La traducción institucional del discurso político desde el chino hasta el español: un análisis basado en los informes de Congreso Nacional del PCCh (2012-2022)

Abstract

La traducció del discurs polític exerceix un paper important en la comunicació internacional, especialment en un món cada vegada més globalitzat. La Xina ha intensificat la seva presència en fòrums internacionals i ha promogut la seva imatge a través de discursos adreçats a l’estranger. No obstant això, la traducció d’aquests discursos, particularment del xinès al castellà, presenta nombroses dificultats degut a les diferències lingüístiques, ideològiques i culturals entre ambdues llengües.

Aquesta tesi té com a objectiu analitzar la traducció institucional dels discursos polítics xinesos al castellà des d’una perspectiva eco-traductològica. Es basa en un corpus paral·lel compost pels informes presentats als XVIII, XIX i XX Congressos Nacionals del Partit Comunista de la Xina, amb la finalitat d’examinar com s’adapten els elements lingüístics, culturals i comunicatius en el procés traductològic. Per fer-ho, es proposa una anàlisi en quatre nivells: a) L’estudi del discurs polític xinès en relació amb la traducció, que inclou el seu estat actual, les seves característiques, el seu paper en la comunicació internacional, la traducció institucional i les etapes històriques de la traducció. b) L’exploració dels fonaments teòrics de l’eco-traductologia i la seva aplicació en l’anàlisi tridimensional dels textos polítics. c) La comparació entre el discurs polític en xinès i en castellà, especialment pel que fa als aspectes estilístics, estructurals i retòrics. d) La identificació d’estratègies traductològiques des d’una perspectiva ecològica, considerant la interacció entre els textos, els traductors i el context sociopolític en què s’emmarca la traducció.

Metodològicament, aquest estudi combina una anàlisi descriptiva amb un enfocament basat en corpus, utilitzant l’eina CiteSpace per revisar l’estat de la recerca i Sketch Engine per examinar aspectes com la densitat lèxica, la longitud mitjana de les oracions i les paraules clau en els textos originals i en les seves traduccions. Es presta una atenció especial a l’adaptació de termes polítics, metàfores, chengyu, noms propis i altres unitats lingüístiques destacades en la traducció de discursos polítics.

Els resultats mostren que la traducció dels discursos polítics xinesos al castellà està influenciada per factors ideològics, institucionals i culturals. La traducció lliure és la tècnica predominant en la traducció dels chengyu, degut a la seva alta càrrega cultural, mentre que la traducció literal s’aplica principalment en els termes polítics i noms propis per preservar-ne la precisió. En la dimensió cultural, s’observa que la poesia i els aforismes combinen diverses tècniques per adaptar-se als diferents contextos. Pel que fa a la dimensió comunicativa, la traducció de metàfores empra tècniques diverses, mentre que les oracions sense subjecte en xinès solen traduir-se al castellà amb subjectes explícits o estructures impersonals. A nivell teòric, aquest estudi ha confirmat l’aplicabilitat de l’eco-traductologia en la traducció del discurs polític. La interdependència entre els textos originals, les seves traduccions i el context sociopolític és un factor clau en la presa de decisions traductològiques. Des d’una perspectiva metodològica, la combinació d’anàlisi descriptiva i corpus lingüístic ha permès visualitzar les tendències i diferències predominants en els textos polítics d’ambdues llengües. Tanmateix, s’han detectat limitacions com la manca de diversitat textual en estudis previs i la baixa participació internacional en el desenvolupament de l’eco-traductologia, fet que suggereix la necessitat de futures investigacions que ampliïn aquest enfocament a altres llengües i contextos polítics.

