Salud indígena en la ciudad: Una aproximación a la comprensión en las formas de autoatención a la salud de los hitnü, un grupo de tradición nómada de Colombia desplazado por violencia en el Arauca colombiano

Abstract

Mitjançant etnografia es va analitzar, des de la perspectiva dels propis indígenes, les formes de violència que enfronta el poble hitnü relacionades amb la seva condició de desplaçats a la ciutat; particularment com les violències impacten la seva salut i les maneres d'atendre els seus patiments. Es va investigar sobre les seves condicions de vida actuals, les seves transformacions derivades del desplaçament en relació amb la reproducció i la subsistència, la seva organització social i política i el parentiu. A més, es va indagar sobre les estratègies de supervivència i la relació amb altres actors; igual que les pràctiques d'autoatenció i itineraris terapèutics. Es va treballar amb una comunitat desplaçades de la selva a la ciutat d'Arauca, Colòmbia. Aquest poble hitnü és un grup indígena tradicionalment nòmada, el territori ancestral del qual ha estat escenari d'activitats extractives, narcotràfic i violència armada. Aquest grup actualment se situa a la perifèria de l'àrea urbana d'Arauca i comparteixen condicions extremadament precàries amb altres emigrants i refugiats veneçolans que han creuat la frontera fugint de la crisi al seu país. Els resultats de la investigació mostren la presència de violència estructural, directa, simbòlica i cultural. El problema d'aquestes violències és que a la ciutat creen problemes d'adaptació per als hitnü, impactant totes les àrees de vida, incloent-hi la salut, on no només enfronten malalties, sinó que generen dificultats per poder-les atendre. En les diferents maneres d'atendre els patiments hi fan presència les violències assenyalades; fins i tot, des de la biomedicina predomina el model hegemònic, sense considerar les necessitats reals dels hitnü, obviant l'enfocament diferencial per a l'atenció dels pobles indígenes, malgrat la política pública existent, com passa amb la política pública de desplaçament que es fa insuficient per brindar atenció al poble hitnü.

Mediante etnografía se analizó, desde la perspectiva de los propios indígenas, las formas de violencia que enfrenta el pueblo hitnü relacionadas a su condición de desplazados en la ciudad; particularmente cómo las violencias impactan su salud y las formas de atender sus padecimientos. Se investigó sobre sus condiciones de vida actuales, sus transformaciones derivadas del desplazamiento en relación a la reproducción y subsistencia, su organización social y política y el parentesco. Además, se indagó sobre sus estrategias de sobrevivencia y la relación con otros actores; al igual que de sus prácticas de autoatención e itinerarios terapéuticos. Se trabajó con una comunidad desplazadas de la selva a la ciudad de Arauca, Colombia. Este pueblo hitnü es un grupo indígena tradicionalmente nómada, cuyo territorio ancestral ha sido escenario de actividades extractivas, narcotráfico y violencia armada. Este grupo actualmente se ubica en la periferia del área urbana de Arauca y comparten condiciones extremadamente precarias con otros emigrantes y refugiados venezolanos que han cruzado la frontera huyendo de la crisis en su país. Los resultados de esta investigación muestran la presencia de violencia estructural, directa, simbólica y cultural. El problema de esas violencias es que en la ciudad crean problemas de adaptación para los hitnü, impactando todas sus áreas de vida, incluyendo la salud, donde no solo enfrentan enfermedades, sino que generan dificultades para poder atenderlas. En sus diferentes formas de atender los padecimientos hacen presencia las violencias señaladas; incluso, desde la biomedicina predomina el modelo hegemónico, sin considerar las necesidades reales de los hitnü, obviando el enfoque diferencial para la atención de los pueblos indígenas, pese a la política pública existente, al igual que ocurre con la política pública de desplazamiento que se hace insuficiente para brindar atención al pueblo hitnü.

Through ethnography, we analyzed, from the perspective of the indigenous people themselves, the forms of violence faced by the Hitnü people related to their status as displaced persons in the city, particularly how this violence impacts their health and the ways they address their conditions. Research was conducted on their current living conditions, the transformations resulting from displacement in relation to reproduction and subsistence, their social and political organization, and kinship. We also investigated their survival strategies and relationships with other actors, as well as their self-care practices and therapeutic itineraries. We worked with a community displaced from the jungle to the city of Arauca, Colombia. This Hitnü people is a traditionally nomadic indigenous group whose ancestral territory has been the scene of extractive activities, drug trafficking, and armed violence. This group currently lives on the outskirts of the urban area of Arauca and shares extremely precarious conditions with other Venezuelan migrants and refugees who have crossed the border fleeing the crisis in their country. The results of this research show the presence of structural, direct, symbolic, and cultural violence. The problem with this violence is that it creates adaptation problems for the Hitnü in the city, impacting all areas of their lives, including their health, where they not only face illnesses but also create difficulties in addressing them. The aforementioned violence is present in their various forms of addressing illnesses; even in biomedicine, the hegemonic model predominates, without considering the real needs of the Hitnü, ignoring the differential approach to caring for Indigenous peoples, despite existing public policy. Similarly, the public policy on displacement is insufficient to provide care to the Hitnü people.