Comunicar el Cambio Climático: una intervención educativa para la promoción de los derechos humanos y la ética ecológica

Abstract

Aquesta tesi en el marc del doctorat industrial (DI21/50) explora la integració de l'ètica ecològica en l'educació secundària i específicament el currículum de filosofia en batxillerat com a promoció dels drets humans. Pretén posar en pràctica una estratègia per a afrontar els reptes de l'emergència climàtica conscienciant als adolescents des d'una perspectiva social-humanística. La intervenció educativa s'ha desenvolupat mitjançant una recerca empírica realitzada en el col·legi La Salle Montcada (Barcelona) durant quatre cursos escolars (2021-2025), on s'ha avaluat com l'educació en ètica ecològica pot promoure valors de sostenibilitat, esperit crític i una visió més social entre els estudiants.

La recerca es fonamenta en la intervenció educativa com a marc central, quatre articles acadèmics i un capítol de llibre que aborden diferents aspectes de l'estudi. El primer analitza el consum de contingut vinculat a la crisi climàtica en les xarxes socials Tik-Tok i Instagram, demostrant que els adolescents tenen un accés limitat a missatges sostenibles i que es necessita per tant un altre agent comunicador. En el segon s'ha emprat una escala elaborada ad hoc, anomenada CCMA-23, per a poder mesurar el coneixement i la sensibilització sobre la crisi climàtica, revelant mancances significatives i aportant una eina que permet reconèixer els punts més febles i per això més necessaris a treballar amb l'alumnat. Una escala que s'ha utilitzat i analitzat en l'apartat dedicat a la intervenció educativa amb una mostra d'adolescents del mateix centre, on s'avaluen els resultats de la mateixa mitjançant l'escala creada, on es va mostrar un notable augment en la consciència ambiental i social dels estudiants.

A més, aquesta intervenció educativa va més enllà de la qüestió ambiental abordant diferents aspectes socials que permeten introduir millor a l'alumnat a una vida eco-social conscient, que podem veure en el tercer article, on s'inclouen reflexions del propi alumnat i la importància de l'esperit crític.

També s'ha volgut explorar, en el quart article de la tesi com l'ecologia espiritual en l'educació ambiental a més de la inclusió de la perspectiva ecofeminista pot ser una eina molt útil en l'enteniment de la qüestió climàtica com una cosa més transcendental que un mer canvi en el clima i com el seu impacte és global i vulnera els drets humans, animals i del mitjà.

Finalment, el cinquè article es troba publicat com a capítol en una obra col·lectiva, la qual cosa reforça el seu caràcter acadèmic i la seva contribució al debat interdisciplinari. Aquest capítol se centra en l'anàlisi del negacionisme climàtic en l'àmbit polític, explorant com determinats actors i discursos polítics qüestionen o desacrediten l'evidència científica sobre el Canvi Climàtic. Així mateix, s'examina la manera en què els estudiants de la mostra reaccionen davant aquestes narratives, posant en relleu els seus processos de reflexió crítica.

Per a la realització d'aquesta tesi i respondre als objectius de la recerca s'han combinat dades quantitatives i qualitatives, utilitzant tant l'anàlisi estadística a partir de qüestionaris com també la realització de grups focals i l'observació activa en les diferents intervencions i diverses entrevistes a experts. Els resultats mostren que incorporar l'ètica ecològica amb una visió àmplia i centrada en la promoció dels drets humans fomenta una major capacitat crítica i un compromís actiu amb la justícia climàtica, on podem afirmar que una vegada realitzada la intervenció educativa la mostra superava la puntuació obtinguda prèviament, tant a nivell de coneixements com de percepció de la crisi climàtica a més de ser capaces d'entendre les causes socials del canvi climàtic i debatre sobre les millors estratègies per a mitigar-lo i adaptar-se. Aquesta recerca proposa una perspectiva educativa que integra les humanitats com a eina per a preparar a les generacions futures davant els desafiaments globals i amb una investigadora-docent que analitza i integra des de dins del funcionament d'un centre educatiu.

Esta tesis en el marco del doctorado industrial (DI21/50) explora la integración de la ética ecológica en la educación secundaria y específicamente el currículo de Filosofía en bachillerato como promoción de los derechos humanos. Pretende poner en práctica una estrategia para afrontar los retos de la emergencia climática concienciando a los adolescentes desde una perspectiva social-humanística. La intervención educativa se ha desarrollado mediante una investigación empírica realizada en el colegio La Salle Montcada (Barcelona) durante cuatro cursos escolares (2021-2025), donde se ha evaluado cómo la educación en ética ecológica puede promover valores de sostenibilidad, espíritu crítico y una visión más social entre los estudiantes.

La investigación se fundamenta en la intervención educativa como marco central, cuatro artículos académicos y un capítulo de libro que abordan distintos aspectos del estudio. El primero analiza el consumo de contenido vinculado a la crisis climática en las redes sociales Tik-Tok e Instagram, demostrando que los adolescentes tienen un acceso limitado a mensajes sostenibles y que se necesita por tanto otro agente comunicador. En el segundo se ha empleado una escala elaborada ad hoc, llamada CCMA-23, para poder medir el conocimiento y la sensibilización sobre la crisis climática, revelando carencias significativas y aportando una herramienta que permite reconocer los puntos más débiles y por ello más necesarios a trabajar con el alumnado. Una escala que se ha utilizado y analizado en el apartado dedicado a la intervención educativa con una muestra de adolescentes del mismo centro, donde se evalúan los resultados de esta mediante la escala creada, donde se mostró un notable aumento en la conciencia ambiental y social de los estudiantes.

