Estudio comparativo de las complicaciones hemorrágicas en pacientes con terapia antiagregante y anticoagulante intervenidos de cirugía oftalmológica bajo anestesia regional oftálmica

Abstract

El tractament antiagregant plaquetari (AAP) i anticoagulant (ACO) s'utilitza amb freqüència per a la prevenció i el tractament de la malaltia tromboembòlica. La prevalença d’aquest tractament ha augmentat en els darrers anys i la seva incidència en pacients sotmesos a cirurgia oftalmològica és significativa. Una proporció important de les cirurgies oftalmològiques es realitzen amb anestèsia regional oftàlmica (ARO). No existeix evidència que la prevalença d’hemorràgia retrobulbar (HRB) després de l’ARO sigui superior en pacients que estan en tractament amb ACO/AAP.

Objectius

Avaluar si la prevalença de HRB després de realitzar una tècnica d’ARO és superior en pacients en tractament amb ACO/AAP. Com a objectius secundaris, es van avaluar la prevalença d’ACO/AAP i el seu maneig perioperatori, la variabilitat de resposta als fàrmacs antagonistes de la vitamina K (AVK) i la prevalença dels tipus d’anestèsia realitzats.

Material i mètodes

Estudi observacional, descriptiu i prospectiu dut a terme entre gener de 2020 i febrer de 2021 en pacients sotmesos a cirurgia oftalmològica en règim de cirurgia major ambulatòria (CMA). Les patologies es van classificar en grups quirúrgics: càmera anterior, càmera posterior, cirurgia de glaucoma, estrabisme i òrbita. Es van analitzar els pacients en tractament amb ACO/AAP i el maneig perioperatori realitzat. En els pacients sotmesos a ARO, es va avaluar l’aparició de HRB com la presència d’hemorràgia ocular amb un increment de la pressió intraocular. Per comparar variables categòriques es va utilitzar la prova exacta de Fisher; per variables contínues entre dos grups, la prova t de Student; i per més de dos grups, l’ANOVA. Quan no es complien els criteris d’aplicabilitat, es va utilitzar el mètode no paramètric de la prova de U de Mann-Whitney.

Resultats

Es van recollir 5.354 pacients adults sotmesos a cirurgia oftalmològica. La prevalença del tractament amb ACO/AAP va ser del 25,9%. La prevalença d’AAP, ACO i teràpia doble va ser del 16%, 8,7% i 1,2%, respectivament. Un 41% dels pacients en tractament amb AVK que no van interrompre la medicació van presentar valors d’INR fora del marge terapèutic. La prevalença d’anestèsia tòpica i ARO va ser del 56,1% i 30,0%, respectivament, mentre que només un 0,8% dels casos van requerir anestèsia general. Es van realitzar 1.616 ARO, de les quals 410 pacients estaven en tractament amb ACO/AAP. D’aquests, en 67 pacients es va suspendre la medicació abans de la intervenció. L’aparició de HRB es va produir en 7 pacients (0,43%) sense tractament amb ACO/AAP. Cap pacient en tractament amb ACO/AAP va presentar complicacions per HRB.

Conclusions

En l’ARO, tot i que les incidències d’HRB són similars, no es pot afirmar que la continuïtat dels fàrmacs ACO/AAP no estigui associada a un increment d’aquesta complicació. La prevalença de fàrmacs ACO/AAP va ser del 25,9%, sent l’àcid acetilsalicílic i els anticoagulants orals directes els fàrmacs més freqüentment utilitzats com a AAP i ACO, respectivament. L'adhesió al tractament en pacients amb AVK no garanteix un bon control d’aquest. L’anestèsia tòpica i l’ARO van ser les tècniques anestèsiques més emprades.

El tratamiento antiagregante (AAP) y anticoagulante (ACO) se utiliza con frecuencia para la prevención y tratamiento de la enfermedad tromboembólica. La prevalencia de este tratamiento ha incrementado en los últimos años y su incidencia, en pacientes que se intervienen de cirugía oftalmológica, es significativa. Una proporción importante de las cirugías oftalmológicas se realizan con anestesia regional oftalmológica (ARO). No existe evidencia de que la prevalencia de hemorragia retrobulbar (HRB) después de la ARO sea superior en pacientes que están en tratamiento ACO/AAP.

Objetivos

Evaluar si la prevalencia de HRB después de la realización de una técnica ARO es superior en los pacientes en tratamiento ACO/AAP. Como objetivos secundarios se evaluaron la prevalencia de ACO/AAP y su manejo perioperatorio, la variabilidad de respuesta a los fármacos antagonistas de la vitamina K (AVK) y la prevalencia de los tipos de anestesia realizados.

