L'edició espanyola a l'exili de Mèxic: 1936-1956. Inventari i propostes de significat

Abstract

En finalitzar la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), prop de mig milió de persones es trobaven recloses en els camps del sud de França, majoritàriament excombatents republicans en condicions penosíssimes d'alimentació, higiene i salut. El 1939, el president mexicà Lázaro Cárdenas va prendre la decisió d'obrir les portes del país a aquests refugiats i les seves famílies, i va acollir un grup d'entre 20.000 i 25.000 espanyols gràcies al servei diplomàtic mexicà desplegat a França . Aquest col·lectiu, arribat principalment entre 1939 i 1942, estava compost en bona part per persones amb formació acadèmica, amb experiència professional i amb domini de més d'una llengua. Després d'uns inicis més o menys difícils, els refugiats es van integrar en el mercat laboral mexicà practicant tot tipus de professions. La investigació duta a terme analitza la participació d'aquests exiliats republicans concretament en el món editorial mexicà en el primer exili, fins a l'any 1956, amb el desplegament notable de l'edició mexicana de meitat de segle XX. A partir de la consulta de les primeres enumeracions bibliogràfiques, dels estudis sobre l'exili cultural i, sobretot, dels fons bibliogràfics en biblioteques patrimonials i d'investigació de Mèxic, els Estats Units i Espanya, així com de plataformes de llibres antics i de segona mà, s'ha construït un cens contrastat i (quasi) definitiu de les empreses editorials —i les seves obres— creades pels espanyols refugiats durant aquests vint primers anys d'exili. Aquest inventari s'organitza per tipologies editorials: empreses comercials; institucions, associacions i partits polítics; diaris i revistes; autoedició, i falsos peus d'impremta. Dins de cada tipologia s'ordena alfabèticament pel nom, i cadascuna de les entrades inclou una descripció històrica, les obres publicades cronològicament i una mostra breu però significativa de cobertes. Del total de 152 empreses comercials analitzades, es pot confirmar que 111 projectes editorials eren espanyols i encara en resten 9 ara per ara de procedència dubtosa per nosaltres. D'aquestes 111 editorials, 3 eren empreses creades per institucions públiques i 4 es podrien definir com a impremtes editorials. Aquestes 111 editorials comercials de l'exili van publicar un total de 2.302 obres. De les 71 institucions amb activitat editorial analitzades, 52 s'han catalogat com a institucions i/o associacions de refugiats i 19, com a edicions lligades a partits polítics també refugiats. Aquestes 71 associacions, institucions i partits polítics van publicar un total de 213 llibres. Els 14 diaris i revistes d'origen exiliat estudiats van publicar un total de 66 monografies. També s'han pogut identificar 94 obres tipificades com a autoedició. Aquesta dada, però, encara està en fase de revisió. Finalment, s'han pogut identificar dos peus d'impremta mexicans falsos: dues obres editades a l'Espanya franquista amb nom d'editorial mexicana i adreça ficticis. N'hi podria haver algun més però són de molt difícil detecció. A partir de la creació d'aquest cens complet d'editorials s'han analitzat els models de negoci, la producció editorial en quantitat i qualitat, i les temàtiques publicades amb més freqüència. També s'analitza qui edita, per què s'edita i què s'edita, això és, els productes i les temàtiques, així com els noms de les empreses. Finalment, s'ha proposat una evolució del grup dels exiliats a través de les seves activitats editorials. Els republicans espanyols refugiats a Mèxic van aportar força, coneixements i inquietuds en el panorama editorial mexicà. El resultat visible, evident, van ser més d'un centenar d'editorials que tenen el seu moment climàcic a mitjan anys quaranta. A partir d'aquell moment, els refugiats s'incorporen paulatinament al món editorial mexicà, es «confonen en el paisatge», del qual formaran part de manera inextricable. Passaran a ser, de manera natural, editors mexicans d'origen espanyol.

At the end of the Spanish Civil War in 1939, almost half a million Spaniards were being held in internment camps in the south of France. In that year, Mexican president Lázaro Cárdenas opened his country’s borders to these exiled republicans and their families, providing asylum for approximately 20,000 to 25,000 refugees. These people, who travelled to Mexico between 1939 and 1942, were generally school-educated professionals that spoke more than one language. For this reason, after a more or less difficult beginning, all of them were able to find employment in their new country in a variety of sectors. This article examines Spanish republican exiles’ presence in Mexico’s publishing sector during the first period of exile, until 1956. Thus, it considers the sector at the time it was being consolidated, during the mid-twentieth century. The article draws from bibliographic sources and heritage and research libraries in Mexico, the US and Spain, as well as from online platforms and portals dedicated to old and secondhand books, in order to compile an inventory of practically all of the Spanish republican publishers in Mexico and the book titles they published during these first twenty years of exile. The publishers are divided into four main types: private publishing houses; institutions, associations and political parties; newspapers and journals; and independently published and distributed books and the underground press. Organised alphabetically, each entry includes a description of the publisher’s history, its titles listed in chronological order and a small but carefully selected sample of its book covers. The research identified 111 publishing houses producing 2,302 titles, 71 institutions with 213 titles, 14 newspapers and journals with 66 titles, and finally 94 privately published titles and 2 false Mexican imprints published in Francoist Spain. The article uses this inventory to analyse the publishers’ business models, their production in quantitative and qualitative terms, and the subject areas that were most often covered in their publications. It also analyses the names the publishers used. Finally, by examining their professional activities as publishers, the article considers how the lives of these people in exile changed over time.