El imaginario animal en la escritura de César Dávila y Kelver Ax: Una aproximación a la poética fluvial andina

Author

Maldonado Maldonado, Bernardita

Director

García López, Mar

Date of defense

2022-04-29

Pages

402 p.



Doctorate programs

Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada

Abstract

El treball estudia la representació de l’animal en la lírica equatoriana a partir del Modernisme. D’acord amb els llocs de procedència dels autors del nostre corpus, fem èmfasi en la imaginació que desperta la natura, concretament la dels espais fluvials andins. En el context llatinoamericà, César Dávila Andrade i Kelver Ax són creadors d’inusitats imaginaris animals en què es privilegien els microorganismes i en general els animals col·lectius. Representar l’animal entranya, d’una banda, el seu coneixement i el del seu món i, de l’altra, un maneig de recursos tropològics, en el procés dels quals es revela una ètica així com l’intercanvi amb altres imaginaris. Amb la finalitat de comprendre l’evolució i la pervivència de les representacions animals, s’ha realitzat una prospecció per tal d’identificar isotopies animals que provenen de diverses èpoques literàries. Tenint en compte que cada cop estem més lluny de les presències reals dels animals i més a prop de les seves representacions, hem centrat la nostra observació en els imaginaris rurals, ja que aquestes representacions van dels espais als textos. L’anàlisi dels casos concrets del nostre corpus evidencia les interrelacions entre els imaginaris, l’experiència cultural i l’expressió poètica. Com a conclusió general, podem aportar que el que uneix i confronta els dos autors és la forma personalíssima d’integrar aportacions exteriors i d’articular-les amb els seus propis imaginaris sense assimilar-les, de manera que aquests mantenen la seva pròpia coherència i singularitat. Lluny d’establir fissures, ambdós autors plantegen un imaginari plural on conflueixen i es reflecteixen les emocions que desperta la natura, encara amb traces de l’animisme de la cultura ancestral andina i les preocupacions ecologistes actuals. Es corrobora així la nostra hipòtesi inicial: les imatges poètiques d’aquests autors es retroalimenten des de la província, la perifèria, l’interstici, en constant diàleg amb els imaginaris de tots els temps.


El trabajo estudia la representación del animal en la lírica ecuatoriana a partir del Modernismo. En consonancia con los lugares de procedencia de los autores de nuestro corpus hacemos énfasis en la imaginación que despierta la naturaleza, concretamente la de los espacios fluviales andinos. En el contexto latinoamericano, César Dávila y Kelver Ax son creadores de inusitados imaginarios animales en los que se privilegian los microorganismos y en general los animales colectivos. Representar al animal entraña por un lado un conocimiento de este, de su mundo y, por otro, un manejo de recursos tropológicos, en cuyo proceso se revela una ética así como el intercambio con otros imaginarios. Con la finalidad de comprender la evolución y pervivencia de las representaciones animales, se ha realizado una prospección encaminada a identificar isotopías animales que provienen de diversas épocas literarias. Habida cuenta de que cada vez estamos más lejos de las presencias reales de los animales y más cerca de sus representaciones, hemos centrado nuestra observación en los imaginarios rurales, puesto que estas representaciones van de los espacios a los textos. El análisis de los casos concretos de nuestro corpus evidencia las interrelaciones entre los imaginarios, la experiencia cultural y la expresión poética. Como conclusión general podemos aportar que lo que aúna y confronta a los dos autores es la forma personalísima de integrar otras aportaciones exteriores y articularlas con sus propios imaginarios sin asimilarlas, de modo que estos mantienen su propia coherencia y singularidad. Lejos de establecer fisuras, ambos autores plantean un imaginario plural en el que confluyen y se reflejan las emociones que despierta la naturaleza, las trazas del animismo de la cultura ancestral andina y las actuales preocupaciones ecologistas. Se corrobora así nuestra hipótesis inicial: las imágenes poéticas de estos autores se retroalimentan desde la provincia, la periferia, el intersticio en diálogo constante con los imaginarios de todos los tiempos.


This piece of research deals with the representation of animals in the lyric arts. In accordance with the places of origin of the authors who form our corpus, we underscore the role played by the imagination in awakening nature, specifically in Andean fluvial spaces. In the Latin American context, César Dávila Andrade and Kelver Ax have created unusual animal imaginaries in which they favour microorganisms and collective animals in general. On the one hand, representing animals in literature entails having knowledge of them as well as their worlds. On the other hand, it requires mastering those tropological processes which reveal a certain ethics and exchanges with other imaginaries. To better understand the evolution and preservation of animal representations, this work carries out an exploration directed at locating animal isotopes derived from different literary eras. Considering how we are gradually further away from the real presence of animals and closer to their representations, we have based our examinations in rural imaginaries, since these representations go from spaces into texts. The analysis of those specific cases contained in our corpus evidences the interrelations between imaginaries, cultural experience, and poetic expression. As a general conclusion, we can argue that what unites and confronts both authors is an intrinsically personal way to integrate universal imaginaries and to articulate them with their own imaginaries without assimilating them, so that they each preserve their own coherence. Consequently, both authors, far from creating friction, develop a plural imaginary for the convergence and reflection of those emotions that awaken nature, bearing traces of the animism of ancient Andean culture and current environmental concerns. Our initial hypothesis is thus proved: the poetic images of these authors are fed from the province, the periphery, the interstice, and are in constant dialogue with all other inherited imaginaries.

Keywords

Animals; Animales; Imatge poètica; Imagen poética; Poetic image; Literatura equatoriana; Literatura ecuatoriana; Ecuadorian literature

Subjects

82 - Literature

Knowledge Area

Ciències Humanes

Documents

bmm1de1.pdf

3.633Mb

 

Rights

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/

This item appears in the following Collection(s)