Estudi de factors de risc de fractura osteoporòtica de maluc en població octogenària

Abstract

[cat] INTRODUCCIÓ: La fractura de maluc osteoporòtica és molt prevalent en població anciana i es preveu un increment en els pròxims anys per l’envelliment poblacional. La fractura de maluc s’associa a elevats costos econòmics i socials amb una alta morbi-mortalitat associada. Les eines actuals de valoració del risc de fractura existents subestimen el risc de fractura de maluc en població anciana, malgrat no s’ha observat un descens de les fractures en aquest grup poblacional. Cada cop hi han més estudis que avaluen factors de risc de fractura, però no són específics de la població més envellida. HIPÒTESIS: La valoració global del pacient geriàtric (≥79 anys), analitzant paràmetres funcionals, epidemiològics, nutritius, vasculars, musculars i ossis, pot permetre conèixer factors que condicionen un major risc de fractura de maluc en aquesta població. OBJECTIUS: Conèixer els factors de risc propis del procés d’envelliment que condicionen un major risc de fractura osteoporòtica de maluc, així com els factors que no s’hi associen. Avaluar els factors de risc clàssics i nous factors de risc en aquesta població (article 1). Anàlisis de la relació de patologia vascular clínica i subclínica amb la presencia de fractures de maluc (article 2). Com a objectius secundaris s’ha avaluat la relació de sarcopènia i risc de fractura osteoporòtica de maluc així com del Trabecular Bone Score (TBS) i fractura en els pacients octogenaris. Mètode: Ambdós estudis estan realitzats mitjançant anàlisis casos controls de un grup de 190 pacients ≥79 anys amb o sense fractura de maluc recent (95 per grup), aparellats per edat i sexe. S’han analitzat paràmetres epidemiològics, clínics, valoració geriàtrica integral, anàlisi sanguini, valoració òssia mitjançant Densitometria òssia (DMO) i Trabecular Bone Score (TBS), morfometria vertebral per detectar fractures vertebrals asimptomàtiques, valoració sarcopènia mitjançant bioimpedància i força de prensió, i anàlisi de lesions vasculars subclíniques mitjançant el càlcul del gruix de la capa intima mitja carotídia (cIMT), la velocitat de la ona del pols (PWV) i la presencia 12 de calcificacions arterials. S’utilitzen models logístics univariats i multivariats per estimar Odds Ratio (OR) amb intervals de confiança del 95% per avaluar l’associació de factors de risc i fractures. PRINCIPALS RESULTATS: La valoració geriàtrica integral (VGI) i la valoració nutricional en els pacients ancians ajuda a determinar aquells amb major risc de fractura de maluc. Els pacients amb fractura tenen major presencia de lesions vasculars però no major presencia de patologia cardiovascular establerta. Una pitjor densitat mineral òssia i qualitat òssia (TBS), així com la presència de sarcopènia, no es correlacionen amb un major risc de fractura en aquesta població. CONCLUSIONS: Conèixer els factors de risc de fractura de maluc del pacient octogenari es important per determinar estratègies de prevenció de fractures en aquesta població. La VGI i la valoració nutricional són paràmetres de fàcil determinació per tots els clínics. Els pacients amb fractura de maluc presenten majors alteracions vasculars subclíniques però no una major presencia de malaltia cardiovascular establerta.