Introducció al pensament “creactiu” de Salvador Dalí. Una filosofia paranoicocrítica

Abstract

La hipòtesi sobre la qual s'aixeca aquest estudi és que a més d'un artista destacat també cal considerar Salvador Dalí com a pensador perquè disposa d'una important obra filosòfica la qual, d'una banda, es troba implícita en la seva forma de viure i, de l'altra, es fa explícita en la seva extensa obra escrita. Analitzant els seus escrits, dels quals s'ha extret el gruix de la present tesi, constato aquesta hipòtesi i, així, defenso l'existència i la importància del pensament dalinià tot sintetitzant-lo, explicant-lo i organitzant-lo. A més, a mesura que la investigació avança ens trobem amb un fet sorprenent: un dels punts capitals de la filosofia daliniana és el polític i, de fet, resulta de signe oposat al que tradicionalment ha estat assignat al personatge.

This study is based on the hypothesis that Salvador Dalí must be understood not only as an outstanding artist but also as a thinker with an important philosophical work, which, on one hand, is implicit in his way of living, and on the other, is made explicit in his extensive written work. Studying his texts, on which the bulk of this thesis is focused, I prove this hypothesis, and I defend the existence and importance of the dalinian thought – systematizing, explaining, and organizing it. Furthermore, as my research unfolds, a surprising fact is revealed: one of the most important dimensions of Dalí’s thought is political, and, in fact, it is diametrically opposed to what he has traditionally been seen as.