La recepció d’Aristòtil en la medicina d’Arnau de Vilanova (c. 1240-1311). Estudi de les citacions i anàlisi dels continguts en l’obra mèdica autèntica

Abstract

En aquest estudi ens proposem analitzar la recepció d’Aristòtil en les obres mèdiques autèntiques d’Arnau de Vilanova (c. 1240-1311), un dels metges més importants i de més prestigi de l’edat mitjana llatina. Arnau de Vilanova ha llegat una extensa obra mèdica que va contribuir a definir la medicina com a ciència en el sentit escolàstic del terme. Els seus escrits aborden els diversos gèneres de la literatura mèdica de l'època i inclouen un gran ventall de referències als autors clàssics, i entre ells, Aristòtil. De les vint-i-vuit obres mèdiques autèntiques d’Arnau de Vilanova que hem analitzat, n’hi ha un total de dotze en què constatem referències a la figura o l’obra d’Aristòtil, algunes de les quals amb un volum important de mencions. Les obres de medicina teòrica inclouen un nombre major de referències, ja que integren la filosofia natural aristotèlica per desenvolupar diversos aspectes de la teoria mèdica. A través d'aquests exemples queda palès que Arnau de Vilanova coneix gairebé la totalitat de l’obra d’Aristòtil que havia estat traduïda al llatí durant l’edat mitjana i que formava part dels estudis d’arts i de filosofia, tant la vessant de la filosofia natural com la de la lògica. A més, en l'inventari post-mortem dels seus béns emès pels marmessors consta que Arnau tenia en possessió l'Ètica i la Metafísica d'Aristòtil. Aquests dos llibres foren utilitzats en diverses ocasions fins al punt que algunes de les seves consideracions estaven plenament interioritzades per Arnau. Això va contribuir que Arnau estipulés la naturalesa de la disciplina mèdica i de la seva tasca com a coneixement, és a dir, com una scientia aristotèlica que derivava dels principis de les causes universals als efectes específics, i aquesta concepció havia de prevaler, alhora, amb la que entenia la medicina com una tècnica, on la pràctica tenia un pes important en la producció de coneixement. Arnau de Vilanova està més interessat en la idea que no pas en la citació literal del text d’Aristòtil, com fan altres metges de la seva època. Aquesta metodologia encaixa amb la mentalitat d’Arnau, que no està interessat en la literalitat d’Aristòtil sinó que l’utilitza, més aviat, per a il·lustrar el que vol exposar, i per això en pren només el que necessita; no és casualitat, doncs, que les obres que contenen una nombre major de citacions d’Aristòtil estiguin concentrades en la seva etapa com a professor de medicina, sobretot perquè va ser durant aquest període quan va desenvolupar a fons moltes de les qüestions mèdiques vinculades a l’àmbit de la filosofia natural. En definitiva, Arnau utilitza a Aristòtil com una autoritat en totes les seves obres, fins al punt que intenta conjugar la seva filosofia natural amb la medicina alhora que estableix les competències de cada un d’aquestes dues disciplines.

This study attempts to analyze the quotations of Aristotle in the medical works of Arnau de Vilanova (c. 1240-1311), one of the most important physicians of the Latin Middle Ages. Arnau de Vilanova wrote an extensive medical work which contributed to the establishment of medicine as a science in the scholastic sense of the term. His medical works deals with a wide range of medical literature of the time and included a great variety of classical authors, among them Aristotle. Arnau de Vilanova used Aristotle in at least twelve of his medical works. The works of Theoretical Medicine include a large number of quotations and references to Aristotle, because of the use of Aristotle's Natural Philosophy to develop some medical formulations. Through these examples it seems clear that Arnau de Vilanova knew almost all the Aristotelian corpus, which was translated into Latin in the Medieval Ages and was assimilated into the syllabus of Arts and Philosophy, the Logic and the Natural Philosophy. In addition, Arnau de Vilanova owned two of Aristotle’s works; the posthumous inventory of his possessions made by his executors mentions Aristotle's Ethics and Metaphysics. Both books were used several times to the point that some of its considerations were fully embraced by Arnau. This contributed to the development the nature of medicine and its task as a Knowledge, an Aristotelian scientia in which knowledge is derived from the principles of universal causes to specific effects. This idea should prevail simultaneously with the understanding of medicine as a technique, whereby practice plays an important role in the production of knowledge. On the other hand, when Arnau mentions Aristotle, he seldom uses literal quotes. His paraphrasing method is not necessarily an indication that he had a lesser interest in Aristotle’s literacy of text than in his doctrine, which is used to develop what Arnau aims to discus. Finally, Arnau de Vilanova used Aristotle as an authority, in an attempt to reconcile him with the field of medicine as practiced in his time. In so doing, he defined a new theoretical model of medicine according to the standards of Natural Philosophy, while continuing to emphasize the boundaries of the two disciplines.