LAS ESTRUCTURAS COMO PROCESO. Anomalías cotidianas: guión audiovisual, cine mutante, narrativas transmedia y teoría de sistemas

Abstract

Aquesta tesi doctoral explora els conceptes fonamentals utilitzats en la creació i l'anàlisi de la narració audiovisual, especialment aquells relacionats directament amb el guió.

El treball es centra en la utilització de recursos emprats en la construcció dramàtica i l'establiment de l'organització del relat, considerats tots dos conceptes com a elements creadors de sentit. De la mateixa manera es reflexiona sobre la funció del guió dins del text cinematogràfic, posant el focus en els aspectes estructurals i els seus diversos nivells d'aplicació.

Conscient que ens trobem en un moment crucial en el desenvolupament dels mitjans de comunicació en els quals la transversalitat, la fragmentació i la connectivitat es constitueixen com a característiques bàsiques, la tesi evidencia la pobresa tant del format del guió com de l'aparell d'anàlisi utilitzats fins al moment.

Enfront d'aquesta situació, l'assaig planteja la necessitat de la creació de noves eines, metodologies i models d'acord amb els requeriments actuals, fent èmfasis en els següents punts:

- la finalització del monopoli de l'escriptura com a eina constructiva i d'anàlisi. - l'evidència que el model dels tres actes resulta deficient per explicar el polimorfisme de la producció cinematogràfica internacional. - el reconeixement de la pluralitat de camins vàlids per a la creació d'obres audiovisuals riques i variades, concordes amb les inquietuds del moment històric. - la necessitat de l'aplicació de la visualització d'informació i les teories de la complexitat com a elements fonamentals per a l'articulació d'un nou discurs sobre la creació, anàlisi i crítica audiovisual.

En aquest sentit, l'estudi s'aproxima al tema per tractar-ho des d'una nova perspectiva més sistèmica, amb la intenció de crear les bases per a l'elaboració d'aquesta nova forma de creació i anàlisi del guió audiovisual i el transmèdia, en sintonia amb els temps que vivim, les eines que fem servir i les històries que necessitem.

Esta tesis doctoral explora los conceptos fundamentales utilizados en la creación y el análisis de la narración audiovisual, especialmente aquellos relacionados directamente con el guión.

El trabajo se centra en la utilización de recursos empleados en la construcción dramática y el establecimiento de la organización del relato, considerados ambos conceptos como elementos creadores de sentido. Del mismo modo se reflexiona sobre la función del guión dentro del texto cinematográfico, poniendo el foco en los aspectos estructurales y sus diversos niveles de aplicación.

Consciente de que nos encontramos en un momento crucial en el desarrollo de los medios de comunicación en los que la transversalidad, la fragmentación y la conectividad se constituyen como características básicas, la tesis evidencia la pobreza tanto del formato del guión como del aparato de análisis utilizados hasta el momento.

Frente a esa situación, el ensayo plantea la necesidad de la creación de nuevas herramientas, metodologías y modelos en consonancia con los requerimientos actuales, haciendo énfasis en los siguientes puntos:

- la finalización del monopolio de la escritura como herramienta constructiva y de análisis. - la evidencia de que el modelo de los tres actos resulta deficiente para explicar el polimorfismo de la producción cinematográfica internacional. - el reconocimiento de la pluralidad de caminos válidos para la creación de obras audiovisuales ricas y variadas, acordes con las inquietudes del momento histórico. - la necesidad de la aplicación de la visualización de información y las teorías de la complejidad como elementos fundamentales para la articulación de un nuevo discurso sobre la creación, análisis y crítica audiovisual.

En ese sentido, el estudio se aproxima al tema para tratarlo desde una nueva perspectiva más sistémica, con la intención de sentar las bases para la elaboración de esa nueva forma de creación y análisis del guión audiovisual y el transmedia, en sintonía con los tiempos que vivimos, las herramientas que manejamos y las historias que necesitamos.

This doctoral thesis explores the fundamental concepts used in the creation and analysis of audiovisual narrative, especially those directly related to the script.

The work focuses on the use of resources employed in dramatic construction and the creation of the organization of the story, considered both concepts as meaning-making elements. In the same way, it reflects on the role of the script as part of the cinematographic text, focusing on the structural aspects and their different levels of application.

Being conscious that we are at a crucial moment in the development of the media in which transversality, fragmentation and connectivity constitute their basic characteristics, the thesis shows the poverty of both the format of the script and the analytical apparatus used until now.

Facing this situation, the essay shows the need for the creation of new tools, methodologies and models in line with current requirements, with emphasis on the following points:

- the end of the monopoly of writing as a constructive and analytical tool. - the evidence that the three acts model is unable to explain the polymorphism of international film production. - the recognition of the plurality of valid ways to create rich and varied audiovisual works, in line with the concerns of the present historical moment. - the need for the application of information visualization and theories of complexity as fundamental elements for the articulation of a new discourse on audiovisual creation, analysis and criticism.

In that sense, the study approaches the subject to treat it from a new, more systemic perspective, with the intention of laying the groundwork for the elaboration of this new form of creation and analysis of the audiovisual and the transmedia script, in tune with the times we live in, the tools we use and the stories we need.