Utilidad de las biopsias guiadas cognitivamente por resonancia magnética para mejorar la detección del cáncer de próstata

Abstract

JUSTIFICACIÓ: Les biòpsies dirigides per ressonància magnètica (BD-RM) augmenten la detecció del càncer de pròstata (CaP) en pacients amb biòpsies prèvies (BP) negatives, però existeix el dubte de si s´haurien de realitzar BS addicionals en aquests pacients. A més, es desconeix si les BD-RM tenen la mateixa eficàcia en pacients sense BP, donada la diferència de característiques tumorals en aquests pacients.

OBJECTIUS: 1. Valorar si les BD-RM són capaces de diagnosticar la lesió més agressiva del CaP en pacients amb BP. 2. Valorar les diferències en la detecció de CaP clínicament significatiu (CaP-cs) entre les BS i les BD-RM en pacients sense BP.

MÈTODES: En 41 pacients amb BP, es va realitzar una BD-RM sobre la lesió diana i posteriorment una BS sobre la resta dels segments de la pròstata. Es va comparar el Gleason i el volum dels tumors diagnosticats entre les dues tècniques.

En 60 pacients sense BP, es realitzà una BS i posteriorment una BD-RM. Es va comparar el percentatge de detecció de CaP-cs i l´eficàcia de les biòpsies entre els dos mètodes.

RESULTATS: La BD-RM va obtenir un percentatge de detecció de CaP del 46,3% en pacients amb BP i va diagnosticar la lesió més agressiva en el 95% dels casos.

No es van trobar diferències significatives en la detecció de CaP-cs entre les BD-RM i les BS en pacients sense BP, tot i que l´eficàcia de les BD-RM va ser significativament major.

CONCLUSIONS: Les BD-RM en pacients amb BP obtenen una mostra de la lesió més agressiva, per el que les BS no serien necessàries per una correcta valoració de l´agressivitat d´un CaP.

Les BD-RM obtenen la mateixa detecció de CaP-cs que les BS i augmenten l´eficàcia de les biòpsies en pacients sense BP.

JUSTIFICACIÓN: Las biopsias dirigidas por resonancia magnética (BD-RM) aumentan la detección de cáncer de próstata (CaP) en pacientes con biopsias previas (BP) negativas pero existe la duda si se deberían realizar BS adicionales en estos pacientes. Además, se desconoce si las BD-RM tienen la misma eficacia en pacientes sin BP dada la diferencia en las características de los tumores en estos pacientes.

OBJETIVOS: 1. Valorar si las BD-RM son capaces de diagnosticar la lesión más agresiva del CaP en pacientes con BP. 2. Valorar las diferencias en la detección de CaP clínicamente significativo (CaP-cs) entre una BS y una BD-RM en pacientes sin BP.

MÉTODOS: En 41 pacientes con BP, se realizó una BD-RM sobre la lesión diana y posteriormente una BS sobre el resto de los segmentos de la próstata. Se comparó el Gleason y el volumen de los tumores diagnosticados entre las dos técnicas.

En 60 pacientes sin BP, se realizó una BS y posteriormente una BD-RM. Se comparó la tasa de detección de CaP-cs y la eficacia de las biopsias en ambas biopsias.

RESULTADOS: La BD-RM obtuvo una tasa de detección de CaP del 46,3% en pacientes con BP y diagnosticó la lesión más agresiva en el 95% de los casos.

No hubo diferencias significativas en la detección de CaP-cs entre las BD-RM y las BS en pacientes sin BP, mientras que la eficacia de las BD-RM fue significativamente mayor.

CONCLUSIONES: Las BD-RM en pacientes con BP obtienen una muestra de la lesión más agresiva, no siendo necesario una BS para una correcta valoración de la agresividad de un CaP.

Las BD-RM obtienen la misma tasa de detección de CaP-cs con respecto a las BS y aumentan la eficacia de las biopsias en pacientes sin BP.

MOTIVATION: Magnetic resonance targeted biopsies (MR-TB) increase the detection of prostate cancer (PCa) in patients with previous biopsies (PB) but it is unclear whether additional systematic biopsies (SB) should be performed in these patients. Moreover, TB may not be as efficient in patients without PB due to different tumor characteristics.

OBJETIVES: 1. To evaluate whether MR-TB obtain a sample of the dominant lesion with respect to SB, in patients with PB. 2. To evaluate the differences in cancer detection rate between TB and SB, in patients without PB.

METHODS: In 41 patients with PB, a MR-TB was carried out towards the most aggressive lesion on MRI and subsequently an SB towards the rest of the segments of the prostate. Gleason and tumor volumes were compared between the MR-TB and SB.

In 60 patients without PB, a 12 core SB was carried out before an MR-TB. Clinically significant PCa (cs-PCa) detection rates and efficiency variables were compared between both techniques.

RESULTS: MR-TB achieved a cancer detection rate of 46,3% and detected the dominant lesion in 95% of patients with PB.

There were no significant differences in detection rates for cs-PCa between an MR-TB and a SB, in patients without PB. However, MR-TB was significantly more efficient than SB.

CONCLUSIONS: MR-TB are able to obtain a sample of the most aggressive lesion in patients with PB avoiding the need for a SB to correctly grade a PCa.

MR-TB achieved the same detection rate for cs-PCa and increase the efficiency of the biopsies compared to SB.