Utilidad de nuevos biomarcadores plasmáticos para la evaluación del riesgo cardiovascular y la actividad de la enfermedad en pacientes con artritis reumatoide

Abstract

La malaltia cardiovascular (MCV) és una causa principal de morbiditat i mortalitat en pacients amb artritis reumatoide (AR), però els marcadors per a la seva detecció precoç encara no estan ben establerts. Aquesta tesi planteja la hipòtesi que determinats factors de creixement vascular i biomarcadors emergents relacionats amb la inflamació i el metabolisme podrien estar associats amb el dany vascular subclínic i amb característiques clíniques i serològiques de l’AR, aportant utilitat potencial per a l’estratificació del risc cardiovascular.

Es va dur a terme un estudi observacional transversal en 199 pacients amb AR. Es van mesurar els nivells plasmàtics de vuit factors de creixement (angiopoietina-2 [Ang-2], VEGF-A, VEGF-C, VEGF-D, PlGF, HB-EGF, TGF-α, EGF) i cinc biomarcadors emergents —interleucina-32 (IL-32), Dickkopf-1 (DKK-1), galectina-3 (Gal-3), catestatina (CST) i fetuina-A (fet-A)— mitjançant tècniques d’immunoassaig basades en anticossos (Bio-Plex i ELISA). Es van recollir dades clíniques, serològiques (FR, ACPA) i d’imatge vascular (ecografia carotídia i velocitat d’ona del pols [PWV]). Es van aplicar models de regressió lineal i logística ajustats, així com anàlisis PLS-DA. També es va dur a terme una revisió narrativa de la literatura científica.

Els nivells d’angiopoietina-2 es van associar de manera independent amb la presència de plaques carotídies i amb un augment de la rigidesa arterial (PWV) en ambdós sexes. VEGF-A, VEGF-C i HB-EGF es van associar amb PWV en homes. L’anàlisi multivariant va confirmar que diversos factors de creixement permeten discriminar pacients amb plaques carotídies. Entre els biomarcadors emergents, la CST es va associar amb seropositivitat per FR i ACPA, mentre que la fet-A es va associar de manera inversa amb la VSG, el fibrinogen i el DAS28-VSG, especialment en dones.

En conclusió, Ang-2 emergeix com un indicador prometedor de risc vascular precoç en AR. La CST i la fet-A podrien ajudar a caracteritzar perfils inflamatoris i serològics, tot i que cal una validació prospectiva abans de la seva aplicació clínica rutinària.

La enfermedad cardiovascular (ECV) es una causa principal de morbilidad y mortalidad en pacientes con artritis reumatoide (AR), pero los marcadores para su detección precoz aún no están bien establecidos. Esta tesis plantea la hipótesis de que determinados factores de crecimiento vasculares y biomarcadores emergentes relacionados con inflamación y metabolismo podrían estar asociados con daño vascular subclínico y con características clínicas y serológicas de la AR, aportando valor para la estratificación del riesgo cardiovascular.

Se llevó a cabo un estudio observacional transversal en 199 pacientes con AR. Se midieron los niveles plasmáticos de ocho factores de crecimiento (Ang-2, VEGF-A, VEGF-C, VEGF-D, PlGF, HB-EGF, TGF-α, EGF) y cinco biomarcadores emergentes —interleucina-32 (IL-32), Dickkopf-1 (DKK-1), galectina-3 (Gal-3), catestatina (CST) y fetuina-A (fet-A)— mediante técnicas de inmunoensayo basadas en anticuerpos (Bio-Plex y ELISA). Se recogieron datos clínicos, serológicos (FR, ACPA) y de imagen vascular (ecografía carotídea y velocidad de onda de pulso [PWV]). Se aplicaron modelos de regresión lineal y logística ajustados, además de análisis PLS-DA. También se realizó una revisión narrativa de la literatura científica.

Los niveles de Angiopoyetina-2 (Ang-2) se asociaron de forma independiente con la presencia de placas carotídeas y con mayor rigidez arterial (PWV) en ambos sexos. VEGF-A, VEGF-C y HB-EGF se asociaron con PWV en varones. El análisis multivariante confirmó que varios factores de crecimiento permiten discriminar a pacientes con placas carotídeas. Entre los biomarcadores emergentes, la CST se asoció con seropositividad para FR y ACPA, mientras que la fet-A mostró una asociación inversa con VSG, fibrinógeno y DAS28-VSG, especialmente en mujeres. No se hallaron asociaciones consistentes entre los biomarcadores emergentes y los marcadores de daño vascular.

En conclusión, Ang-2 emerge como un indicador prometedor de riesgo vascular precoz en AR. La CST y la fet-A podrían ayudar a caracterizar perfiles inflamatorios y serológicos, aunque se requiere validación prospectiva antes de su aplicación clínica rutinaria.

Cardiovascular disease (CVD) is a major cause of morbidity and mortality in rheumatoid arthritis (RA), yet early detection markers remain poorly established. This thesis hypothesizes that specific vascular growth factors and emerging biomarkers related to inflammation and metabolism may be associated with subclinical vascular damage and RA disease characteristics, offering potential utility for cardiovascular risk stratification.

A cross-sectional observational study was conducted in 199 patients with RA. Plasma levels of eight growth factors (Angiopoietin-2 [Ang-2], VEGF-A, VEGF-C, VEGF-D, PlGF, HB-EGF, TGF-α, EGF) and five emerging biomarkers —interleukin-32 (IL-32), Dickkopf-1 (DKK-1), galectin-3 (Gal-3), catestatin (CST), and fetuin-A (fet-A)— were measured using antibody-based immunoassays (Bio-Plex and ELISA). Clinical, serological (RF, ACPA), and vascular imaging data (carotid ultrasound and pulse wave velocity [PWV]) were collected. Linear and logistic regression models adjusted for covariates were applied, along with PLS-DA analyses. A narrative literature review was also performed.

Angiopoietin-2 levels were independently associated with carotid plaque presence and increased arterial stiffness (PWV) in both sexes. VEGF-A, VEGF-C, and HB-EGF were associated with PWV in men. Multivariate analyses confirmed that several growth factors help discriminate patients with carotid plaque presence. Among emerging biomarkers, CST was associated with RF and ACPA seropositivity, while fet-A was inversely associated with ESR, fibrinogen, and DAS28-ESR, particularly in women. No consistent associations were found between the emerging biomarkers and subclinical atherosclerosis markers.

In conclusion, Ang-2 appears to be a promising indicator of early vascular risk in RA. CST and fet-A may aid in characterising inflammatory and serological profiles, although prospective validation is required before their clinical implementation in cardiovascular screening for RA.