Resignificación política de los contextos urbanos. Redes de reproducción social compartida

Abstract

[spa] Esta tesis se centra en el problema de la justicia urbana desde una perspectiva feminista que explora la reproducción social y atiende a cómo las experiencias sociales de las personas, en particular la forma en que experimentan la vulnerabilidad moldea sus percepciones y define la relación entre imaginarios comunitarios, utopías, deseos y la vida cotidiana. Estos cuatro elementos son fundamentales para entender los proyectos comunitarios de reapropiación de espacios y tiempos que he analizado a través de una metodología etnográfica. La noción de justicia urbana que se analiza en este trabajo nos permite identificar su alcance y sus limitaciones respecto a su carácter transformador y su resistencia a las dinámicas de la ciudad neoliberal. A partir de esta reflexión y de mi propia posición situada y crítica en el mundo, me propongo analizar las experiencias e imaginarios comunitarios y las utopías cotidianas en distintos barrios de grandes ciudades, vinculándolos con los conceptos de deseo y reproducción social desde las voces y vivencias de sus protagonistas. De esta manera, busco profundizar en la idea de justicia urbana que se trasluce en sus testimonios. El objetivo es desafiar la lógica del sistema simbólico-material heteropatriarcal y neoliberal, construyendo un discurso que reconozca la multiplicidad y la diferencia y la posibilidad real de crear espacios de convivencia liberadores que son ejemplos de justicia urbana. Para desarrollar un análisis crítico de los conceptos que sustentan esta investigación, situaré este estudio en el marco de la obra de Henri Lefebvre sobre el espaciotiempo urbano y el derecho a la ciudad, adoptando una perspectiva feminista que ponga atención a las necesidades y los cuidados. Exploraré los espacios-tiempos inesperados como un posible motor para la creación de utopías cotidianas, es decir, lugares donde lo utópico se entrelaza con lo ordinario, dando lugar a prácticas diarias innovadoras e imprevistas. Los cuerpos que transitan por estos espacios utópicos son los principales agentes de cambio social, gracias a las relaciones y experiencias que los exponen a una constante reeducación del deseo y el vínculo social. Estas relaciones, estructuradas en redes de reproducción social compartida, configuran nuestro mapa urbano cotidiano, lleno de experiencias transformadoras que desafían el paradigma económico-social dominante de la ciudad neoliberal.

Para esta investigación, he analizado distintas experiencias comunitarias en barrios con distinto perfil sociodemográfico, en cada una de estas ciudades: Barcelona, Madrid y Roma. Estos lugares son ejemplos de espacios autogestionados y de actividades socioculturales que han surgido en y desde los márgenes. La elección de estos casos se debe a

su historia de lucha, sus patrones migratorios, su composición de clases y la forma en que estos factores se relacionan con el territorio y la arquitectura de cada barrio. Mi trabajo se divide en dos partes principales: una revisión de archivos municipales y un trabajo de campo en el que observé los espacios autogestionados que surgieron a partir de procesos de reapropiación en cada uno de los barrios estudiados y a los que se refiere el análisis etnográfico. Mi conclusión es que necesitamos dar visibilidad a estas experiencias, auténticas utopías cotidianas, que confrontan con las dinámicas mercantilizadas de la gentrificación que son los auténticos obstáculos para la justicia urbana y la igualdad de género.

[cat] Aquesta tesi es centra en el problema de la justícia urbana des d'una perspectiva feminista que explora la reproducció social i atén com les experiències socials de les persones, en particular la manera com experimenten la vulnerabilitat modela les seves percepcions i defineix la relació entre imaginaris comunitaris, utopies, desitjos i la vida quotidiana. Aquests quatre elements són fonamentals per entendre els projectes comunitaris de reapropiació d’espais i temps que he analitzat a través d'una metodologia etnogràfica. La noció de justícia urbana que s'analitza en aquest treball ens permet identificar-ne l'abast i les limitacions respecte al caràcter transformador i la seva resistència a les dinàmiques de la ciutat neoliberal. A partir d'aquesta reflexió i de la meva pròpia posició situada i crítica al món, em proposo analitzar les experiències i imaginaris comunitaris i les utopies quotidianes a diferents barris de grans ciutats, vinculant-los amb els conceptes de desig i reproducció social des de les veus i vivències dels seus protagonistes. D'aquesta manera, busco aprofundir en la idea de justícia urbana que es trasllueix als seus testimonis. L'objectiu és desafiar la lògica del sistema simbòlic-material heteropatriarcal i neoliberal, tot construint un discurs que reconegui la multiplicitat i la diferència i la possibilitat real de crear espais de convivència alliberadors que són exemples de justícia urbana. Per desenvolupar una anàlisi crítica dels conceptes que sustenten aquesta investigació, situaré aquest estudi en el marc de l'obra d'Henri Lefebvre