Además, esta intervención educativa va más allá de la cuestión ambiental abordando diferentes aspectos sociales que permiten introducir mejor al alumnado a una vida eco-social consciente, que podemos ver en el tercer artículo, donde se incluyen reflexiones del propio alumnado la importancia del espíritu crítico.

También se ha querido explorar, en el cuarto artículo de la tesis como la ecología espiritual en la educación ambiental además de la inclusión de la perspectiva ecofeminista puede ser una herramienta muy útil en el entendimiento de la cuestión climática como algo más trascendental que un mero cambio en el clima y como su impacto es global y vulnera los derechos humanos, animales y del medio.

Por último, el quinto capítulo se encuentra publicado como capítulo en una obra colectiva, lo que refuerza su carácter académico y su contribución al debate interdisciplinario. Este capítulo se centra en el análisis del negacionismo climático en el ámbito político, explorando cómo determinados actores y discursos políticos cuestionan o desacreditan la evidencia científica sobre el Cambio Climático. Asimismo, se examina la manera en que los estudiantes de la muestra reaccionan ante estas narrativas, poniendo de relieve sus procesos de reflexión crítica.

Para la realización de esta tesis y responder a los objetivos de la investigación se han combinado datos cuantitativos y cualitativos, utilizando tanto el análisis estadístico a partir de cuestionarios como también la realización de grupos focales y la observación activa en las diferentes intervenciones y distintas entrevistas a expertos. Los resultados muestran que incorporar la ética ecológica con una visión amplia y centrada en la promoción de los derechos humanos fomenta una mayor capacidad crítica y un compromiso activo con la justicia climática, donde podemos afirmar que una vez realizada la intervención educativa la muestra superaba la puntuación obtenida previamente, tanto a nivel de conocimientos como de percepción de la crisis climática además de ser capaces de entender las causas sociales del Cambio Climático y debatir sobre las mejores estrategias para mitigarlo y adaptarse. Esta investigación propone una perspectiva educativa que integra las humanidades como herramienta para preparar a las generaciones futuras ante los desafíos globales y con una investigadora-docente que analiza e integra todo ello desde dentro del funcionamiento de un centro educativo.

This thesis, part of an industrial doctorate (DI21/50), explores the integration of ecological ethics into secondary education, specifically the high school philosophy curriculum, as a means of promoting human rights. It aims to implement a strategy to address the challenges of the climate emergency by raising awareness among adolescents from a socio-humanistic perspective. The educational intervention has been developed through empirical research carried out at La Salle Montcada school (Barcelona) over four school years (2021-2025), which has evaluated how education in ecological ethics can promote values of sustainability, critical hope, and a more social vision among students.

The research is based on educational intervention as its central axis, four academic articles, and a book chapter addressing different aspects of the study. The first analyzes the consumption of content related to the climate crisis on the social networks TikTok and Instagram, demonstrating that adolescents have limited access to sustainable messages and that another communication agent is needed to address this. The second article uses an ad hoc scale, called CCMA-23, to measure knowledge and awareness of the climate crisis, revealing significant changes and providing a tool for identifying the weakest points and therefore the area’s most in need of work with students. This scale has been used and analyzed in the department dedicated to educational intervention with a sample of teenagers from the same center, where the results of the same program were evaluated using the scale created, showing a notable increase in the environmental and social awareness of the students.

In addition, this educational intervention focused on environmental education, addressing different social aspects that allow students to be better introduced to an eco-social conscious life, which can be seen in the third article, which includes reflections on the importance of critical thinking.

The fourth article of the thesis also re-explores how spiritual ecology in environmental education, beyond the inclusion of the ecofeminist perspective, can be a very useful idea in understanding the climate issue as something more transcendental than a simple change in the climate and how its impact is global and violates human, animal, and environmental rights.

Finally, the fifth article is published as a chapter in a collective work, which reinforces its academic nature and its contribution to the interdisciplinary debate. This chapter focuses on the analysis of climate denial in the political sphere, exploring how certain political actors and discourses question or discredit scientific evidence on climate change. It also examines how the students in the sample react to these narratives, relating them to their critical reflection processes.

To carry out this test and meet the research objectives, quantitative and qualitative data were combined, using statistical analysis based on questionnaires, focus groups, active observation in the different interventions, and interviews with experts. The results show that incorporating ecological ethics with a broad vision focused on the promotion of human rights fosters greater critical capacity and active commitment to climate justice. We can affirm that once the educational intervention has been carried out, the majority exceed their previous scores, both in terms of knowledge and perception of the climate crisis, as well as being able to understand the social causes of climate change and discuss the best strategies to mitigate and adapt to it. This research proposes an educational perspective that integrates the humanities as a means of preparing future generations for global challenges, with a researcher-doctor who analyzes and integrates everything related to the functioning of an educational center in depth.