“Knowing thyself” in mental health: The role of self (versus other) mentalization

Abstract

Aquesta tesi empírica investiga la mentalització —la nostra capacitat per comprendre els estats mentals interns propis i dels altres— i les seves implicacions per a la salut mental, amb un èmfasi particular en les contribucions diferenciades que tenen l’auto-mentalització i la mentalització de l’altre sobre la salut mental. Durant les dues últimes dècades, la mentalització ha estat reconeguda cada cop més com un mecanisme psicològic transdiagnòstic, i l’evidència empírica demostra la seva rellevància en una àmplia gamma de manifestacions clíniques i subclíniques. En resposta a una crida per a més especificitat en aquest camp (Luyten et al., 2020), el meu treball examina la dimensió jo-altre de la mentalització, i com aquestes polaritats contribueixen de manera diferencial al risc i la resiliència psicològica.

La recerca està organitzada en tres seccions empíriques que es basen en cinc articles publicats. L’objectiu principal és: a) refinar l’avaluació de la mentalització en poblacions castellanoparlants d’Europa, i b) desentranyar els rols diferenciats de l’auto-mentalització i la mentalització de l’altre en la mitigació o exacerbació dels símptomes de salut mental en expressions diagnòstiques subclíniques. El primer capítol empíric de la tesi consisteix en una adaptació i validació psicomètrica del qüestionari de mentalització (Mentalization Questionnaire, MZQ; Hausberg et al., 2012) al castellà europeu en dues mostres; una mostra formada per adolescents i una altra per els seus pares adults. Els resultats van donar suport a una estructura unidimensional amb invariància factorial per edat i sexe, així com una fiabilitat test-retest acceptable. Així doncs, s’ofereix una nova eina validada per a futures investigacions en la població hispanoparlant europea.

El segon estudi empíric d’aquesta tesi examina com el coneixement emocional d’un mateix (una operacionalització de l’auto-mentalització) es relaciona amb la salut mental. Es van identificar perfils diferents de consciència emocional, relacionats amb indicadors positius com l’autoestima i la resiliència, així com perfils menys favorables associats amb indicadors negatius, com els símptomes internalitzants. Aquest treball aporta noves evidencies empíriques sobre el paper protector de “conèixer-se a un mateix” per al benestar psicològic.

Els capítols restants van investigar les contribucions diferenciades de l’auto-mentalització i la mentalització de l’altre en expressions subclíniques de l’ansietat social, trets de personalitat límit i experiències del espectre psicòtic. En ambdós estudis es va observar un patró consistent: l’auto-mentalització, però no la mentalització de l’altre, moderava o mediava les relacions entre factors de risc psicològic i manifestacions simptomàtiques. Per exemple, l’auto-mentalització mitigava l’impacte dels símptomes d’ansietat social sobre el deteriorament funcional i explicava parcialment la relació entre el maltractament infantil i els fenòmens de tipus psicòtic . Aquests resultats amplien les perspectives teòriques sobre l’auto-mentalització, destacant el seu paper fonamental en la regulació afectiva, la coherència identitària i la resiliència.

En conjunt, aquesta tesi contribueix a un corpus creixent de literatura que posa èmfasi en la mentalització com un constructe multidimensional amb components diferenciats i mesurables. Aporta una evidència empírica sòlida que demostra que l’auto-mentalització exerceix un paper central i protector en la salut mental. Més enllà del tractament dels símptomes, aquest treball destaca el valor més ampli de fomentar les capacitats de mentalització per millorar el funcionament psicològic i interpersonal al llarg de la vida, i fins i tot abans que apareguin dificultats clíniques. En una era cada vegada més afectada per la fragmentació sociocultural i la crisi de salut mental, aquests resultats aporten esperança: mitjançant la reflexió, la consciència i el cultiu de les capacitats de mentalització, les persones poden experimentar una millora en la salut mental i la resiliència.

Esta tesis empírica investiga la mentalización—nuestra capacidad para comprender los estados mentales internos propios y ajenos— y sus implicaciones para la salud mental, con un énfasis particular en las distintas contribuciones que la auto-mentalización y la mentalización del otro tienen para la salud mental. Durante las dos últimas décadas, la mentalización ha sido reconocida cada vez más como un mecanismo psicológico transdiagnóstico, y la evidencia empírica demuestra su relevancia en una amplia gama de manifestaciones clínicas y subclínicas. Respondiendo a una necesidad emergente de mayor especificidad en el campo (Luyten et al., 2020), mi trabajo investiga la dimensión del yo y del otro en la mentalización, y cómo estas polaridades contribuyen de manera diferencial al riesgo y la resiliencia psicológica.

