Adaptar les escoles al canvi climàtic amb mesures verdes, blaves i grises a Barcelona: una avaluació amb mètodes mixtos

Abstract

En el marc del programa Urban Innovative Actions de la Comissió Europea, l’any 2020, es van transformar onze escoles de primària de la ciutat de Barcelona en refugis climàtics, amb l’objectiu de millorar el confort tèrmic i promoure el benestar a les escoles. L’adaptació d’aquestes escoles al canvi climàtic es va dur a terme mitjançant la incorporació de vegetació (verd), punts d’aigua (blau), estructures d’ombra i elements per seure al patis, així com a través de la implementació de mesures de refrigeració passiva als edificis (gris). Els patis transformats es van obrir a la comunitat local durant els períodes no escolars. Aquesta tesi té com a objectiu avaluar l’impacte de les intervencions implementades en la salut i el seus determinants, tant a l’àmbit escolar com comunitari. Per aconseguir-ho, es van dur a terme dos estudis de mètodes mixtos amb disseny quasiexperimental pre-post. Es van realitzar un qüestionari i sessions de fotoveu amb l’alumnat i es va entrevistar al professorat per avaluar l’efecte de les intervencions sobre aspectes com la percepció de l’entorn, el joc i el comportament social, i la salut i el benestar al pati escolar (Estudi I), així com en relació amb la percepció de confort i benestar dins l’aula (Estudi II). Un tercer estudi avalua l’ús i les percepcions de les intervencions a l’àmbit comunitari a través d’un disseny qualitatiu amb un enfocament etnogràfic espontani (Estudi III).

Els resultats mostren un impacte positiu de les intervencions en la percepció de l’entorn, el confort tèrmic i el benestar físic i mental de l’alumnat, tant a l’interior com al pati de l’escola. La creació de noves àrees naturalitzades, amb ombra i amb elements per seure al pati ha disminuït el joc esportiu, ha incrementat les oportunitats de joc percebudes i ha promogut relacions més igualitàries entre nenes i nens. A l’àmbit comunitari, els patis transformats són valorats positivament com a refugis climàtics. Fora d’horari escolar, els patis són utilitzats com espais d’oci a l’aire lliure i socialització, especialment entre les famílies i grups de nois adolescents. Els resultats obtinguts mostren els beneficis d’adaptar les escoles al canvi climàtic mitjançant aquestes intervencions verdes, blaves i grises, suggerint la necessitat d’ampliar-ho a altres escoles i comunitats amb contextos similars.

En el marco del programa Urban Innovative Actions de la Comisión Europea, en 2020, se transformaron once escuelas de primaria de la ciudad de Barcelona en refugios climáticos, con el objetivo de mejorar el confort térmico y promover el bienestar en las escuelas. La adaptación de estas escuelas al cambio climático se llevó a cabo mediante la incorporación de vegetación (verde), puntos de agua (azul), elementos de sombra y para sentarse en los patios, así como a través de la implementación de medidas de refrigeración pasiva en los edificios (gris). Los patios transformados se abrieron a la comunidad local durante los períodos no escolares. Esta tesis tiene como objetivo evaluar el impacto de las intervenciones implementadas en la salud y sus determinantes, tanto a nivel escolar como comunitario. Para ello, se llevaron a cabo dos estudios de métodos mixtos con diseño cuasiexperimentales pre-post. Se llevaron a cabo un cuestionario y sesiones de fotovoz con el alumnado y se entrevistó al profesorado para evaluar el efecto de las intervenciones sobre aspectos como la percepción del entorno, el juego y el comportamiento social, y la salud y el bienestar en el patio escolar (Estudio I), así como en relación con la percepción del confort y bienestar en el aula (Estudio II). Un tercer estudio evalúa el uso y percepciones de las intervenciones a nivel comunitario a través de un diseño cualitativo con un enfoque etnográfico espontáneo (Estudio III).

Los resultados muestran un impacto positivo de las intervenciones en la percepción del entorno, el confort térmico y el bienestar físico y mental del alumnado, tanto en el interior como en el patio de la escuela. La creación de nuevas áreas naturalizadas, con sombra y elementos para sentarse ha disminuido el juego deportivo, ha incrementado las oportunidades de juego y ha promovido relaciones más igualitarias entre niñas y niños. A nivel comunitario, los patios transformados son valorados positivamente como refugios climáticos. Fuera del horario escolar, los patios son utilizados como espacios de ocio al aire libre y socialización, especialmente entre familias y grupos de chicos adolescentes. Los resultados obtenidos muestran los beneficios de adaptar las escuelas al cambio climático mediante intervenciones verdes, azules y grises, sugiriendo la necesidad de ampliarlo a otras escuelas y comunidades con contextos similares.

Within the framework of the Urban Innovative Actions programme of the European Commission, in 2020, eleven primary schools in the city of Barcelona were transformed into climate shelters to improve thermal comfort and promoting well-being at schools. The adaptation of the schools to climate change was carried out by incorporating vegetation (green), water points (blue), shading and seating elements in the schoolyards, as well as through the implementation of passive cooling measures in the buildings (grey). The transformed schoolyards were opened to the local community during non-school periods. This thesis aims to evaluate the impact of the implemented interventions on health and its determinants, both at school and community levels. To this end, two mixed-method studies with a pre-post quasi-experimental design were conducted. A questionnaire and photovoice sessions were conducted with students and, also, teachers were interviewed to evaluate the effect of the interventions on aspects such as the perception of the environment, play and social behaviour, and health and well-being in the schoolyard (Study I), as well as in relation to comfort and well-being in the classroom (Study II). A third study evaluates the use and perceptions of the interventions at community level through a qualitative design with a spontaneous ethnographic approach (Study III).

The results showed a positive impact of the interventions on the perception of the school environment, thermal comfort, and physical and mental well-being of the students, both inside and in the schoolyard. The creation of new naturalized areas, with shade and seating elements, in the schoolyard decreased sport games, increased perceived play opportunities and promoted more egalitarian relations between girls and boys. At the community level, the transformed schoolyards were positively valued as climate shelters. Outside school hours, the schoolyards were used as outdoor leisure and socialization spaces, especially among families and groups of adolescent boys. The results show the benefits of adapting schools to climate change through green, blue, and gray interventions, suggesting the need to expand it to other schools and communities with similar contexts.