sobre l'espaitemps urbà i el dret a la ciutat, adoptant una perspectiva feminista que posi atenció a les necessitats i els cures. Exploraré els espais-temps inesperats com un possible motor per a la creació d'utopies quotidianes, és a dir, llocs on allò utòpic s'entrellaça amb allò ordinari, donant lloc a pràctiques diàries innovadores i imprevistes. Els cossos que transiten per aquests espais utòpics són els principals agents de canvi social, gràcies a les relacions i experiències que els exposen a una reeducació constant del desig i el vincle social. Aquestes relacions, estructurades en xarxes de reproducció social compartida, configuren el nostre mapa urbà quotidià, ple d'experiències transformadores que desafien el paradigma economicosocial dominant de la ciutat neoliberal.

Per a aquesta investigació, he analitzat diferents experiències comunitàries a barris amb un perfil sociodemogràfic diferent, a cadascuna d'aquestes ciutats: Barcelona, Madrid i Roma. Aquests llocs són exemples d'espais autogestionats i d'activitats socioculturals que han sorgit ai des dels marges. L'elecció d'aquests casos és deguda a la seva història de lluita, els patrons migratoris, la composició de classes i la manera com aquests factors es relacionen amb el territori i l'arquitectura de cada barri. El meu treball es divideix en dues parts principals: una revisió d'arxius municipals i un treball de camp on vaig observar els espais autogestionats que van sorgir a partir de processos de reapropiació a cadascun dels barris estudiats i als quals es refereix l'anàlisi etnogràfica.La meva conclusió és que necessitem donar visibilitat a aquestes experiències, autèntiques utopies quotidianes, que confronten amb les dinàmiques mercantilitzades de la gentrificació que són els autèntics obstacles per a la justícia urbana i la igualtat de gènere.

[eng] This thesis focuses on the problem of urban justice from a feminist perspective that explores social reproduction and addresses how people's social experiences, particularly the way they experience vulnerability, shape their perceptions and define the relationship between community imaginaries, utopias, desires, and everyday life. These four elements are

fundamental to understanding the community projects of reappropriation of spaces and times that I have analyzed through an ethnographic methodology. The notion of urban justice analyzed in this work allows us to identify its scope and limitations regarding its transformative character and its resistance to the dynamics of the neoliberal city. Based on this reflection and my own situated and critical position in the world, I intend to analyze community experiences and imaginaries and everyday utopias in different neighborhoods of large cities, linking them with the concepts of desire and social reproduction from the voices and experiences of their protagonists. In this way, I seek to delve deeper into the idea of urban justice that is reflected in their testimonies. The aim is to challenge the logic of the heteropatriarchal and neoliberal symbolic-material system, constructing a discourse that recognises multiplicity and difference and the real possibility of creating liberating spaces of coexistence that are examples of urban justice. To develop a critical analysis of the concepts that underpin this research, I will situate this study within the framework of Henri Lefebvre's work on urban spacetime and the right to the city, adopting a feminist perspective that pays attention to needs and care. I will explore unexpected spacestimes as a possible engine for the creation of everyday utopias, that is, places where the utopian is intertwined with the ordinary, giving rise to innovative and unforeseen daily practices. The bodies that move through these utopian spaces are the main agents of social change, thanks to the relationships and experiences that expose them to a constant re-education of desire and social bond. These relationships, structured in networks of shared social reproduction, shape our everyday urban map, full of transformative experiences that challenge the dominant socio-economic paradigm of the neoliberal city.

For this research, I have analyzed different community experiences in neighborhoods with different sociodemographic profiles, in each of these cities: Barcelona, Madrid and Rome. These places are examples of self-managed spaces and socio-cultural activities that have emerged in and from the margins. The choice of these cases is due to their history of struggle, their migratory patterns, their class composition and the way in which these factors relate to the territory and architecture of each neighborhood. My work is divided into two main parts: a review of municipal archives and fieldwork in which I observed the self-managed spaces that emerged from reappropriation processes in each of the neighborhoods studied and to which the ethnographic analysis refers. My conclusion is that we need to give visibility to these experiences, authentic everyday utopias, which confront the commercialized dynamics of gentrification, which are the real obstacles to urban justice and gender equality.