Pena de muerte extrajudicial en democracia. Memorias construidas en Argentina respecto a los asesinatos y desapariciones de personas cometidos por miembros de las fuerzas de Seguridad a partir de la restauración democrática

Author

Sbriller, Lucía

Director

Rivera Beiras, Iñaki

Anitua, Gabriel Ignacio

Tutor

Rivera Beiras, Iñaki

Date of defense

2023-11-14

Pages

371 p.



Department/Institute

Universitat de Barcelona. Facultat de Dret

Abstract

[spa] La presente investigación se centra en los asesinatos y las desapariciones de personas cometidas por las fuerzas de seguridad, detentoras del monopolio de la violencia legítima en Argentina, durante el último período democrático iniciado en 1983. Si bien en este país la pena de muerte está prohibida constitucionalmente, entre 1983 y el 2019, más de siete mil personas murieron o desaparecieron a manos de agentes de Policías, Servicios Penitenciarios, Gendarmería y otras fuerzas armadas. Así, toda una dimensión del despliegue punitivo se ejecuta al margen de la legalidad. Se busca analizar la construcción de las memorias al respecto en dos facetas, por un lado, las respuestas estatales y procesos judiciales que han tenido lugar en relación a estos delitos; y por otro lado, revisar los contra-relatos producidos en ese ámbito agonístico del debate judicial. Estos asesinatos pueden leerse como penas de muerte que se despliegan sin un soporte legal, en el marco de una intervención estatal. Sin embargo, frecuentemente estos hechos resultan leídos como anomalías o excesos individuales, aun cuando este debate ha tenido grandes avances respecto al análisis de la sistematicidad de la violencia ejercida por el estado en otros momentos de nuestra historia reciente. Para este análisis se parte de un recorrido histórico de cómo se han ejecutado los asesinatos cometidos desde esas fuerzas armadas, para luego dar cuenta de las construcciones de sentido que se han formado en torno a ellas. Para su estudio se analizarán tres hechos concretos: Omar, víctima de gatillo fácil, Federico, asesinado de un tiro en el interior de una unidad penitenciaria y Luciano, desaparecido por más de cinco años. Para esta lectura se realiza previamente una caracterización de dos conceptos teóricos centrales durante el proceso: el estado y la memoria. Los debates en torno a ambos resultan ineludibles en el abordaje de la responsabilidad respecto de estos delitos y de las construcciones de sentido que se realizaron a posteriori. El trabajo se organiza en dos momentos, en primer término un análisis histórico, contextual, partiendo de una mirada desde la economía política del castigo, de las cifras existentes, producidas mayoritariamente por sectores de la sociedad civil, pero también en alguna medida por el propio estado, en el que se propone analizar la pena de muerte extrajudicial como un desarrollo más del aparato punitivo por fuera de la legalidad; pero que se despliega respecto de los mismos sectores de la sociedad y que apunta también al sostén del status quo. En una segunda instancia se desarrollan los tres casos puntuales, que en absoluto podrían tener una pretensión de representatividad respecto de la generalidad, pero en relación a los cuales resulta interesante retomar una construcción de memoria y de relato en términos de disputa. Finalmente, a partir de estos análisis concretos, se reflexiona sobre la posibilidad de los juicios penales que reproducen el desarrollo del poder punitivo estatal, pero que a la vez resultan una construcción de sentido privilegiada. En cada uno de los casos se analizan las tensiones entre las construcciones de memoria que se dan en términos de resistencia y aquellas otras que se producen desde los poderes judiciales o que, en todo caso, se judicializan.


