Dinoflagel·lades potencialment nocives al NO de la Mediterrània amb especial atenció al gènere Alexandrium = Potencially harmful dinoflagellates in the NW Mediterranean coast, with a focus on the Alexandrium genus

Abstract

Les dinoflagel·lades són un dels grups majoritaris del fitoplàncton marí. Algunes espècies d’aquest grup produeixen proliferacions que causen diversos efectes no desitjats tant en l’ecosistema marí com a l’espècie humana. Un d’aquests efectes és la intoxicació de persones per toxines produïdes per les dinoflagel·lades que són acumulades per organismes filtradors i transmeses als seus consumidors. En les últimes dècades s’ha observat un augment del registre d’aquestes proliferacions algals nocives (PANs) a nivell mundial, fet que s’ha relacionat entre d’altres coses amb factors antropogènics i que en raó dels riscos per la salut humana va dur a molts països a establir plans de vigilància de PANs per garantir la seguretat alimentaria en zones d’aqüicultura. Les series temporals són eines imprescindibles per poder conèixer i entendre la dinàmica de les espècies i de les variables que modulen les seves proliferacions. Hi ha però una gran mancança de sèries temporals llargues i fiables a nivell d’espècie. Tanmateix, existeix un buit de coneixement sobre les dinoflagel·lades nocives en certs ecosistemes costaners que fins fa poc no s’han inclòs dins dels plans de vigilància. L’ objectiu principal d’aquesta tesi és l’estudi de les dinoflagel·lades potencialment nocives al NO de la Mediterrània i amb especial atenció a les espècies del gènere Alexandrium (que inclou espècies productores de toxicitat PSP), pel que fa a la seva identificació, taxonomia, abundància, característiques de les espècies i de les seves proliferacions, condicions ambientals associades, patrons de distribució espai-temporals, recurrències, tendències i risc associat en aigües costaneres. L’anàlisi rutinari amb la tècnica de calcofluor de mostres fitoplanctòniques recol·lectades en diferents ambients costers de la costa catalana entre el 2000 i 2012 (Capítols 1 i 3) ens va permetre identificar 11 espècies d’Alexandrium i determinar els seus patrons espai-temporals. Es van evidenciar tendències oposades de les dues espècies productores de PSP, i ens va permetre assenyalar la construcció de ports com el factor determinant de l’increment de les proliferacions de PSP a la costa catalana. L’estudi de la dinàmica poblacional de les espècies recurrents en diferents localitats va destacar la importància dels factors locals en les proliferacions d’ A. minutum (Capítol 1) i A. pacificum (Capítol 2). Els factors ambientals conjuntament estudiats (nutrients inorgànics dissolts i temperatura) no semblen modular la dinàmica d’aquestes espècies. A més, l’estudi de les dinoflagel·lades a platges ha permès determinar les espècies de dinoflagel·lades que produeixen més proliferacions, la seva distribució, les platges més afectades per PANs i els mesos en que es donen la gran majoria de proliferacions (Capítol 3). Un estudi morfològic amb diferents tipus de microscòpia i anàlisis moleculars va permetre la descripció d’un nou gènere de dinoflagel·lada atecada i la seva espècie tipus Barrufeta bravensis formadora de proliferacions d’elevada biomassa a platges (Capítol 4). S’ha determinat també en aquesta espècie i en Alexandrium andersonii (Capítol 5) l’absència de toxicitat PSP. A més, experiments de creixement van determinar que les taxes de creixent d’A. andersonii no eren significativament diferents ni entre les soques ni en les diferents temperatures estudiades. L’estudi de les dinoflagel·lades nocives a diferents nivells, ha aportat informació útil per avaluar els possibles riscos deguts a PANs a la costa catalana.

Los dinoflagelados son uno de los grupos mayoritarios del fitoplancton marino. Algunas de sus especies producen proliferaciones que pueden causar efectos no deseados tanto en el ecosistema marino como en la especie humana. Uno de estos efectos es la intoxicación de personas por toxinas producidas por los dinoflagelados que son acumuladas por organismos filtradores y transferidas a sus consumidores. El objetivo principal de esta tesis es el estudio de los dinoflagelados potencialmente nocivos en el NO del Mediterráneo con especial atención al género Alexandrium (que incluye especies productoras de toxinas PSP), en cuanto a su identificación, taxonomía, abundancia, características de las especies y de sus proliferaciones, condiciones ambientales asociadas, patrones de distribución espaciotemporal, recurrencias, tendencias y riesgo asociado en aguas costeras. El análisis rutinario con la técnica de calcofluor de muestras fitoplanctónicas de diferentes ambientes costeros recolectadas entre el 2000 y el 2012 nos permitió identificar 11 especies de Alexandrium y determinar sus patrones espaciotemporales. Se evidenciaron tendencias opuestas de las dos especies productoras de PSP, y nos permitió señalar la construcción de puertos como el factor determinante del incremento de las proliferaciones de PSP en la costa catalana. El estudio de la dinámica poblacional de las especies recurrentes en diferentes localidades destacó la importancia de los factores locales en las proliferaciones A. minutum y A. pacificum. Los factores ambientales conjuntamente estudiados (nutrientes inorgánicos disueltos y temperatura) no parecen modular la dinámica de estas especies. Además, el estudio de los dinoflagelados en playas permitió determinar las especies de dinoflagelados que producen más proliferaciones, su distribución, las playas más afectadas por PANs y los meses en que se dan la mayoría de proliferaciones. Un estudio morfológico con diferentes tipos de microscopia y análisis moleculares permitió la descripción de un nuevo género de dinoflagelado atecado y su especie tipo Barrufeta bravensis formadora de proliferaciones de elevada biomasa. Se determinó también en esta especie y en A. andersonii la ausencia de toxicidad PSP. El estudio de los dinoflagelados nocivos a diferentes niveles aporta información útil para evaluar los posibles riesgos debidos a PANs en la costa catalana.