El registre paleontològic dels dipòsits litorals quaternaris a l'illa de Mallorca (Illes Balears, Mediterrània Occidental)

Author

Vicens Xamena, Damià

Director

Pons Buades, Guillem X.

Date of defense

2016-01-19

Pages

985 p.



Department/Institute

Universitat de les Illes Balears. Departament de Ciències de la Terra

Abstract

Introducció Els dipòsits quaternaris litorals són nombrosos a Mallorca i han estat estudiats per científics des de mitjans del segle passat. El coneixement dels canvis eustàtics pleistocens de la Mediterrània occidental inicialment documentats a partir de les alçades dels jaciments i la seva cronologia relativa, s’ha vist actualitzat per estudis més precisos a partir de la datació absoluta d’espeleotemes freàtics i la seva alçada sobre el nivell de la mar actual. La interpretació cronològica de molts del jaciments, sobretot del Pleistocè superior, s’ha vist millorada amb aquests nous coneixements. Hi ha fòssils marins en molts de dipòsits què procedeixen d’espècies d’aigües més càlides que les actuals, que es varen desplaçar des de la costa atlàntica d’Àfrica fins al Mediterrani en diferents episodis interglacials. Contingut de la tesi La tesi consta d’una sèrie de capítols introductoris i cal destacar el de geomorfologia litoral, el del context geològic, on es parla breument del Quaternari de la resta de les Illes Balears, el de les variacions del nivell de la mar i el dels fòssils dels dipòsits litorals. A continuació hi ha un inventari i descripció dels jaciments litorals del Quaternari marí i continental de l’Illa de Mallorca, així com d’una actualització del registre paleontològic de cada jaciment a partir de la revisió de les col·leccions de la Societat d’Història Natural de les Balears (SHNB). La majoria de les localitats venen documentades amb un tall geològic i fotografies. També s’ha realitzat un llistat amb la nomenclatura actualitzada del tàxons i es comenten les espècies bioindicadores cronològiques marines i continentals. Conclusions Es descriuen 292 jaciments del Quaternari. Del Pleistocè inferior-mitjà, 43 jaciments; del Pleistocè superior, 241 jaciments; de l’Holocè, 8 jaciments. Dels 201 jaciments del Pleistocè superior que presenten fòssils marins, 83 jaciments presenten fauna termòfila, i d’aquests, 56 presenten un nivell del MIS 5e. Només 10 jaciments presenten dues platges fòssils sobreposades. Referent als fòssils marins , Potamides conicus és cita nova al Pleistocè mitjà balear. Els Gastropoda marins del Pleistocè superior, citats posteriorment a Cuerda (1987) i que amplien la llista del mol·luscs del Pleistocè de les Illes Balears, són Karnekampia sulcata, Ensis sp., Cymbula safiana, Alvania geryonia, Rissoa auriscalpium, Rissoa decorata, Turitella sp., Erosaria spurca, Monoplex trigonus, Muricopsis diadema, Cantharus pictus, Nassarius mutabilis, Tarantinaea lignaria, Bela laevigata, Raphitoma bicolor, Raphitoma echinata i Ovatella firminii; i de crustacea: Lophozozymus incisus. Són cites de Gastropoda continentals o d’aigües dolces del Pleistocè superior i que amplien la llista del coneguts: Xerocrassa claudinae, Lauria cylindracea i Ancylus sp. aff. fluviatilis. La cita de Bithynia sp. i de Bithynia tentaculata probablement es correspongui amb l’endemisme Bithynia majorcina. Rumina decollata s’ha citat a tres localitats. S’ha descrit una nova espècie per a la ciència, Oestophora cuerdai Quintana, Vicens et Pons, 2006. És un gastropoda endèmic i extint del Pleistocè superior de Mallorca. Referent al vertebrats, s’ha citat el tauró Carcharodon carcharias; la baldritja, Puffinus mauretanicus, de la classe Aves, va ser cita nova per al Quaternari de Mallorca i era la primera vegada que es trobaven restes d'aus fòssils en un dipòsit no càrstic a les Illes Balears. Posteriorment s’ha trobat a un dipòsit de platja del MIS 5e, un os de corb marí, Phalacrocorax aristotelis. També s’ha trobat un fragment de crani de vell marí, Monachus monachus, probablement holocè. S’ha incrementat el nombre de tàxons del registre paleontològic de gairebé tots els jaciments clàssics amb fòssils marins gràcies a la revisió de les col·leccions paleontològiques de la SHNB.


