Los retos de las democracias constitucionales frente al uso de Internet y las redes sociales

Author

Vargas Valdez, José Luís

Director

Castellà Andreu, Josep Ma.

Tutor

Castellà Andreu, Josep Ma.

Date of defense

2024-02-16

Pages

473 p.



Department/Institute

Universitat de Barcelona. Facultat de Dret

Abstract

[spa] La presente tesis plantea la hipótesis de que los derechos fundamentales, incluyendo los derechos político-electorales, se han modificado con el uso de las nuevas tecnologías y los fenómenos asociados a éstas, y su impacto ha sido de tal magnitud, que se ha puesto en riesgo el sistema democrático en su conjunto. Entre los derechos afectados se encuentran la libertad de expresión, la privacidad, la protección de datos personales, el acceso a la información, y los principios que rigen los procesos electorales. Esta investigación se enfoca en la protección y tutela de estos derechos en el contexto digital. Para comprender el impacto de internet y las redes sociales en la democracia, se estudia la normatividad vigente en el ámbito digital, así como diversas determinaciones judiciales que versan sobre derechos humanos vinculadas con las nuevas tecnologías. Esto incluye el análisis de tratados internacionales, lineamientos, normas y directrices de organismos internacionales (soft law), constituciones nacionales, derecho regional, así como jurisprudencia comparada, nacional y supranacional. La investigación inicia con el estudio del uso y características de internet y las redes sociales en la democracia, así como su naturaleza jurídica. Se aborda el binomio constitucional denominado “democracia digital”, en su vinculación con las formas de participación política de ciudadanos, partidos políticos y gobiernos. Destacando el rol trascendental desempeñado por los jueces constitucionales y supranacionales en la delimitación de los derechos fundamentales en el ámbito digital. Posteriormente, se examina el derecho de acceso a internet, su relevancia como derecho fundamental universal, abarcando los límites al control y censura en línea, contemplando el impacto en los derechos fundamentales por el uso de internet y las redes sociales, enfatizando los principios rectores del derecho a la libertad de expresión en el ámbito digital y su ejercicio durante los procesos electorales, aunado a los fenómenos negativos asociados a las plataformas digitales en las elecciones. Un aspecto esencial de la investigación es el análisis del comportamiento de los tribunales constitucionales y supranacionales, y en general, de cómo la judicatura ha tenido que adaptar la normatividad existente sobre nuevas tecnologías para resolver casos vinculados a las redes sociales e internet. Como resultado de la investigación, se propone la creación de un sistema internacional de justicia digital, tomando como inspiración tribunales y organismos regionales e internacionales, así como los modelos europeo e interamericano de protección de derechos humanos. Esto incluye la creación de una Convención Internacional sobre Derechos Digitales que contempla un catálogo de derechos y obligaciones digitales. Además, se propone la creación de Agentes Coordinadores en el ámbito estatal, una Agencia Internacional de Protección de Derechos Digitales, y una Corte Internacional de Justicia Digital con competencia para resolver conflictos entre usuarios, plataformas digitales y Estados. En consecuencia, se estima que la protección de los derechos fundamentales en el entorno digital es esencial para preservar la integridad de los sistemas democráticos en la era digital. Este trabajo representa un análisis de la interacción entre el derecho, internet, las redes sociales, el legislador, los jueces constitucionales y las democracias contemporáneas.


