La responsabilitat de l'administració pública per lesions sofertes en acte de servei pels membres de cossos i forces de seguretat: responsabilitat patrimonial Versus principi d'indemnitat. Una visió pràctica

Abstract

La qüestió objecte d’estudi es concreta en aquells supòsits on membres dels Cossos i Forces de Seguretat, havent patit lesions en acte de servei, i un cop oferides accions per a reclamar contra l’agressor, resultant condemnat i quantificada la indemnització en concepte de responsabilitat civil per la decisió judicial, ens podíem trobar que, el condemnat es declari insolvent, es declari en rebel·lia, aquest sigui expulsat del país o marxi del mateix per voluntat pròpia, o no pugui ser identificat/localitzat i a qui no se li podrà reclamar la responsabilitat civil per la via penal. En qualsevol d’aquests supòsits, l’agent té una resolució penal que mai podrà executar. I al seu torn, l’administració amb qui l’agent té una relació estatutària no es fa càrrec de la indemnització per entendre que aquest té inclòs en les seves retribucions un plus de perillositat. Quines opcions li planteja l’ordenament jurídic? En abordar aquesta situació vaig poder concloure que poca normativa existia al respecte. I, malauradament, la major part de la jurisprudència existent, era contrària als interessos dels funcionaris que aspiraven al fet que fos la seva administració qui, subsidiàriament, es fes càrrec de les indemnitzacions penalment fixades. Aquesta qüestió, però, en comptes de ser tractada com una reclamació de responsabilitat patrimonial presentada davant de l’administració per la qual l’agent treballa, i que els tribunals resolien desfavorablement als seus interessos, la vaig defensar com una reclamació inspirada en el principi d’indemnitat que naixia de la seva relació estatutària i que permet reclamar a l’administració, de forma subsidiària, i en concepte de responsabilitat civil, sempre que, l’agent no hagués actuat amb dol o negligència, en principi només quan el condemnat es declarés insolvent, escenari que fos ampliat per les resolucions judicials, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i per la Sala del Contenciós-administratiu del Tribunal Suprem.

La cuestión objeto de estudio se concreta en aquellos supuestos donde miembros de los Cuerpos y Fuerzas de Seguridad, habiendo sufrido lesiones en acto de servicio, y una vez ofrecidas acciones para reclamar contra el agresor, resultando condenado y cuantificada la indemnización en concepto de responsabilidad civil por la decisión judicial, nos podíamos encontrar que, el condenado se declare insolvente, se declare en rebeldía, éste sea expulsado del país, se marche del mismo por voluntad propia, o no pueda ser identificado/localizado y a quien no se le podrá reclamar la responsabilidad civil por la vía penal. En cualquiera de estos supuestos, el agente tiene una resolución penal que nunca podrá ejecutar. Y a su vez, la administración con la que el agente tiene una relación estatutaria no se hace cargo de la indemnización por entender que éste tiene incluido en sus retribuciones un plus de peligrosidad. ¿Qué opciones le plantea el ordenamiento jurídico? Al abordar esta situación pude concluir que poca normativa existía al respecto. Y, desgraciadamente, la mayor parte de la jurisprudencia existente, era contraria a los intereses de los funcionarios que aspiraban a que fuera su administración quien, subsidiariamente, se hiciera cargo de las indemnizaciones penalmente fijadas. Esta cuestión, sin embargo, en vez de ser tratada como una reclamación de responsabilidad patrimonial presentada ante la administración para la que el agente trabaja, y que los tribunales resolvían desfavorablemente a sus intereses, la defendí como una reclamación inspirada en el principio de indemnidad que nacía de su relación estatutaria y que permite reclamar a la administración, de forma subsidiaria, y en concepto de responsabilidad civil, siempre y cuando el agente no hubiese actuado con dolo o negligencia, en principio sólo cuando el condenado se declarase insolvente, escenario que fue ampliado por las resoluciones judiciales, del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña y por la Sala de lo Contencioso-administrativo del Tribunal Supremo.

The issue under study is specific to those cases where members of the Security Forces and Bodies, having suffered injuries in the course of their service, and once actions have been offered to claim against the aggressor, being convicted and the compensation quantified in terms of civil liability by the judicial decision, we could find that the convicted person is declared insolvent, declared in rebellion, is expelled from the country or leaves it of his own free will, or cannot be identified/located and from whom civil liability cannot be claimed through criminal proceedings. In any of these cases, the agent has a criminal resolution that he can never execute. And in turn, the administration with which the agent has a statutory relationship does not take charge of the compensation because it is understood that the agent has a dangerousness bonus included in his remuneration. What options does the legal system offer him? When addressing this situation I was able to conclude that little regulation existed in this regard. And, unfortunately, most of the existing jurisprudence was contrary to the interests of civil servants who aspired to have their administration, in a subsidiary way, take charge of the compensations established in criminal law. However, instead of treating this issue as a claim for patrimonial liability presented to the administration for which the agent works, and which the courts resolved unfavourably to their interests, I defended it as a claim inspired by the principle of indemnity that arose from their statutory relationship and that allows claims to be made to the administration, in a subsidiary way, and in terms of civil liability, provided that the agent had not acted with intent or negligence, in principle only when the convicted person declared himself insolvent, a scenario that was expanded by the judicial resolutions of the Superior Court of Justice of Catalonia and the Administrative Litigation Chamber of the Supreme Court.