Material y Métodos

Estudio observacional, descriptivo y prospectivo desde enero del 2020 hasta febrero del 2021 en pacientes intervenidos de cirugía oftalmológica en régimen de cirugía mayor ambulatoria (CMA). Se clasificaron las patologías por grupos quirúrgicos de cámara anterior, cámara posterior, cirugía de glaucoma, estrabismo y órbita. Se analizaron los pacientes en tratamiento ACO/AAP y el manejo perioperatorio realizado. En los pacientes sometidos a ARO se evaluó la aparición de HRB como la presencia de hemorragia ocular con incremento de la presión intraocular. Para comparar entre variables categóricas se ha utilizado la prueba exacta de Fisher, para continuas entre dos grupos, la t de Student y ANOVA para más de dos. En caso de no cumplirse las asunciones de aplicabilidad, se han utilizado el método no paramétrico de la prueba de U de Mann-Whitney.

Resultados

Se recogieron 5.354 pacientes adultos sometidos a cirugía oftalmológica. La prevalencia de tratamiento con ACO/AAP fue del 25,9%. La prevalencia de AAP, ACO, doble terapia fue de 16%, 8,7%, 1,2% respectivamente. Un 41% de los pacientes en tratamiento con AVK que no detuvieron la medicación presentaron valores de INR fuera del margen terapéutico. La prevalencia de anestesia tópica y ARO fue del 56,1% y 30,0% respectivamente, siendo sólo un 0,8% la anestesia general. Se realizaron 1.616 ARO de las que 410 pacientes estaban en tratamiento ACO/AAP. De éstos, en 67 pacientes se suspendió la medicación antes de la intervención. La aparición de HRB ocurrió en 7 pacientes (0,43%) sin tratamiento ACO/AAP. Ningún paciente en tratamiento ACO/AAP se complicó con la aparición de HRB.

Conclusiones

En la ARO aunque las incidencias de aparición de HRB son similares no se puede afirmar que la continuidad de los fármacos ACO/AAP no está asociada a un incremento de esta complicación. La prevalencia de fármacos ACO/AAP fue del 25,9% siendo el ácido acetil salicílico y los anticoagulantes orales directos los fármacos más frecuentemente utilizados como AAP y ACO respectivamente. La adhesión al tratamiento en pacientes con AVK no garantiza un buen control de éste. La anestesia tópica y ARO fueron las anestesias más frecuentemente empleadas.

Both antiplatelet (APT) and anticoagulant (ACT) therapy is frequently used for the prevention and treatment of thromboembolic disease. The prevalence of this treatment has increased in the last years and its incidence in patients who have undergone ophthalmologic surgery is significative. A substantial number of ophthalmologic surgeries are performed with ophthalmic regional anaesthesia (ORA). There is no evidence supporting that the prevalence of retrobulbar hemorrhage (RBH) after the administration of ORA is superior in patients that are receiving treatment with APT/ACT.

Objectives

To evaluate if the prevalence of RBH after performing an ORA technique is superior in patients receiving ACT/APT therapy. As secondary objectives, the prevalence of ACT/APT and their perioperative management, the variability in response to vitamin K antagonist (VKA) medications, and the prevalence of the types of anesthesia performed were evaluated.

Materials and Methods

Observational, descriptive, and prospective study from January 2020 to February 2021 on patients undergoing outpatient ophthalmic surgery.Pathologies were classified into surgical groups of anterior chamber, posterior chamber, glaucoma surgery, strabismus, and orbit. Patients undergoing ACT/APT and their perioperative management were analysed. In patients undergoing ORA, the RBH was assessed as the presence of ocular hemorraghe with an increase in intraocular pressure. To compare categorical variables, Fisher's exact test was used; for continuous variables between two groups, the Student's t-test was applied, and for more than two groups, ANOVA was used. When the assumptions of applicability were not met, the non-parametric Mann-Whitney U test was employed

Results

A total of 5,354 adult patients undergoing ophthalmologic surgery were included. The prevalence of ACT/APT was 25.9%. The prevalence of APT, ACT, and dual therapy was 16%, 8.7%, and 1.2%, respectively. 41% of the patients that received VKA treatment and did not stop the medication, showed levels out of the therapeutic range. Topical and regional anaesthesia were used in 56.1% and 30.0% of the cases, respectively, while general anaesthesia was only used in 0.8% of them. A total of 1,616 ORA were performed, of which 410 patients were under ACT/APT treatment, with 67 patients having their medication interrupted prior to the procedure. The occurrence of RBH was observed in 7 patients (0.43%) who were not receiving ACT/APT treatment. No patient undergoing ACT/APT treatment experienced complications with the occurrence of RBH.

Conclusions

In ORA, although the incidence of RBH is similar, it cannot be stated that the maintenance of ACT/APT medications is not associated with an increase in this complication. The prevalence of ACT/APT treatment was 25.9%, with aspirin and direct oral anticoagulants being the most frequently used as APT and ACT, respectively. Adherence to treatment in patients on VKA does not guarantee proper control of this medication. Topical and regional anaesthesia were the most frequently used anaesthesia techniques.