopsy. The multiparametric Magnetic Nuclear Resonance (mMRI) is a functional and morphological test, integrating T1 and T2 sequences, contrast enhanced, diffusion and spectroscopy. In the last years it has become the main imaging test for diagnosing and detecting and staging prostate cancer. 70% of prostate cancers are originated in the peripheral zone ant the other 30% in the central gland. For this reason the majority of biopsy protocols are focused mainly on the peripheral zone. Most of the papers provide conclusions considerating the prostate globally or emphasizing in the peripheral zone. In our series, our purpose is to study the effectiveness of this technique in the central gland and compare the results with the ones obtained in the peripheral gland. We studied 233 patients under suspition of having a prostate cancer, based on high levels of PSA or abnormal digital rectal examination. They all underwent an endorectal mMRI and a further prostate biopsy. All the cores obtained were identificated and correlated zonally with the morphological and functional images of mMRI. We found high sensibility and specificity values on both the PZ and CZ. We performed an statistical analysis with the results obtained in both zones. We did not find statistical significant differences between sensitivity and positives predictive value. On the other hand we found significant differences in the specificity and negative predictive value, being higher in the central gland. We studied the optimal resonance sequencing, and concluded that using T2 plus diffusion we are able to obtain similar results than using all sequences. Also, we propose the addition of spectroscopy in doubtful cases in the central gland. Assuming the limitations of our study, our results demonstrate that mRMI might help to diagnose those tumors localized in the central and the peripheral gland. And the most important issue is that mRMI may also help us to rule out significant cancer in both regions.

Keywords

Càncer de pròstata; Cáncer de próstata; Prostatic cancer; Ressonància magnètica multiparàmetrica; Resonancia magnética multiparamétrica; Multiparametric magnetic resonance; Glàndula central prostàtica; Gládula central prostática; Prostatic central gland

Subjects

617 - Surgery. Orthopaedics. Ophthalmology

Knowledge Area

Ciències de la Salut

Documents

rbo1de1.pdf

3.122Mb

 

Rights

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/

This item appears in the following Collection(s)