La Traducción chino-español de las metáforas sobre Relaciones de Género en la novela Wei Cheng (围城): un estudio desde la perspectiva del análisis del discurso

Abstract

Wei Cheng (围城 ), una de las obras literarias más importantes de la China moderna, es ampliamente conocida por su estilo sarcástico y el uso de abundantes metáforas. Mediante un estudio de la traducción chino-español de las metáforas sobre las relaciones de género en esta novela, pretendemos indagar las ideas, actitudes y valores al respecto y su representación en la versión española, La fortaleza asediada. Para lograr este objetivo, se utiliza un MIPVU (Metaphor Identification Procedure Vrije Universiteit) modificado para identificar las metáforas lingüísticas en cuestión en forma de palabras y frases. Además, orientado por el Discourse Dynamics Framework (DDF), se establece un modelo de análisis multifacético para el análisis cualitativo de estas metáforas y sus traducciones, examinando las dimensiones semántica, cognitiva, afectiva y contextual (i.e., social, cultural e histórica). Los resultados muestran que, en general, las 119 metáforas sobre las relaciones de género en Wei Cheng presentan diferentes puntos de vista entre los sexos y la inversión de poder. Asimismo, exponen las dificultades que cada género enfrentaba en la sociedad china con profundos cambios en la primera mitad del siglo pasado. En la versión española, a pesar de haber una leve mitigación de la actitud denigrante hacia las mujeres debido al cambio de algunas de las metáforas en la dimensión semántica y cognitiva, se han representado los dos pares de conflictos entrelazados en la sociedad china en los años treinta del siglo XX: entre las mujeres y los hombres, y entre la modernidad y la tradición. Reivindicando la importancia de la interrelación de las diferentes dimensiones de la metáfora en el discurso, este estudio ha integrado sistemáticamente el enfoque dinámico del discurso y los estudios traductológicos de la metáfora, de tal modo, aporta innovadoramente una perspectiva discursiva a este campo y plantea un método efectivo y viable para su análisis.

Wei Cheng (围城 ), one of the most important literary works of modern China, is widely known for its sarcastic style and the use of abundant metaphors. Through a study of the Chinese-Spanish translation of the metaphors for gender relations in this novel, we aim to examine the ideas, attitudes and values in this regard and their representation in the Spanish version, La fortaleza asediada. To achieve this goal, a modified MIPVU (Metaphor Identification Procedure Vrije Universiteit) is used to identify the relevant linguistic metaphors in the form of words and phrases. Furthermore, guided by the Discourse Dynamics Framework (DDF), a multilayered analysis model is established for the qualitative analysis of these metaphors and their translations, examining their semantic, cognitive, affective and contextual (i.e., social, cultural and historical) dimensions. The results show that, in general, the 119 metaphors for gender relations in Wei Cheng present different views between the sexes and the inversion of power. They also expose the difficulties that each gender faced in the profoundly changing Chinese society in the first half of the last century. In the Spanish version, although there is a slight mitigation of the denigrating attitude towards women due to the change of some of the metaphors in the semantic and cognitive dimension, the two pairs of intertwined conflicts in Chinese society in the 1930s have been represented: between women and men, and between modernity and tradition. Claiming the importance of the interrelation of the different dimensions of metaphor in discourse, this study has systematically integrated the dynamic discourse approach and metaphor translation studies, thereby innovatively bringing a discursive perspective to the field and putting forward an effective and feasible method for its analysis.

Wei Cheng (围城 ), una de les obres literàries més importants de la Xina moderna, és àmpliament coneguda pel seu estil sarcàstic i l'ús d'abundants metàfores. Mitjançant un estudi de la traducció xinès-espanyol de les metàfores d’acord a les relacions de gènere en aquesta novel·la, pretenem indagar les idees, actituds i valors sobre això i la seva representació a la versió espanyola, La fortaleza asediada. Per assolir aquest objectiu, es fa servir un MIPVU (Metaphor Identification Procedure Vrije Universiteit) modificat per identificar les metàfores lingüístiques en qüestió en forma de paraules i frases. A més, orientat pel Discourse Dynamics Framework (DDF), s'estableix un model d'anàlisi multifacètic per a l'anàlisi qualitatiiu d'aquestes metàfores i les seves traduccions, i examina les dimensions semàntica, cognitiva, afectiva i contextual (i.e., social, cultural i històrica). Els resultats mostren que, en general, les 119 metàfores per a les relacions de gènere a Wei Cheng presenten diferents punts de vista entre els sexes i la inversió de poder. Així mateix, exposen les dificultats que cada gènere enfrontava a la societat xinesa amb profunds canvis a la primera meitat del segle passat. A la versió espanyola, malgrat haver-hi una lleu mitigació de l'actitud denigrant envers les dones a causa del canvi d'algunes de les metàfores en la dimensió semàntica i cognitiva, s'han representat els dos parells de conflictes entrellaçats a la societat xinesa als anys trenta del segle XX: entre les dones i els homes, i entre la modernitat i la tradición. Reivindicant la importància de la interrelació de les diferents dimensions de la metàfora en el discurs, aquest estudi ha integrat sistemàticament l'enfocament dinàmic del discurs i els estudis traductològics de la metàfora, de manera que aporta innovadorament una perspectiva discursiva a aquest camp i planteja un mètode efectiu i viable per analitzar-los.