[cat] La present recerca se centra en els assassinats i les desaparicions de persones comeses per les forces de seguretat, detentores del monopoli de la violència legítima a l’Argentina, durant l’últim període democràtic iniciat en 1983. Si bé en aquest país la pena de mort està prohibida constitucionalment, entre 1983 i el 2019, més de set mil persones van morir o van desaparèixer a les mans d’agents de Policies, Serveis Penitenciaris, Gendarmeria i altres forces armades. Així, tota una dimensió del desplegament punitiu s’executa al marge de la legalitat. Es busca analitzar la construcció de les memòries sobre aquest tema en dues facetes, d’una banda, les respostes estatals i processos judicials que han tingut lloc en relació a aquests delictes; i d’altra banda, revisar els contra-relats produïts en aquest àmbit agonístic del debat judicial. Aquests assassinats poden llegir-se com a penes de mort que es despleguen sense un suport legal, en el marc d’una intervenció estatal. No obstant això, sovint aquests fets resulten llegits com a anomalies o excessos individuals, tot i que aquest debat ha tingut grans avanços respecte a l’anàlisi de la sistematicitat de la violència exercida per l’estat en altres moments de la nostra història recent. Per a aquesta anàlisi es parteix d’un recorregut històric de com s’han executat els assassinats comesos des d’aquestes forces armades, per a després donar compte de les construccions de sentit que s’han format entorn d’elles. Per al seu estudi s’analitzaran tres fets concrets: Omar, víctima de gallet fàcil; Federico, assassinat d’un tir a l’interior d’una unitat penitenciària; i Luciano, desaparegut per més de cinc anys. Per a aquesta lectura es realitza prèviament una caracterització de dos conceptes teòrics centrals durant el procés: l’estat i la memòria. Els debats entorn de tots dos resulten ineludibles en l’abordatge de la responsabilitat respecte d’aquests delictes i de les construccions de sentit que es van realitzar a posteriori. El treball s’organitza en dos moments. En primer terme, una anàlisi històrica, contextual, partint d’una mirada des de l’economia política del càstig, de les xifres existents, produïdes majoritàriament per sectors de la societat civil, però també en alguna mesura pel propi estat, en el qual es proposa analitzar la pena de mort extrajudicial com un desenvolupament més de l’aparell punitiu per fora de la legalitat; però que es desplega respecte dels mateixos sectors de la societat i que apunta també a la sustentació del status quo. En una segona instància es desenvolupen els tres casos puntuals, que en absolut podrien tenir una pretensió de representativitat respecte de la generalitat, però en relació als quals resulta interessant reprendre una construcció de memòria i de relat en termes de disputa. Finalment, a partir d’aquestes anàlisis concretes, es reflexiona sobre la possibilitat dels judicis penals que reprodueixen el desenvolupament del poder punitiu estatal, però que alhora resulten una construcció de sentit privilegiada. En cadascun dels casos s’analitzen les tensions entre les construccions de memòria que es donen en termes de resistència i aquelles altres que es produeixen des dels poders judicials o que, en tot cas, es judicialitzen.


[eng] This research focuses on the murders and disappearances of people perpetrated by the Argentinian security forces, holders of the monopoly on the legitimate violence in the country, during the last democratic phase started in 1983. Although in this country the death penalty is constitutionally prohibited, between 1983 and 2019 more than seven thousand people died or disappeared at the hands of Police agents, Penitentiary Service officers, gendarmes, and officers from other armed corps. Therefore, a significant volume of punitive deployment is carried out beyond official legality. The aim is then to analyse the construction of two-sided memories: on the one hand, the state responses and trials that have taken place in relation to these crimes; and on the other hand, to review the counter-narratives emerged in the agonistic field of judicial debates. These murders can be construed as death sentences meted out without legal ground, but yet in the framework of state agency. However, these facts are frequently interpreted as anomalies or individual excesses, even when the debate has made significant advances in highlighting the systematic character of this state-inflicted violence in our recent history. The starting point for this analysis is a historical journey of how the murders committed by those armed forces have been carried out, while after that, an account of the processes of meaning construction arising around them is given. For this purpose, three specific cases will be scrutinised: Omar, a victim of an easy trigger; Federico, shot to death inside a penitentiary unit; and Luciano, disappeared for more than five years. In order to assist the reader, two central theoretical axes, State and Memory, are preliminarily defined and characterised, as the debates surrounding them are inescapable if one intends to approach state responsibility for these crimes and the meaning construction concerning them. The work is organised in two moments. First, a historical, contextual analysis, based on a political economy of punishment and its statistics, these being mainly produced by civil society organisations, but also by the state. Here the purpose is to analyse ‘extrajudicial death penalty’ as a further development of the punitive apparatus beyond state legality; however, at the same time, it targets the same sectors of society, while sustaining the status quo. Second, the development of the three case studies, which by no means can be given universal representativeness, but still prove relevant to represent processes of memory and narrative construction in terms of dispute. Finally, based on these specific cases, I dwell on the possibility of criminal trials that reproduce the development of state punitive power but, at the same time, result in a privileged construction of meaning. In each of them, I analyse the tensions between the processes of memory construction emerging from resistance practices and those produced within the judicial powers or, in any case, from judicialization experiences.

Keywords

Pena de mort; Pena de muerte; Capital punishment; Democràcia; Democracia; Democracy; Memòria col·lectiva; Memoria colectiva; Collective memory; Persones desaparegudes; Personas desaparecidas; Disappeared persons; Presons; Prisiones; Prisons; Argentina

Subjects

341 - International law

Knowledge Area

Ciències Jurídiques, Econòmiques i Socials

Note

Programa de Doctorat en Dret i Ciència Política

Documents

LS_TESIS.pdf

2.776Mb

 

Rights

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/

This item appears in the following Collection(s)