Rostros de una calavera. La tradición iconográfica del retrato con calavera y sus proyecciones de sentido y sesgos de género en la cultura visual contemporánea

llistat de metadades

Author

Cuesta, Mery

Director

Piñol Lloret, Marta

Pintor Iranzo, Ivan

Tutor

Pintor Iranzo, Ivan

Date of defense

2025-05-20

Pages

475 p.



Doctorate programs

Universitat Pompeu Fabra. Doctorat en Comunicació

Abstract

La recerca explora la tradició del motiu visual del subjecte retratat al costat d'una calavera, analitzant les projeccions de sentit i les visions de gènere que aquesta construcció arrossega històricament i continua mantenint vigents en la cultura visual contemporània. El retrat amb calavera s'inscriu en la tradició iconogràfica de la vanitas i el memento mori, i perviu fins a l'actualitat, en part, gràcies al clixé visual d'Hamlet. Des del segle XV fins als nostres dies, la calavera ha demostrat ser un potent dispositiu simbòlic en el context del retrat, capaç de projectar múltiples significats. En la cultura visual contemporània, la seva presència reforça la masculinitat en els retrats d'homes, mentre que en els retrats de dones amplifica creences misògines que estan sent resignificades des d'enfocaments feministes. L'actual concepció de la mort com Spectacular Death (visible, dramatitzada i mediatitzada) manté la calavera com una imatge hiperpresent i estetitzada, transformant-la en un memento mori digerible. El motiu visual del retrat amb calavera continua vigent en l'actualitat, trobant noves fórmules de circulació en les notícies de successos o en les xarxes socials.


La investigación explora la tradición del motivo visual del sujeto retratado junto a una calavera, analizando las proyecciones de sentido y las visiones sesgadas de género que esta construcción arrastra consigo y sigue manteniendo vigentes en la cultura visual contemporánea. El retrato con calavera se inscribe en la tradición iconográfica de la vanitas y el memento mori, y pervive hasta la actualidad, en parte, gracias al cliché visual de Hamlet. Desde el siglo XV hasta nuestros días, la calavera ha demostrado ser un potente dispositivo simbólico en el contexto del retrato, capaz de proyectar múltiples significados. En la cultura visual contemporánea, su presencia refuerza la masculinidad en los retratos de hombres, mientras que en los retratos de mujeres amplifica creencias misóginas que están siendo resignificadas desde enfoques feministas. La actual concepción de la muerte como Spectacular Death (visible, dramatizada y mediatizada) mantiene la calavera como una imagen hiperpresente y estetizada, transformándola en un memento mori digerible. El motivo visual del retrato con calavera sigue vigente en la actualidad, encontrando nuevas fórmulas de circulación en las noticias de sucesos o en las redes sociales.


The research explores the tradition of the visual motif of a subject portrayed alongside a skull, analyzing the layers of meaning and gender biases that this construction continues to present in contemporary visual culture. The portrait with a skull belongs to the iconographic tradition of vanitas and memento mori, surviving to this day in part due to the visual cliché of Hamlet. From the 15th century to the present, the skull has proven to be a powerful symbolic device capable of projecting multiple meanings within the context of portraiture. In contemporary visual culture, its presence reinforces masculinity in portraits of men, while in portraits of women, it amplifies misogynistic beliefs—though these messages are being reinterpreted through feminist perspectives. The current conception of death as Spectacular Death (visible, dramatized, and mediatized) keeps the skull as a hyper-present and aestheticized image, transforming it into a digestible memento mori. The visual motif of the portrait with a skull remains relevant today, finding new means of dissemination in crime news or on social media.

Subjects

00 – Science and knowledge. Research. Culture. Humanities

Recommended citation

Documents

Llistat documents

This document contains embargoed files until 2027-05-20

Rights

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

This item appears in the following Collection(s)