Interpretación de fuentes históricas y desarrollo de la literacidad crítica en estudiantes chilenos de educación secundaria

Abstract

Aquesta investigació qualitativa tenia com a objectiu indagar, com un grup d’estudiants xilens d’educació secundària, gestionen les fonts d’informació històrica quan aprenen a llegir, analitzar i interpretar aquestes fonts. Així mateix, pretenia explorar factors que podrien afavorir o dificultar el desenvolupament d’una actitud crítica dels estudiants, cap a la informació procedent d’una diversitat de fonts. La informació obtinguda a través d’un qüestionari, observació a l’aula, entrevistes grupals a estudiants, i entrevistes als seus professors, va permetre elaborar 3 tipologies d’estudiants, en relació al seu nivell de literacitat critica quan interactuen amb fonts històriques: els que ‘llegeixen les línies’, els que ‘llegeixen entre línies’ i els que ‘llegeixen més enllà de les línies’. Es van avaluar aspectes com ara: capacitat per diferenciar fets d’opinions, identificar intencionalitat i ideologies a les fonts i elaboració de discursos o propostes alternatives. Durant la investigació es va concloure que utilitzar una varietat de fonts històriques en diferents formats, recórrer a fonts a internet en temps real i la seva comparació, afavoreix el desenvolupament de la literacitat crítica dels estudiants. Estratègies metodològiques com debats i discussions sobre temes o personatges controvertits de la història utilitzant fonts diverses, treball en grups de recerca amb fonts d’informació assignades pel professor i plenaris per exposar els seus resultats i guiar un procés d’elaboració de productes audiovisuals o digitals sobre personatges o episodis històrics, pogués contribuir al mateix objectiu.

Esta investigación cualitativa tenía como objetivo indagar, cómo un grupo de estudiantes chilenos de educación secundaria, gestionan las fuentes de información histórica cuando aprenden a leer, analizar e interpretar dichas fuentes. Asimismo, pretendía explorar factores que podrían favorecer o dificultar el desarrollo de una actitud crítica de los estudiantes, hacia la información procedente de una diversidad de fuentes. La información obtenida a través de un cuestionario, observación en el aula, entrevistas grupales a estudiantes, y entrevistas a sus profesores, permitió elaborar 3 tipologías de estudiantes, en relación a su nivel de literacidad critica cuando interactúan con fuentes históricas: los que “leen las líneas”, los que “leen entre líneas” y los que “leen más allá de las líneas”. Se evaluaron aspectos tales como: capacidad para diferenciar hechos de opiniones, identificar intencionalidad e ideologías en las fuentes y elaboración de discursos o propuestas alternativas. Durante la investigación se concluyó que usar una variedad de fuentes históricas en distintos formatos, recurrir a fuentes en internet en tiempo real y su comparación, favorece el desarrollo de la literacidad crítica de los estudiantes. Estrategias metodológicas como debates y discusiones sobre temas o personajes controvertidos de la historia utilizando fuentes diversas, trabajo en grupos de investigación con fuentes de información asignadas por el profesor y plenarios para exponer sus resultados y guiar un proceso de elaboración de productos audiovisuales o digitales sobre personajes o episodios históricos, pudiera contribuir al mismo objetivo.

This qualitative research had as main objective to inquire, how a group of Chilean highschool students, manage the sources of historical information when they learn to read,analyze and interpret the sources. Also, to explore factors that could favor or hinder thedevelopment of a critical attitude, from the students, towards the information coming froma variety of sources The information obtained through a questionnaire, classroomobservation, group interviews with students, and interviews to the teachers, allowed us toelaborate 3 types of students, in relation to their level of critical literacy when they workwith historical sources: those who "read the lines", those who "read between the lines" andthose who "read beyond the lines".Aspects such as: their ability to differentiate fact from opinions, identify intentionality andideologies in the sources and elaboration of discourses or alternative proposals wereevaluated. It was concluded that using a variety of historical sources in different formats,using online sources in real time and comparing them, favors the development of students'critical literacy. Methodological strategies such as debates and discussions aboutcontroversial themes or characters of history using different sources, work in researchgroups with information sources assigned by the professor and plenary to present theirresults and guide a process of elaboration of audiovisual or digital products aboutcharacters or historical episodes, could contribute to the same objective.