[cat] Aquesta tesi planteja la hipòtesi que els drets fonamentals, incloent-hi els drets politicoelectorals, s'han modificat amb l'ús de les noves tecnologies i els fenòmens associats a aquestes, i el seu impacte ha estat de tal magnitud, que s'ha posat en risc el sistema democràtic en conjunt. Entre els drets afectats hi ha la llibertat d'expressió, la privadesa, la protecció de dades personals, l'accés a la informació i els principis que regeixen els processos electorals. Aquesta recerca s'enfoca a la protecció i la tutela d'aquests drets en el context digital. Per comprendre l'impacte d'internet i les xarxes socials a la democràcia, s'estudia la normativitat vigent a l'àmbit digital, així com diverses determinacions judicials que versen sobre drets humans vinculades amb les noves tecnologies. Això inclou l'anàlisi de tractats internacionals, lineaments, normes i directrius d'organismes internacionals (soft law), constitucions nacionals, dret regional i jurisprudència comparada, nacional i supranacional. La investigació inicia amb l'estudi de l'ús i les característiques d'internet i les xarxes socials a la democràcia, així com la seva naturalesa jurídica. S'aborda el binomi constitucional anomenat “democràcia digital”, en la seva vinculació amb les formes de participació política de ciutadans, partits polítics i governs. Destacant el rol transcendental exercit pels jutges constitucionals i supranacionals en la delimitació dels drets fonamentals a l'àmbit digital. Posteriorment, s'examina el dret d'accés a internet, la seva rellevància com a dret fonamental universal, abastant els límits al control i la censura en línia, contemplant l'impacte en els drets fonamentals per l'ús d'internet i les xarxes socials, emfatitzant els principis rectors del dret a la llibertat dexpressió en làmbit digital i el seu exercici durant els processos electorals, unit als fenòmens negatius associats a les plataformes digitals a les eleccions. Un aspecte essencial de la investigació és l'anàlisi del comportament dels tribunals constitucionals i supranacionals i, en general, de com la judicatura ha hagut d'adaptar la normativitat existent sobre noves tecnologies per resoldre casos vinculats a les xarxes socials i Internet. Com a resultat de la investigació, es proposa crear un sistema internacional de justícia digital, prenent com a inspiració tribunals i organismes regionals i internacionals, així com els models europeu i interamericà de protecció de drets humans. Això inclou la creació d'una Convenció Internacional sobre Drets Digitals que inclou un catàleg de drets i obligacions digitals. A més, es proposa la creació d'agents coordinadors a nivell estatal, una Agència Internacional de Protecció de Drets Digitals, i una Cort Internacional de Justícia Digital amb competència per resoldre conflictes entre usuaris, plataformes digitals i Estats. En conseqüència, s'estima que la protecció dels drets fonamentals a l'entorn digital és essencial per preservar la integritat dels sistemes democràtics a l'era digital. Aquest treball representa una anàlisi de la interacció entre el dret, internet, les xarxes socials, el legislador, els jutges constitucionals i les democràcies contemporànies.


[eng] This thesis posits the hypothesis that fundamental rights, including political-electoral rights, have been altered with the use of new technologies and the phenomena associated with them, and their impact has been of such magnitude that it has jeopardized the democratic system. Among the affected rights are freedom of expression, privacy, personal data protection, access to information, and the principles governing electoral processes. This research focuses on the protection and safeguarding of these rights in the digital context. To understand the impact of the internet and social networks on democracy, the current regulations in the digital sphere are studied, as well as various judicial determinations related to human rights linked to new technologies. This includes the analysis of international treaties, guidelines, rules, and directives from international organizations (soft law), national constitutions, regional law, as well as comparative jurisprudence, both at the national and supranational levels. The research begins with the study of the use and characteristics of the internet and social networks in democracy, as well as their legal nature. The constitutional pairing known as "digital democracy" is addressed in its connection to the political participation of citizens, political parties, and governments. Emphasizing the transcendent role played by constitutional and supranational judges in defining fundamental rights in the digital realm. Subsequently, the right to access the internet is examined, its significance as a universal fundamental right is explored, encompassing the limits on online control and censorship, considering the impact on fundamental rights due to the use of the internet and social networks. Special attention is given to the guiding principles of the right to freedom of expression in the digital realm and its exercise during electoral processes, along with the negative phenomena associated with digital platforms in elections. An essential aspect of the research is the analysis of the behavior of constitutional and supranational courts and, in general, how the judiciary has had to adapt existing regulations on new technologies to resolve cases related to social networks and the internet. As a result of the research, the creation of an international digital justice system is proposed, drawing inspiration from regional and international courts and organizations, as well as the European and Inter-American models of human rights protection. This includes the establishment of an International Convention on Digital Rights that encompasses a catalog of digital rights and obligations. Additionally, the proposal includes the creation of Coordinating Agents at the national level, an International Agency for the Protection of Digital Rights, and an International Court of Digital Justice with the authority to resolve conflicts between users, digital platforms, and states. Consequently, it is estimated that the protection of fundamental rights in the digital environment is essential to preserve the integrity of democratic systems in the digital age. This work represents an analysis of the interaction between law, the internet, social networks, legislators, constitutional judges, and contemporary democracies.

Keywords

Dret constitucional; Derecho constitucional; Constitutional law; Drets fonamentals; Derechos políticos y civiles; Civil rights; Democràcia electrònica; Democracia electrónica; E-democracy; Internet; Xarxes socials en línia; Redes sociales en Internet; Online social networks

Subjects

342 - Public law. Constitutional law. Conflict of laws

Knowledge Area

Ciències Jurídiques, Econòmiques i Socials

Note

Programa de Doctorat en Dret i Ciència Política

Documents

JLVV_TESIS.pdf

3.066Mb

 

Rights

ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

This item appears in the following Collection(s)