Contribucions de la discussió de textos en grup en entorns acadèmics d’Educació Superior. Estudi de cas a la Universitat d’Andorra.

Abstract

Aquesta recerca és un estudi de cas essencialment qualitatiu que té per objectiu analitzar la contribució de la discussió de textos en grup en l'experiència educativa de l'alumnat de la Universitat d'Andorra (UdA). En una primera fase, identifiquem orientacions per a la transferència d'aquesta actuació docent docent com a resultat d'aplicar entrevistes a 11 professors d'universitats espanyoles, context cultural i lingüísticament similar a l'andorrà. Durant la segona fase, amb una aproximació metodològica comunicativa, apliquem tècniques qualitatives -entrevistes, grups de discussió i observació a l'aula- i una de quantitativa -Enquesta Motivacional vers la Lectura Acadèmica (EMLA)- a estudiants i professorat participants de 6 contextos pertanyents a Bàtxelor en Ciències de l'Educació (BCE), Bàtxelor en Informàtica (BInfo) i Bàtxelor en Administració d'Empreses (BAE). Després de tractar les dades amb el software Atlas.ti, obtenim com a reusltat de la primera fase un compendi d'orientacions per a la transferència de discussions de textos en grup relatives a la presentació de l'activitat lectora, l'organització del grup a l'aula, els recursos emprats i l'avaluació de la tasca. A més, s'inclouen orientacions vinculades al rol del professorat i la seva influència en la transferència de l'actuació docent a d'altres contextos.

Els resultats obtinguts en la segona fase evidencien els beneficis de la implementació de l'activitat de lectura dialògica en 3 dimensions. Per una banda, (1) en les habilitats acadèmiques tals com la millora de la comprensió del text, la millora de les habilitats comunicatives, de la capacitat crítica, del discurs tendint a fonamentar les aportacions en base a arguments de validesa així com de l'aprenentatge metacognitiu. Per altra banda, (2) en les habilitats psicosocials com l'augment de l'interès i gust per la lectura acadèmica, un major compromís per la tasca, l'augment de la confiança i seguretat en un mateix així com una millora de la convivència a l'aula formant-se xarxes de suport i ajuda entre iguals, augmentat el respecte i tolerància vers les diferents veus i originant-se vincles de solidaritat entre companys. Finalment, la discussió de textos en grup incideix (3) en la identitat professional de l'alumnat tenint lloc una millora de la comprensió de la pròpia disciplina, una major comprensió, reflexió i crítica del món professional, una trasnferència dels continguts apresos a l'aula a la pràctica professional i una millora en la presa de decisions informades i justificades.

This research is an essentially qualitative case study whose aim is to analyze the contribution of group text discussion at the educational experience of students at the University of Andorra (UdA). In a first phase, guidelines for implementing this teaching strategy were identified after interviewing 11 professors from Spanish universities, a context culturally and linguistically similarto Andorran one. During the second phase, with a communicative methodological approach, qualitative techniques -interviews, discussion groups and non-participant observation- and one quantitative technique -Motivational Survey towards Academic Reading (EMLA) – were applied to students and teachers from 6 contexts belonging to Bachelor of Science in Education (BCE), Bachelor of Computer Science (BInfo) and Bachelor of Business Administration (BAE). After processing the data with the Atlas.ti software, the results obtained from the first phase was a compendium of guidelines for the transfer of group text discussions related to the presentation of the reading activity, the organization of the group in the classroom, the resources used and the evaluation of the task. In addition, guidelines related to the role of teachers and their influence on the transfer of teaching performance to other contexts are included.

The results obtained in the second phase show the benefits of implementing the dialogic reading activity in 3 dimensions. On the one hand, (1) in academic skills such as the improvement of the comprehension of the text, the communicative abilities, the critical capacity of the discourse tending to use arguments of validity as well as improvement of the metacognitive learning. On the other hand, (2) in psychosocial skills such as increased interest and pleasure for academic reading, greater commitment to the task, increased self-confidence as well as improved social cohesion forming networks of support and help between peers, increased respect and tolerance towards different voices and originating bonds of solidarity between peers. Finally, the discussion of texts affects (3) the professional identity of the students taking place an improvement of the understanding of the own discipline, a greater understanding, reflection and critique of the professional world, a transfer of the contents learned in the classroom to the professional practice and an improvement in informed and justified decision making.