Introducción Los depósitos cuaternarios litorales son abundantes en Mallorca y han sido estudiados por los científicos des de mediados del siglo pasado. El conocimiento de los cambios eustáticos Pleistocenos del Mediterráneo occidental inicialmente han sido documentados a partir de las cotas de los yacimientos y su cronología relativa, se ha visto actualizado por estudios mas precisos a partir de la datación absoluta de espeleotemas freáticos y su cota sobre el actual nivel del mar. La interpretación cronológica de muchos yacimientos, sobre todo del Pleistoceno superior, se ha visto mejorada con estos nuevos conocimientos. En muchos depósitos hay fósiles marinos que proceden de especies de aguas más cálidas que las actuales, que se desplazaron desde la costa africana atlántica hasta el Mediterráneo en diferentes episodios interglaciares. Contenido de la tesis La tesis consta de una serie de capítulos introductorios y cabe destacar el de geomorfología litoral, el del contexto geológico, en donde se comenta brevemente el Cuaternario del resto de les Illes Balears, el de les variaciones del nivel de la mar y el de los fósiles de los depósitos litorales. A continuación se presenta un inventario y descripción de los yacimientos litorales del Cuaternario marino y continental de la isla de Mallorca, así como una actualización del registro paleontológico de cada yacimiento a partir de la revisión de las colecciones de la Societat d’Història Natural de les Balears. La mayoría de las localidades vienen documentadas con un corte geológico y fotografías. También se ha realizado un listado con la nomenclatura actualizada de los taxones y se comentan las especies bioindicadoras cronológicas marinas y continentales. Conclusiones Se describen 292 yacimientos del Cuaternario. Del Pleistoceno inferior-medio, 43 yacimientos; del Pleistoceno superior, 241 yacimientos; del Holoceno, 8 yacimientos. De los 201 yacimientos del Pleistoceno superior que presentan fósiles marinos, 83 yacimientos presenten fauna termófila, y de estos, 56 presentan un nivel del MIS 5e. Solo 10 yacimientos presentan dos playas fósiles superpuestas. Referente a los fósiles marinos , Potamides conicus es cita nueva del Pleistoceno medio balear. Los Gastropoda marinos del Pleistoceno superior, citados posteriormente a Cuerda (1987) y que amplían la lista de moluscos del Pleistoceno de las Illes Balears, son Karnekampia sulcata, Ensis sp., Cymbula safiana, Alvania geryonia, Rissoa auriscalpium, Rissoa decorata, Turitella sp., Erosaria spurca, Monoplex trigonus, Muricopsis diadema, Cantharus pictus, Nassarius mutabilis, Tarantinaea lignaria, Bela laevigata, Raphitoma bicolor, Raphitoma echinata y Ovatella firminii; y de crustacea: Lophozozymus incisus. Son citas de Gastropoda continentales o d’aguas dulces del Pleistoceno superior y que amplían la lista de los conocidos: Xerocrassa claudinae, Lauria cylindracea y Ancylus sp. aff. fluviatilis. La cita de Bithynia sp. y de Bithynia tentaculata probablemente se corresponda con el endemismo Bithynia majorcina. Rumina decollata se ha citado en tres localidades. Se ha descrito una nueva especie pera la ciencia, Oestophora cuerdai Quintana, Vicens et Pons, 2006. Es un gastropoda endémico y extinto del Pleistoceno superior de Mallorca. Referente a los vertebrados, se ha citado el tiburón Carcharodon carcharias; la pardela balear, Puffinus mauretanicus, de la classe Aves, fue cita nueva para el Cuaternario de Mallorca y era la primera vez que se hallaban restos de aves fósiles en un depósito no cárstico en las Illes Balears. Posteriormente se ha hallado en un depósito de playa del MIS 5e, un hueso de cormorán, Phalacrocorax aristotelis. También se ha hallado un fragmento de cráneo de foca monje, Monachus monachus, probablemente del Holoceno. Se ha incrementado el nombre de taxones del registre paleontológico de la mayoría de los yacimientos clásicos con fósiles marinos gracias a la revisión de les colecciones paleontológicas de la SHNB.


