Análisis de un panel genîmico predictivo de respuesta en enfermos con adenocarcioma de páncreas tratados con quimioterapia basada en platino

Author

Verdaguer i Mata, Helena

Director

Tabernero Caturla, Josep

Macarulla Mercadé, Teresa

Tutor

Giralt López de Sagredo, Jorge Luis

Date of defense

2022-02-11

Pages

84 p.



Doctorate programs

Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Medicina

Abstract

Antecedents: L’adenocarcinoma de pàncrees és una neoplasia de mal pronòstic. Les alteracions en els gens DDR s’han descrit en aproximadament un 20% dels pacients. En aquesta tesi s’investiga el valor predictiu d’aquestes alteracions a la quimioteràpia basada en platins. Mètodes: S’ha realitzat un estudi retrospectiu de pacients amb adenocarcinoma de pàncrees que han rebut tractament basat en platins. S’han classificat els pacients en respondedors i no respondedors. S’han considerat respondedors aquells pacients amb resposta parcial, completa o supervivència lliure de progressió major a 6 mesos a la quimioteràpia basada en platins. S’han considerat no respondedors aquells pacients en progressió a la primera avaluació de resposta de la primera línia basada en platins. S’ha realitzat un estudi de NGS incloent gens DDR a tots els pacients. Resultats: S’han inclòs 78 pacients, amb una mitjana d’edat al diagnòstic de la malaltia oncològica de 54 anys. Hi va haver 44 pacients (58,97%) diagnosticats en estadi metastàtic. Hi va haver 25 pacients no respondedors, dels quals 4 (16%) presentaven alteracions en gens DDR. Dels 53 pacients respondedors, 28 (53%) presentaven alteracions en els gens de la reparació del ADN. Presentar una alteració en els gens de la reparació de l’ADN es va associar a ser respondedor, amb una ODDS rati de 5,8 (95% IC 1,6-26,2), sent estadísticament significatiu (p=0,003). La supervivència lliure de progressió a la teràpia basada en platí dels pacients amb alteracions en els gens DDR va ser de 10,27 mesos comparada amb 4,08 mesos en els pacients sense alteracions (HR 0,52, 95% IC 0,31-0,81, p=0,01). La supervivència global en els pacients amb alteracions en els gens DDR va ser de 31,9 mesos i 20,3 mesos en els pacients sense alteracions en DDR (HR 0,45, 95% IC 0,25-0,80, p=0,006). Conclusions: Existeix una major proporció de pacients amb alteracions en gens DDR en el grup de pacients respondedors a la quimioteràpia basada en platí, sent l’associació estadísticament significativa. Els pacients amb alteracions en els gens DDR tenen una major supervivència al rebre quimioteràpia basada en platins que aquells que no les presenten.


Antecedentes: El adenocarcinoma de páncreas es una neoplasia de mal pronóstico. Las alteraciones en los genes DDR se han descrito en alrededor de un 20% de los pacientes. En esta tesis investigamos el valor predictivo de estas alteraciones a la quimioterapia basada en platinos. Métodos: Se ha realizado un estudio retrospectivo de pacientes con adenocarcinoma de páncreas que han recibido tratamiento basado en platinos. Se han clasificado los pacientes en respondedores y no respondedores. Se han considerado respondedores aquellos pacientes con respuesta parcial, completa o supervivencia libre de progresión mayor a 6 meses a la quimioterapia basada en platinos. Se han considerado no respondedores aquellos pacientes en progresión a la primera evaluación de respuesta de la primera línea basada en platinos. Se ha realizado un estudio de NGS incluyendo genes DDR a todos los pacientes. Resultados: Se han incluido 78 pacientes, con una mediana de edad al diagnóstico de la enfermedad oncológica de 54 años. Hubo 44 pacientes (58,97%) diagnosticados en estadio metastásico. Hubo 25 pacientes no respondedores, de los cuales 4 (16%) presentaban alteraciones en genes DDR. De los 53 pacientes respondedores, 28 (53%) presentaban alteraciones en los genes de la reparación del ADN. Presentar una alteración en los genes de la reparación del ADN se asoció a ser respondedor, con una ODDS ratio de 5,8 (95% IC 1,6-26,2), siendo estadísticamente significativo (p=0,003). La supervivencia libre de progresión a la terapia basada en platino de los pacientes con alteraciones en los genes DDR fue de 10,27 meses comparada con 4,08 meses en los pacientes sin alteraciones (HR 0,52, 95% IC 0,31-0,81, p=0,01). La supervivencia global en los pacientes con alteraciones en los genes DDR fue de 31,9 meses y 20,3 meses en los pacientes sin alteraciones en DDR (HR 0,45, 95% IC 0,25-0,80, p=0,006). Conclusiones: Existe una mayor proporción de pacientes con alteraciones en genes DDR en el grupo de pacientes respondedores a la quimioterapia basada en platino, siendo la asociación estadísticamente significativa. Los pacientes con alteraciones en los genes DDR tiene una mayor supervivencia al recibir quimioterapia basada en platinos que aquellos que no las presentan.


Background: Pancreatic cancer is a poor prognosis cancer. DDR gene alterations are present in around 20% of the patients. In this thesis we investigate the predictive value of those alterations for response to platinum-based chemotherapy. Methods: This is a retrospective study of patients with pancreatic adenocarcinoma who have received a platin-based treatment as a first line treatment. We have classified patients in responder and non-responders. Responder patients are those with a partial, complete response or progression free survival longer than 6 months to platinum-based chemotherapy. Non-responder patients are those who have progressed to first response evaluation. Results: 78 patients have been included. Median age at diagnosis was 54 years. 44 patients (58.97%) were diagnosed at stage IV. There were 25 non-responder patients, 4 of them (16%) had alterations in DDR genes. From 53 responder patients, 28 (53%) had alterations in DDR genes. Having an alteration in DDR genes was associated with being responder, with an ODDS ratio of 5.8 (95% CI 1.6-26.2), p=0.03. Progression free survival to platinum-based chemotherapy of patients with DDR alterations was 10.27 months and 4.08 in patients without DDR alterations (HR 0.52, 95% CI 0.31-0.81, p=0.01). Overall survival in patients with DDR alterations treated with platinum-based chemotherapy was 31.9 months versus 20.3 months in patients without DDR alterations (HR 0.45, 95% CI 0.25-0.80, p=0.006). Conclusions: There is a greater proportion of patients with alterations in DDR genes in the group of patients with responses to platinum-based chemotherapy, being this associations statistically significative. Patients with DDR alterations have a longer survival with platinum-based chemotherapy than those who do not have those alterations.

Keywords

Càncer de pàncreas; Cáncer de páncreas; Pancreatic cancer; Panell genòmic; Panel genómico; Biomarcadors; Biomarcadores

Subjects

616.6 - Pathology of the urogenital system. Urinary and sexual (genital) complaints. Urology

Knowledge Area

Ciències de la Salut

Documents

hvim1de1.pdf

763.7Kb

 

Rights

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/

This item appears in the following Collection(s)