La recuperació dels coneixements tradicionals relatius a la biodiversitat com a eina per al desenvolupament d'un model agroalimentari més sostenible: estudi etnobotànic de la comarca de l'Anoia, desenvolupament de nous cultius amb espècies silvestres, i acceptació per part dels consumidors dels productes elaborats amb espècies silvestres i varietats tradicionals

Abstract

Des de principis del segle XX fins a l’actualitat s’han produït importants transformacions socioeconòmiques (despoblament rural, industrialització, globalització) i ambientals (canvi climàtic, uniformització del mosaic agroforestal, pèrdua de biodiversitat i funcionalitat dels agreoecosistemes, increment de la pressió urbana sobre el territori). Paral·lelament, des de l’arribada de la revolució verda el sistema agrari ha tingut com a objectiu prioritari maximitzar la productivitat, mitjançant la intensificació agrícola i l’ús generalitzat de productes fitosanitaris i adobs químics. Alhora, s’ha produït un clar envelliment en el sector agrícola i la globalització del model agroalimentari, controlat actualment per grans corporacions. Són factors que en conjunt han comportat una clara pèrdua de biodiversitat cultivada, de coneixements tradicionals relatius a la biodiversitat, de sostenibilitat del model agroalimentari a tots els nivells (ambiental, econòmic, i social), i de sobirania alimentària. Aquesta tesi doctoral es divideix conceptualment en tres parts, que tenen com a objectiu comú la recuperació, i adaptació a la realitat actual, dels coneixements tradicionals relatius a la biodiversitat com a eina a partir de la qual afavorir la dinamització de l’entorn rural i el desenvolupament d’un model agroalimentari més sostenible. La primera part (capítols 1 – 9) consisteix en la documentació i caracterització dels coneixements tradicionals relatius a la biodiversitat de la comarca de l’Anoia, mitjançant la realització d’una prospecció etnobotànica (2014 – 2017) en la qual hem considerat tant els usos relatius a la biodiversitat silvestre com cultivada, corresponents a tots els àmbits (medicinal, veterinari, alimentari humà, alimentari animal i altres usos -fuster, cistellaire, domèstic, ornamental, lúdic, industrial, maneig agrosilvopastoral-). Alhora, hem desenvolupat nous criteris metodològics per a la selecció dels informants, que han de permetre incrementar l’eficiència en la prospecció de coneixements tradicionals relatius a la biodiversitat; i un indicador (RCI - Recuperation Capacity Index) que permet determinar les probabilitats de recuperar de forma efectiva les espècies i varietats agrícoles tradicionals documentades en un determinat territori. La segona (capítols 10 – 13) avalua l’interès ambiental, i la viabilitat agronòmica i econòmica, del cultiu de 48 espècies silvestres mitjançant una intervenció agronòmica mínima. Experiències com aquesta són elements clau per aconseguir que les espècies silvestres útils tornin a ser emprades en el quotidià, i que aquest fet contribueixi a la dinamització i al desenvolupament sostenible de l’entorn rural. Els cultius experimentals s’han desenvolupat a la comarca de l’Anoia (Catalunya) en un període de sequera extrema. També hem desenvolupat una metodologia de selecció d’espècies silvestres susceptibles d’esdevenir nous cultius, en base a criteris agronòmics, ambientals i econòmics. La tercera (capítol 14) analitza l’acceptació per part dels consumidors de 77 productes elaborats amb espècies silvestres i varietats agrícoles tradicionals en desús, mitjançant sessions de tast a cegues. Els resultats han permès determinar quines espècies i varietats, i sota quines formes de preparació, tenen un elevat potencial de ser introduïdes amb èxit en l’alimentació quotidiana. S’han documentat un gran nombre de coneixements tradicionals, pertanyents a una gran diversitat d’usos, espècies i varietats. La majoria d’espècies silvestres seleccionades han mostrat una bona adaptació a les condicions de cultiu i al maneig de mínima intervenció; i la majoria de mostres elaborades amb espècies silvestres o varietats tradicionals en desús han estat valorades al mateix nivell que les elaborades amb productes àmpliament consumits en l’actualitat. Són resultats que posen de relleu la importància de treballar coordinadament en aquests àmbits, atès el paper clau que poden tenir en el desenvolupament d’un nou model agroalimentari. Aquest ha de ser un model sostenible des d’un punt de vista ambiental, social i econòmic, altament resilient enfront del canvi climàtic, que permeti preservar la biodiversitat i funcionalitat dels agroecosistemes, i que fomenti la recuperació de la seguretat i sobirania alimentàries, i la dinamització del sector agrari i de les zones rurals.

Since the beginning of 20th century, important socioeconomic (rural depopulation, industrialization, globalization) and environmental (climate change, landscape simplification, agrobiodiversity erosion, functional biodiversity loss, urban pressure) transformations have occurred. At the same time, since the development of the green revolution, the agricultural system is focused on maximizing productivity through agricultural intensification and the widespread use of phytosanitary products and chemical fertilizers. Also, there has been a clear aging of famers and the globalization of the agri-food system, currently controlled by large corporations. All these factors have led to a clear loss of agrobiodiversity, traditional knowledge, agri-food system sustainability (at environmental, economic, and social levels), and food sovereignty. This Thesis is divided into three parts, which share the common goal of recovering, and adapting to current trends, the traditional knowledge as a tool to promote the sustainable development of rural areas and the establishment of a sustainable agri-food system. The first part (chapters 1-9) consists in the documentation and characterization of the traditional knowledge of the Anoia area (Catalonia), through the realization of an ethnobotanical survey (2014 - 2017). We considered traditional knowledge of both wild and cultivated species, belonging to all humankind areas (medicinal, veterinary, human food, animal food, and other uses such as wood, basketry, domestic, ornamental, ludic, industrial, and landscape management). We also developed a new methodological criterium for the selection of informants, which should allow to increase the efficiency in the prospection of traditional knowledge; and an indicator (RCI - Recuperation Capacity Index) to determine the probability of effectively recover local land races in a given area. The second part (chapters 10-13) evaluates the environmental interest, and the agronomic and economic viability, of growing 48 wild species through minimal agronomic intervention. This approach is crucial to achieve the regular use of these species and to guarantee the positive externalities (at environmental, social, and economic levels) of that recuperation. The experimental crops have been developed in the Anoia area (Catalonia) during a period of extreme drought. Also, a methodology for the selection of wild species targeted to become new crops has been developed, based on agronomic, environmental and economic criteria. The third part (chapter 14) consists in the organoleptic evaluation, through blind tasting sessions, of 77 products elaborated with wild species and local land races. The results have allowed us to determine which species and varieties, and under which preparation, have a high potential to be successfully introduced in a daily diet. Big amounts of traditional knowledge have been documented, belonging to a wide variety of uses, species and varieties. Most of the wild species selected have shown a promising adaptation to the cultivation under minimal agronomic intervention; and the majority of products elaborated with wild species or local land races have been valued at the same level as those most commonly consumed products. These results highlight the importance of these research topics, given the key role they can play in the development of a sustainable agri-food model (at environmental, social, and economic levels). Such model will also be highly resilient to climate change, contribute on the conservation of functional biodiversity of agroecosystems, and favour the recuperation of food security and sovereignty, and the dynamism of the agricultural sector and rural areas.