Introduction Coastal Quaternary deposits are abundant in Mallorca and have been studied by scientists from middle of the last century. Knowledge of eustatic changes during the Pleistocene in the western Mediterranean has been documented from the sea level of the sites and their relative chronology has been documented for more precise studies from the absolute dating of groundwater speleothems and his coat on the current sea level. The chronological interpretation of many fields, especially in the Pleistocene, has been enhanced with this new knowledge. In many paleontological sites there are marine fossil species that come from warmer waters than at present, who traveled from the Atlantic coast of Africa to the Mediterranean in different interglacial episodes. Contents of the thesis The thesis consists of a introductory chapters and include the coastal geomorphology, the geological context, where we briefly discuss the Quaternary the rest of the Balearic Islands, the variations of them sea level and of fossil of coastal deposits. Below is an inventory and description of coastal marine and continental deposits of the Quaternary of the island of Mallorca, as well as an update of the fossil record of each site from the review of the collections of the Natural History Society of the Balearics . Most of the locations are documented with photographs and geological section. Has also performed with the updated list of taxa and chronological bioindicator of marine species and nomenclature are discussed. Conclusions 292 Quaternary paleontological sites are described. 43 sites of the Lower-middle Pleistocene,; 241 sites of the Upper Pleistocene and 8 sites of the Holocene. Of the 201 sites of Upper Pleistocene marine fossils, 83 sites have thermophilic fauna and of these, 56 have a level of MIS 5e. Only 10 have two overlapping fields fossil beaches. Regarding marine fossils, Potamides conicus is new appointment Balearic Middle Pleistocene. The Upper Pleistocene marine Gastropoda subsequently cited by Cuerda (1987) and extend the list of molluscs Pleistocene of the Balearic Islands, are Karnekampia sulcata, Ensis sp., Cymbula safiana, Alvania geryonia, Rissoa auriscalpium, Rissoa decorata, Turitella sp ., Erosaria spurca, Monoplex trigonus, Muricopsis diadema, Cantharus pictus, Nassarius mutabilis, Tarantinaea lignaria, Bela laevigata, Raphitoma bicolor, Raphitoma echinata and Ovatella firminii; and crustacea: Lophozozymus incisus. About terrestrial or freshwater Gastropoda of the Upper Pleistocene are new records: Xerocrassa claudinae, Lauria cylindracea and Ancylus sp. aff. fluviatilis. The appointment of Bithynia sp. and Bithynia tentaculata and probably corresponds to endemism Bithynia majorcina. Rumina decollata snail has been cited in three locations. Also, is described a new species Oestophora cuerdai Quintana, Vicens et Pons, 2006. It is an endemic gastropoda and extinct Pleistocene of Mallorca. Regarding vertebrates, it has been cited shark Carcharodon carcharias; the Balearic Shearwater, Puffinus maretanicus, the classe Aves was reschedule the Quaternary of Mallorca and was the first fossil remains of birds were in a non-karst reservoir in the Balearic Islands. It was later found on a beach deposit MIS 5e, a bone of Phalacrocorax aristotelis. It has also found a fragment of skull monk seal, Monachus monachus, probably Holocene. It has increased the taxa name paleontological record of most classical sites with marine fossils by reviewing them SHNB paleontological collections, the most important collection of the Balearic Islands.

Keywords

Mallorca, Pleistocè, MIS 5, registre sedimentari, registre paleontològic; Mallorca, Pleistoceno, MIS 5, registro sedimentario, registro paleontológico; Mallorca, Pleistocene, MIS 5, sedimentary record, paleontological record.

Subjects

55 - Earth Sciences. Geological sciences; 9 - geography. Biography. History

Knowledge Area

Geografia Física

Documents

tdvx1de1.pdf

17.86Mb

tdvx2de1.pdf

25.98Mb

tdvx3de1.pdf

17.51Mb

tdvx4de1.pdf

16.48Mb

tdvx5de1.pdf

18.50Mb

tdvx6de1.pdf

14.31Mb

tdvx7de1.pdf

4.147Mb

 

Rights

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

This item appears in the following Collection(s)