Rol sociomotor y relaciones socioafectivas en el juego deportivo tradicional. Un estudio multidimensional desde la perspectiva de género para una educación física de calidad

Abstract

Educar l'equitat de gènere exigeix promoure contextos inclusius i desmantellar els constructes hegemònics de masculinitat i feminitat. Els jocs esportius tradicionals constitueixen un marc privilegiat per fomentar conductes motrius que desafien les normes de gènere en entorns socioafectivament inclusius. Malgrat el seu potencial, el valor educatiu dels jocs esportius tradicionals i la seva relació amb les dinàmiques socioafectives ha estat poc explorat. Objectiu: Aquesta tesi doctoral va avaluar la rellevància educativa de les relacions socioafectives en l'educació física i va analitzar l'experiència emocional, relacional, cognitiva i orgànica d'homes i dones amb diferents relacions socioafectives en els rols sociomotors del joc esportiu tradicional Ós, Guardià i Caçador, caracteritzat per rols agressius, protectors i vulnerables. Mètode. La recerca es va estructurar en dues fases. La primera va incloure una síntesi teòrica centrada en la rellevància educativa de les relacions interpersonals, juntament amb una revisió sistemàtica sobre la influència de les relacions socioafectives en les conductes motrius i l'impacte de les pràctiques motrius en aquests vincles. En la segona fase es va dur a terme un estudi quasi experimental de mètodes mixtos amb 112 estudiants universitaris que van jugar a l’Ós, Guardià i Caçador. Les dades es van recollir mitjançant dispositius WIMU, instruments d'observació i qüestionaris emocionals i sociomètrics. L'anàlisi de dades va combinar proves no paramètriques, anàlisi de xarxes socials, anàlisi de contingut, taules de contingència i models de moderació i mediació. Resultats. La síntesi teòrica i la revisió sistemàtica van revelar la importància educativa de les relacions socioafectives i el potencial dels jocs esportius per millorar-les; no obstant això, es va constatar la manca d'estudis que examinessin com aquests vincles influeixen en l'experiència motriu. Els resultats empírics van evidenciar que cada rol sociomotor va generar vivències emocionals, relacionals, cognitives i orgàniques diferents segons el gènere. Els rols masculinitzats i feminitzats van ser assumits de manera similar per homes i dones, desafiant els estereotips de gènere. Les relacions socioafectives positives van afavorir l'acceptació social, el benestar i van modular les decisions i l'esforç físic de l'alumnat. Conclusions. Aquesta tesi doctoral va demostrar que els rols sociomotors, el gènere i les relacions socioafectives van incidir significativament en l'experiència motriu. L’Ós, Guardià i Caçador es consolida com un recurs pedagògic eficaç per promoure l’equitat de gènere, qüestionant els estereotips en un entorn inclusiu.

Educar la equidad de género exige promover contextos inclusivos y desmantelar los constructos hegemónicos de masculinidad y feminidad. Los juegos deportivos tradicionales constituyen un marco privilegiado para fomentar conductas motrices que desafían las normas de género en entornos socioafectivamente inclusivos. Pese a su potencial, el valor educativo de los juegos deportivos tradicionales y su relación con las dinámicas socioafectivas ha sido poco explorado. Objetivo: Esta tesis doctoral evaluó la relevancia educativa de las relaciones socioafectivas en la educación física y analizó la experiencia emocional, relacional, cognitiva y orgánica de hombres y mujeres con diferentes relaciones socioafectivas en los roles sociomotores del juego deportivo tradicional del Oso, Guardián y Cazador, caracterizado por roles agresivos, protectores y vulnerables. Método. La investigación se estructuró en dos fases. La primera incluyó una síntesis teórica centrada en la relevancia educativa de las relaciones interpersonales, junto con una revisión sistemática sobre la influencia de las relaciones socioafectivas en las conductas motrices y el impacto de las prácticas motrices sobre estos vínculos. En la segunda fase se realizó un estudio cuasiexperimental de métodos mixtos con 112 estudiantes universitarios que jugaron al Oso, Guardián y Cazador. Los datos se recogieron mediante dispositivos WIMU, instrumentos de observación y cuestionarios emocionales y sociométricos. El análisis de datos combinó pruebas no paramétricas, análisis de redes sociales, análisis de contenido, tablas de contingencia y modelos de moderación y mediación. Resultados. La síntesis teórica y la revisión sistemática revelaron la importancia educativa de las relaciones socioafectivas y el potencial de los juegos deportivos para mejorarlas; no obstante, se constató la falta de estudios que examinaran cómo estos vínculos influyen en la experiencia motriz. Los resultados empíricos evidenciaron que cada rol sociomotor generó vivencias emocionales, relacionales, cognitivas y orgánicas diferentes según el género. Los roles masculinizados y feminizados fueron desempeñados de manera similar por hombres y mujeres, desafiando estereotipos de género. Las relaciones socioafectivas positivas favorecieron la aceptación social, el bienestar y modularon las decisiones y el esfuerzo físico del alumnado. Conclusiones. Esta tesis doctoral demostró que los roles sociomotores, el género y las relaciones socioafectivas incidieron significativamente en la experiencia motriz. El Oso, Guardián y Cazador se consolida como un recurso pedagógico eficaz para promover la equidad de género, cuestionando los estereotipos en un entorno inclusivo.

Educating for gender equity requires promoting inclusive contexts and dismantling hegemonic constructs of masculinity and femininity. Traditional sporting games offer a privileged framework for fostering motor conducts that challenge gender norms in socio-affectively inclusive environments. Despite their potential, the educational value of traditional sporting games and their connection to students' socio-affective dynamics has been little explored Objective: This doctoral thesis evaluated the educational relevance of socio-affective relationships in physical education and analyzed the emotional, relational, cognitive and organic experiences of male and female students with different socio-affective ties while playing the traditional sporting game Bear, Guardian, and Hunter, which involves aggressive, protective, and vulnerable roles. Method: The research was structured in two phases. The first included a theoretical synthesis focused on the educational importance of interpersonal relationships, along with a systematic review of the influence of socio-affective relationships on motor conducts and the impact of motor practices on these rapports. The second phase consisted of a quasi-experimental mixed-methods study involving 112 undergraduates who played Bear, Guardian, and Hunter. Data were collected using WIMU devices, observation instruments and emotional and sociometric questionnaires. Data analysis combined non-parametric tests, social network analysis, content analysis, contingency tables and moderation and mediation models. Results: The theoretical synthesis and systematic review highlighted the educational significance of socio-affective relationships and the potential of sporting games to foster them; however, a lack of studies examining how these ties affect motor experience was identified. Empirical results showed that each sociomotor role generated different emotional, relational, cognitive and organic experiences depending on gender. Both masculinized and feminized roles were performed similarly by men and women, challenging gender stereotypes. Positive socio-affective relationships promoted social acceptance, well-being and influenced students’ decision-making and physical effort. Conclusions: This doctoral thesis demonstrated that sociomotor roles, gender and socio-affective relationships significantly shaped the motor experience. Bear, Guardian, and Hunter emerges as an effective pedagogical tool to promote gender equity by questioning stereotypes in an inclusive environment.