La investigación está organizada en tres secciones empíricas que se basan en cinco artículos publicados. El objetivo general es: a) refinar la medición de la mentalización en poblaciones hispanohablantes europeas y b) desentrañar los roles diferenciales de la auto-mentalización y la mentalización del otro en la mitigación o exacerbación de los síntomas de salud mental en expresiones diagnósticas subclínicas. El primer capítulo empírico de la tesis consiste en una adaptación y validación psicométrica del Cuestionario de Mentalización (Mentalization Questionnaire, MZQ; Hausberg et al., 2012) al español europeo en dos muestras: una compuesta por adolescentes y otra por sus padres adultos. Los hallazgos respaldaron una estructura unidimensional con invarianza factorial según edad y sexo, junto con una fiabilidad test-retest aceptable. De este modo, se ofrece una nueva herramienta validada para futuras investigaciones en la población hispanohablante europea. El segundo estudio empírico de esta tesis examina cómo el conocimiento emocional de uno mismo (una operacionalización de la auto-mentalización) se relaciona con la salud mental. Identificamos perfiles distintos de conciencia emocional que se relacionaban con indicadores positivos como la autoestima y la resiliencia, junto con otros menos favorables asociados a indicadores negativos, como los síntomas internalizantes. Este trabajo aporta evidencia empírica novedosa sobre el papel protector de "conocerse a uno mismo" en el bienestar psicológico. Los capítulos restantes examinaron las contribuciones diferenciales de la auto-mentalización y la mentalización del otro en expresiones subclínicas de ansiedad social, rasgos de personalidad límite y experiencias del espectro psicótico. En ambos estudios emergió un patrón consistente: la auto-mentalización, pero no la mentalización del otro, moderaba o mediaba las relaciones entre factores de riesgo psicológico y manifestaciones sintomáticas. Por ejemplo, la auto-mentalización redujo el impacto de los síntomas de ansiedad social sobre el deterioro funcional, y explicó parcialmente el vínculo entre el maltrato infantil y fenómenos similares a la psicosis. Estos hallazgos enriquecen las perspectivas teóricas sobre la auto-mentalización, al destacar su papel fundamental en la regulación afectiva, la coherencia identitaria y la resiliencia.

En conjunto, esta tesis contribuye a un creciente cuerpo de literatura que enfatiza la mentalización como un constructo multidimensional con componentes diferenciados y medibles. Aporta evidencia empírica sustancial que demuestra que la auto-mentalización desempeña un papel central y protector en la salud mental. Más allá del tratamiento de los síntomas, este trabajo destaca el valor de fomentar las capacidades de mentalización para mejorar el funcionamiento psicológico e interpersonal a lo largo de la vida y, de hecho, antes de que aparezcan dificultades clínicas. En una era cada vez más afectada por la fragmentación sociocultural y la crisis de salud mental, estos hallazgos aportan esperanza: a través de la reflexión, la conciencia y el cultivo de las capacidades de mentalización, las personas podrían experimentar una mejora en su salud mental y resiliencia.

This empirical thesis investigates mentalization–our ability to understand internal mental states of ourselves and others–and its mental health implications, with a particular emphasis on the distinct contributions that self- and other-mentalization have on mental health. Over the past two decades, mentalization has been increasingly recognized as a transdiagnostic psychological mechanism, and empirical evidence demonstrates its relevance across myriad clinical and subclinical presentations. Responding to a call for greater specificity in the field (Luyten et al., 2020) my work examines the self-other dimension of mentalization, and how the polarities contribute differentially to psychological risk and resilience.

The research is organized into three empirical sections which draw from five published papers. The overarching aims are a) to refine the measurement of mentalization in Spanish-speaking populations and b) to disentangle the differential roles of self- and other-mentalization in mitigating or exacerbating mental health symptoms across subclinical diagnostic expressions. The first empirical chapter of the thesis comprises an adaptation and psychometric validation of the Mentalization Questionnaire (MZQ; Hausberg et al., 2012) into European Spanish in two samples. Examined in both adolescents and their adult parents, these findings supported a unidimensional structure with factor invariance by age and sex, along with acceptable test-retest reliability. It thus offers a new validated tool for future research and screening in the European Spanish-speaking population.

The second empirical study of this thesis examines how emotional self-knowledge (an operationalization of self-mentalization) relates to mental health. We identified distinct emotional awareness profiles that were related to positive indicators such as self esteem and resilience, along with less favorable ones which were associated with negative indicators like internalizing symptoms. This work provides novel empirical support for the protective role of ‘knowing thyself’ on wellbeing.

The remaining chapters examine the differential contributions of self- and other-mentalization in subclinical expressions of social anxiety, borderline personality features and psychosis spectrum experiences. A consistent pattern emerged across these studies, whereby self-mentalization, but not other-mentalization either moderated or mediated relationships between psychological risk factors and symptomatic expressions. For example, self-mentalization curbed the impact of social anxiety symptoms on functional impairment, and further partially accounted for the link between childhood maltreatment and psychotic-like phenomena. These findings advance theoretical perspectives on self-mentalization, emphasizing its foundational role in affective regulation, identity coherence and resilience.

Overall, this thesis contributes to a growing body of literature which emphasizes mentalization as a multidimensional construct with measurable, distinct components. It provides substantial empirical evidence that self-mentalization plays a central, protective role in mental health. Beyond treating symptoms, this work highlights the broader value of fostering mentalization capacities to enhance psychological and interpersonal functioning across the lifespan, and indeed, before clinical difficulties occur. In an era that is increasingly affected by sociocultural fragmentation and mental health crisis, these findings bring hope: through refection, awareness, and cultivating mentalization capacities, individuals could experience improved mental health and resilience.