La traducción de discurso político cumple un papel importante en la comunicación internacional, especialmente en un mundo cada vez más globalizado. China ha intensificado su presencia en foros internacionales y ha promovido su imagen a través de discursos dirigidos al extranjero. Sin embargo, la traducción de estos discursos, particularmente del chino al español, presenta numerosas dificultades debido a las diferencias lingüísticas, ideológicas y culturales entre ambos idiomas. Esta tesis tiene como objetivo analizar la traducción institucional de los discursos políticos chinos al español desde una perspectiva eco-traductológica. Se basa en un corpus paralelo compuesto por los informes presentados ante el XVIII, XIX y XX Congreso Nacional del Partido Comunista de China, con el fin de examinar cómo se adaptan los elementos lingüísticos, culturales y comunicativos en el proceso traductológico. Para ello, se plantea un análisis en cuatro niveles: a) El estudio del discurso político chino en relación con la traducción, que incluye su estado doméstico, sus características, su papel en la comunicación internacional, la traducción institucional y las etapas históricas de traducción, etc. b) La exploración de los fundamentos teóricos de la eco-traductología y su aplicación en el análisis tridimensional de textos políticos. c) La comparación entre el discurso político en chino y en español, sobre todo los aspectos estilísticos, estructurales y retóricos. d) La identificación de estrategias traductológicas desde una perspectiva ecológica, al considerar la interacción entre los textos, los traductores y el contexto sociopolítico en el que se enmarca la traducción. Metodológicamente, este estudio combina un análisis descriptivo con un enfoque basado en corpus, utilizando la herramienta CiteSpace para revisar el estado de estudio y el Sketch Engine para examinar aspectos como la densidad léxica, la longitud promedio de las oraciones y las palabras clave en los textos originales y sus traducciones. Se presta especial atención a la adaptación de términos políticos, metáforas, chengyu, nombres propios y otras unidades lingüísticas que destacan en la traducción de discursos políticos. Los resultados muestran que la traducción de discursos políticos chinos al español está influnciada por factores ideológicos, institucionales y culturales. La traducción libre es la técnica predominante en los chengyu debido a su alta carga cultural, mientras que la traducción literal se aplica mayormente en términos políticos y nombres propios para preservar su precisión. En la dimensión cultural, se observa que la poesía y los aforismos combinan varias técnicas para adaptarse a diferente contexto. En cuanto a la dimensión comunicativa, la traducción de metáforas emplea diversas técnicas, mientras que las oraciones sin sujeto en chino suelen traducirse al español con sujetos explícitos o estructuras impersonales. A nivel teórico, este estudio ha confirmado la aplicabilidad de la eco-traductología en la traducción de discurso político. La interdependencia entre los textos originales, sus traducciones y el contexto sociopolítico es un factor clave en la toma de decisiones traductológicas. Desde una perspectiva metodológica, la combinación de análisis descriptivo y corpus lingüístico ha permitido visualizar las tendencias y diferencias predominantes en los textos políticos de ambos idiomas. Sin embargo, hemos encontrado que persisten limitaciones como la falta de diversidad textual en los estudios previos y la escasa participación internacional en el desarrollo de la eco-traductología, lo que sugiere la necesidad de investigaciones futuras que amplíen el enfoque a otros idiomas y contextos políticos.

The translation of political discourse plays a crucial role in international communication, especially in an increasingly globalized world. China has strengthened its presence in international forums and promoted its image through speeches directed at foreign audiences. However, translating these speeches, particularly from Chinese to Spanish, presents numerous challenges due to linguistic, ideological, and cultural differences between the two languages. This dissertation aims to analyze the institutional translation of Chinese political speeches into Spanish from an eco-translatological perspective. It is based on a parallel corpus composed of reports presented at the 18th, 19th, and 20th National Congress of the Communist Party of China, with the goal of examining how linguistic, cultural, and communicative elements are adapted in the translation process. The analysis is structured into four levels: a) The study of Chinese political discourse in relation to translation, including its domestic status, characteristics, role in international communication, institutional translation, and historical translation stages. b) The exploration of the theoretical foundations of eco-translatology and its application in the three-dimensional analysis of political texts. c) The comparison between Chinese and Spanish political discourse, focusing on stylistic, structural, and rhetorical aspects. d) The identification of translation strategies from an ecological perspective, considering the interaction between texts, translators, and the sociopolitical context in which translation takes place. Methodologically, this study combines a descriptive analysis with a corpus-based approach, using CiteSpace to review the state of research and Sketch Engine to examine aspects such as lexical density, average sentence length, and keywords in the original texts and their translations. Special attention is given to the adaptation of political terms, metaphors, chengyu, proper names, and other linguistic units that stand out in the translation of political discourse. The results indicate that the translation of Chinese political speeches into Spanish is influenced by ideological, institutional, and cultural factors. Free translation is the predominant technique for chengyu due to their strong cultural significance, while literal translation is more commonly applied to political terms and proper names to maintain accuracy. In the cultural dimension, poetry and aphorisms combine various techniques to adapt to different contexts. In the communicative dimension, metaphor translation employs multiple strategies, while Chinese subjectless sentences are often rendered into Spanish with explicit subjects or impersonal structures. At a theoretical level, this study confirms the applicability of eco-translatology in political discourse translation. The interdependence between original texts, their translations, and the sociopolitical context plays a key role in translation decisions. From a methodological perspective, the combination of descriptive analysis and linguistic corpus analysis has allowed for the visualization of trends and differences in political texts between both languages. However, certain limitations persist, such as the lack of textual diversity in previous studies and the limited international participation in the development of eco-translatology. These findings suggest the need for further research that expands the scope to other languages and political contexts.