La discriminación étnica-racial en el Perú y su impacto psicológico

Abstract

La discriminació ètnica racial (DER), i en conseqüència el racisme, són problemes socials que afecten el Perú des de l'època colonial fins a l'actualitat. A més, la literatura ha documentat que aquest fenomen té efectes adversos sobre la salut física i mental de qui la pateix. No obstant això, aquests estudis són inexistents en el context peruà, malgrat que el Perú és un dels països amb major percepció de racisme i DER a nivell de Llatinoamèrica. En aquest sentit, la present investigació pretén conèixer l'impacte psicològic de la DER en la població peruana. Per a això, es va plantejar seguir una ruta escalonada de quatre investigacions per abordar el tema de manera ordenada. En la primera, es va dur a terme una revisió sistemàtica seguint el protocol PRISMA, amb la finalitat d'obtenir una visió general de la situació sobre la DER al Perú. En la segona, es va realitzar un estudi psicomètric per analitzar la validesa i la fiabilitat de l'Experiences of Discrimination Scale (EOD), amb l'objectiu de disposar d'una eina de mesura de les experiències de DER, per a la qual cosa van participar 590 persones. En la tercera, es va dur a terme un estudi associatiu i transversal amb enfocament quantitatiu per crear un model de regressió estructural en el qual la depressió, l'ansietat i la propensió a la ira són mediadors paral·lels entre la DER i la ideació suïcida; per a això, van participar 632 persones. El quart estudi va seguir la mateixa metodologia i grandària mostral, però creant un model en el qual el neuroticisme i la propensió a la ira són mediadors en sèrie entre la DER i la tríada fosca de la personalitat (psicopatia, narcisisme i maquiavel·lisme). Els resultats van revelar una manca d'estudis psicològics que abordin la DER i els seus efectes en la salut mental. Pel que fa a l'EOD, tant la versió completa (CFI = .96; SRMR = .08; RMSEA = .10; ω = .89) com l'abreujada (CFI = .97; SRMR = .06; RMSEA = .12; ω = .80) van mostrar una adequada validesa de contingut, estructura interna i fiabilitat en població peruana. Els dos últims estudis van indicar que la DER es relaciona i prediu la depressió, l'ansietat, la propensió a la ira, la ideació suïcida (CFI = .973; TLI = .967; RMSEA = .038; SRMR = .040), el neuroticisme i la tríada fosca de la personalitat (CFI = .975; TLI = .970; RMSEA = .043; SRMR = .051). En conclusió, aquests són els primers estudis que aborden els efectes psicològics de la DER al Perú i s'ha demostrat que té un impacte negatiu en el benestar psicològic dels peruans. A més, els resultats tenen implicacions pràctiques, ja que proporcionen evidències per considerar la importància dels estressors socials, com la DER, en les polítiques sanitàries públiques i en la lluita contra el racisme.

La discriminación étnico racial (DER), y en consecuencia el racismo, son problemas sociales que afectan al Perú desde la época de la colonia hasta la actualidad. Además, la literatura ha documentado que este fenómeno tiene efectos adversos sobre la salud física y mental de quienes la experimentan. No obstante, tales estudios son inexistentes en el contexto peruano, a pesar de que Perú es uno de los países con mayor percepción de racismo y DER a nivel de Latinoamérica. En tal sentido, la presente investigación pretende conocer el impacto psicológico de la DER en población peruana. Ante ello, se planteó seguir una ruta escalonada de cuatro investigaciones para abordar el tema de forma ordenada. En el primero, se realizó una revisión sistemática siguiendo el protocolo PRISMA, con el fin de tener un panorama de la situación sobre la DER en el Perú. En el segundo, se realizó un estudio psicométrico para analizar la validez y fiabilidad de la Experiencies of Discrimination Scale (EOD), con el propósito de contar con una herramienta de medición de las experiencias de DER, para lo cual participaron 590 personas. En el tercero, se llevó a cabo un estudio asociativo y transversal con enfoque cuantitativo para crear un modelo por regresión estructural donde la depresión, la ansiedad y la propensión a la ira son mediadores paralelos entre la DER y la ideación suicida; para ello, participaron 632 personas. El cuarto, siguió la misma metodología y cantidad muestral, pero creando un modelo donde el neuroticismo y la propensión a la ira son mediadores seriados entre la DER y la triada oscura de la personalidad (psicopatía, narcisismo y maquiavelismo). Los resultados revelaron una carencia de estudios psicológicos que aborden a la DER y sus efectos en la salud mental. En cuanto a la EOD, tanto la versión completa (CFI = .96; SRMR = .08; RMSEA = .10; ω = .89) como la abreviada (CFI = .97; SRMR = .06; RMSEA = .12; ω = .80), mostraron adecuada validez de contenido, de estructura interna y fiabilidad en población peruana. Los dos últimos, indicaron que la DER se relaciona y predice a la depresión, la ansiedad, la propensión a la ira, la ideación suicida (CFI = .973; TLI = .967; RMSEA = .038; SRMR = .040), el neuroticismo y la triada oscura de la personalidad (CFI = .975, TLI = .970, RMSEA = .043; SRMR = .051). En conclusión, estos son los primeros estudios que abordan los efectos psicológicos de la DER en Perú y se ha demostrado que sí tiene un impacto negativo en el bienestar psicológico de los peruanos. Además, los resultados tienen implicancias prácticas, pues dan evidencias para considerar la importancia de los estresores sociales, como la DER, en las políticas sanitarias públicas y en la lucha contra el racismo.

Ethno-racial discrimination (ERD), and hence racism, are social problems that have affected Peru since colonial times to the present. Furthermore, scientific literature has reported that this phenomenon has adverse effects on the physical and mental health of those who experience it. However, such studies are non-existent in the Peruvian context, even though Peru is one of the countries with the highest perception of racism and ERD in Latin America. In this sense, this research aims to examine the psychological impact of ERD in the Peruvian population. Given the above, it was proposed to follow a four-step route of research to address the topic in an ordered way. In the first one, a systematic review was carried out following the PRISMA protocol, in order to have an overview of the situation of ERD in Peru. In the second, a psychometric study was carried out to analyze the validity and reliability of the Experiences of Discrimination Scale (EOD), with the purpose of having a tool for measurement of the experiences of ERD, with the participation of 590 individuals. In the third, an associative and cross-sectional study with a quantitative approach was carried out to create a structural regression model in which depression, anxiety and the propensity to anger are parallel mediators between ERD and suicidal ideation; 632 people participated in this study. The fourth research followed the same methodology and sample size, but created a model where neuroticism and anger proneness are serial mediators between ERD and the dark triad of personality (psychopathy, narcissism and Machiavellianism). The results highlighted a lack of psychological studies on ERD and its effects on mental health. Regarding the EOD, both the full version (CFI = .96; SRMR = .08; RMSEA = .10; ω = .89) and the brief version (CFI = .97; SRMR = .06; RMSEA = .12; ω = .80), showed adequacy of content validity, internal structure validity and reliability in the Peruvian population. The last two studies indicated that ERD is related to and predictive of depression, anxiety, anger proneness, suicidal ideation (CFI = .973; TLI = .967; RMSEA = .038; SRMR = .040), neuroticism and the dark personality triad (CFI = .975, TLI = .970, RMSEA = .043; SRMR = .051). In conclusion, these are the first studies that examine the psychological effects of ERD in Peru and it has been demonstrated that it does have a negative impact on the psychological well-being of Peruvians. Furthermore, the results have practical implications, as they provide evidence to consider the importance of social stressors, such as ERD, in public health policies and in the fight against racism.