Seqüeles dentals en adolescents sotmesos a tractament oncològic durant la primera infància

Abstract

[cat] El càncer infantil és una de les principals causes de mortalitat durant la infància i l’adolescència. Segons l’Associació Espanyola contra el càncer, 1500 nens/es de 0 a 14 anys són diagnosticats anualment d’aquesta malaltia. Els tipus de càncer més freqüent són les leucèmies (28,8%), els tumors del sistema nerviós central (24%), els limfomes (11,2%) i altres tipus (36%). L'augment de la taxa de supervivència dels infants tractats de càncer ha augmentat en les últimes dècades. Aquesta major supervivència ha anat acompanyada d'un increment de les seqüeles en la dentició permanent. A diferència dels adults, el càncer infantil té una incidència molt més baixa, no es pot prevenir ni detectar per cribratge, requereix de teràpies diferents i respon als tractaments de manera molt diversa. El nostre objectiu era correlacionar el tipus de teràpia contra el càncer administrada als pacients durant la primera infància (0-5 anys) versus les seqüeles dentals registrades en supervivents (12-18 anys). Es va dur a terme un estudi de cohorts retrospectiu i unicèntric a l’Hospital Materno- Infantil Sant Joan de Déu (HSJD) de Barcelona. Es va analitzar una mostra de cent nou pacients de 12-18 anys, que havien rebut tractament contra el càncer durant la primera infància (0-5 anys). Van ser examinats aleatòriament i agrupats segons el diagnòstic i la teràpia anticancerosa rebuda. Determinar si el tipus de teràpia es correlacionava amb el nombre i la gravetat de lesions dentals que presentaven en l'adolescència. Vam proposar una nova classificació de les seqüeles dentals basada en la gravetat d’aquestes: i) lesions lleus (defectes del desenvolupament de l’esmalt i taurodontisme), ii) moderades (microdòncia), iii) lesions severes (agenèsia i escurçament radicular de més del 50%). El 85.3% dels pacients mostraven algun tipus de seqüela dental. La microdòncia va ser l'alteració dental més prevalent (52.3%), seguida dels canvis radiculars (45.9%), els defectes del desenvolupament de l’esmalt (31.2%), l’agenèsia (27.5%) i el taurodontisme (17.4%). Els agents alquilants juntament amb els alcaloides vegetals van ser els fàrmacs més administrats. Els pacients tractats amb agents alquilants tenien una major incidència d'agenèsia (p =0.02), alteracions radiculars (p=0.038) i microdòncia (p=0.001). Aquells que van rebre inhibidors de la topoisomerasa i antibiòtics citotòxics van mostrar una proporció més alta d'alteracions radiculars (p=0.039) i agenèsia (p=0.05). El tractament amb agents alquilants va presentar un risc relatiu 3.36 (1.18- 9.60) vegades més alt de presentar lesions moderades i de 2,29 (1,07-4,91) de lesions severes. Els inhibidors de la topoisomerasa i els antibiòtics citotòxics presenten un risc relatiu 1.6 (1.07-2.38) i 2.08 (1.02-4.26) vegades més alts d'alteracions radiculars i agenèsia respectivament. No vam poder demostrar cap correlació significativa entre la dosi de radiació acumulada i el nombre/tipus de lesions dentals. La majoria dels supervivents de càncer durant la primera infància van tenir almenys una seqüela dental. El nombre de lesions dentals disminueix de forma significativa a mesura que augmenta l’edat d’inici del tractament oncològic. Els infants que havien iniciat el tractament pel càncer abans dels 3 anys varen tenir el doble de risc de presentar lesions dentals. L’única alteració dental que va demostrar una associació significativa amb la durada del tractament va ser la microdòncia. El tractament amb agents alquilants juntament amb antibiòtics citotòxics i inhibidors de la topoisomerasa tenen un major risc relatiu de microdòncia, agenèsia i escurçament radicular.

[eng] The increase in survival rates in children treated for cancer has been accompanied by a rise in sequelae in the permanent teeth. Our objective was to correlate the type of cancer therapy administered to patients during early childhood (0-5 years) and the dental sequelae recorded in survivors (12-18 years). In this single-center, Hospital Sant Joan de Déu (UB), a retrospective cohort study was performed. 109 patients aged 12-18 years who had received cancer treatment during early childhood (0-5 years) were randomly examined and grouped according to diagnosis and cancer therapy received. The type of therapy was correlated with the number and severity of dental lesions they presented in adolescence, according to a new classification proposed by the authors. Dental sequelae of some kind were present in 85.3% of patients. Microdontia was the most prevalent dental alteration (52.3%), followed by root changes (45.9%), enamel developmental defects (31.2%), agenesis (27.5%) and taurodontism (17.4%). Patients treated with alkylating agents had a higher incidence of agenesis (p =0.02), root changes (p=0.038) and microdontia (p=0.001). Those who received topoisomerase inhibitors and cytotoxic antibiotics showed a higher proportion of root alterations (p=0.03) and agenesis (p=0.05). Treatment with alkylating agents presented a 3.36 (1.18-9.60)-times higher relative risk of presenting moderate lesions and a 2.29 (1.07-4.91) of presenting severe ones. Topoisomerase inhibitors and cytotoxic antibiotics presented a relative risk of 1.6 (1.07-2.38) and 2.08 (1.02-4.26) of root alterations and agenesis respectively. No significant correlation between cumulative radiation dose and number/type of dental lesions could be demonstrated. Most childhood cancer survivors had at least one dental sequela. Treatment with alkylating agents together with cytotoxic antibiotics and topoisomerase inhibitors has a higher relative risk of microdontia, agenesis and root shortening.